Tots hem vist com en poc de temps han sorgit amb força dos partits que fa uns mesos no existien o bé tenien una dimensió i projecció de vot no massa important.
Quan un partit del quasi no res es capaç d’aconseguir, segons enquestes, uns resultats importants, una de les diverses pregunta que et pot fer és: ¿estos partits creixen en intenció de vot per necessitat de la gent de canalitzar les sues demandes, opinions i o queixes o bé es possible que siguen idees de laboratori, es a dir sociòlegs, politòlegs i gent amb capacitat d’influir que són capaços de promocionar estos nous partits?.
En el cas de “podem” crec que sobre una demanda ciutadana, uns politòlegs han dissenyat una estratègia per aconseguir el vot d’eixa ciutadania. En el cas de “ciutadans” el tema es més difícil d’entendre. No són nous com opció, tenen una vida de 10 anys , no havien destacat en les enquestes ni en les votacions i de repent, després de Nadal passen d’una intenció de vot a nivell estatal del 2-3% on han estat mesos, a tindre en tal sols 4 mesos una intenció del 15-16%, és explicable?. Qui els ajuda?. Amb quins interessos?
Si analitzen el fenomen a nivell autonòmic veiem que en “podem” tenen un líder prefabricat que fa uns mesos no el coneixia ningú perquè no tenia una trajectòria política. Les seues propostes autonòmiques estan elaborades des de Madrid. No coneixen bé la realitat valenciana per comarques, pobles o sectors. En quant a “ciutadans” sols cal veure qui integra la seua llista, ex militants del partit popular o unió valenciana junt a la seua candidata que prové del mon ecològic, regidora en Altea d’un patit local que ha pactat amb el PP. Tot indica que és com una marca més transparent i no corrupta de la dreta.
Finalment si analitzem estos partits a nivell local veiem que en Sagunt “podem” de fet no es presenta. Quan feren el míting autonòmic d’este partit cap dirigent local va intervindre, no es fien? Poc vinculats als problemes locals i sembla més que es presenten nivell general que a unes eleccions municipals, on hi ha problemes concrets que demanen solucions especifiques, porten eslògans i propostes com si del parlament espanyol es tractarà. En quan al l’altre partit, “ciutadans2, crec que qui millor els defineix és la trajectòria política dels seus dirigents, gent que ha recalat en diverses opcions politiques, que igual està en un partit hui i demà en un altre. Que sapiguem els seus màxims dirigents han esta en partits com el PSOE, CDL, UPyD, UV i ara de moment en ciutadans. Hi han membres del partit que han estat confrontats en opcions antagòniques i ara conviuen en les mateixes sigles. S’entendran? quines idees defensaran, les primeres, les ultimes, les d’uns o les dels altres?.
En el cas de ciutadans tots pensen que son l’opció que han dissenyat diversos estrategues per evitar un fracàs rotund de la dreta i propiciar el canvi a unes noves idees i forma de fer política tal i com defensem des del Compromís, on fiquem les persones per davant dels interessos dels bancs i el rics als que els fan amnisties fiscals. Estic convençut que votar “ciutadans” és fer que el partit popular es mantinga en el poder, fer que el partit que ha emparat al corrupció es mantinga en els ajuntaments i Generalitat. En definitiva evitar el canvi.
Enric Ariño
Secretari d’organització de Compromís per Sagunt
