No sé si les d’aquestes ratlles ho seran, però el dia d’avui exigeix reflexionar sobre com s’ha arribat a l’absurd de la prohibició del PP a Les Corts valencianes, de fer valdre la denominació País Valencià, per a referir-se al territori que governa.

Hi ha molt d’enrenou a la xarxa, molt de soroll cibernètic que probablement s’apaivague com una foguera purificant, i poca autocrítica. La barrabasada d’avui a Les Corts, no és flor d’un dia, el PP no llaura de bades, ells primer abonen el bancal i desprès recullen el fruit. Ja fa temps que estan posant trabes a que en els estatus de les associacions figure el nom de País Valencià, ni tan sols amb la recargolada fòrmula que apareix al preàmbul de l’estatut d’autonomia, i que fins ara permetia deixar almenys simbòlicament el nom als estatuts socials. Res. Ni empar a la justícia (on també manen ells, la dreta) i prova d’això és la recent sentència del TSJ del País Valencià que ha resolt el recurs de la Universitat de Castelló, res, dir això del català per a referir-se a la llengua encara, però el nom de País Valencià fora.

I no passa res.

I no esta tan lluny les propostes de partits de l’oposició per autocensurar-se el nom, eliminant País Valencià, o la seva abstenció en intentones anteriors del PP a Les Corts per a eliminar la denominació dels papers oficials. Ni la d’altres que perden part del nom de la coalició inicial, i que també es queden muts quan es debat sobre la denominació de la llengua. O els qui fan del bilingüisme bandera.
I no passa res.

Fins que ens trobem amb aquest fangar. En una autonomia intervinguda de facte, en unes Corts que no podem pendre’ns seriosament per què no tenen capacitat de decidir ni resoldre res, en uns partits que fan la guerra a les xarxes socials i deixen que germine la llavor del dimoni …Tal volta, hi ha qui es puga preguntar i que hem fet o fem nosaltres, Solidaritat, tal volta s’ho pregunte per què no sàpiga que posar a primer plànol les intencions d’anorrear el nom i el que implica, ho ha fet Solidaritat, quan estava al Parlament.

Pot ser si no haverem arraconat a Fuster i el que ja ens analitzava-vaticinava entre d’altres, a l’opuscle “País Valencia, per què?”, ens havera anat millor. En resum:

“El fet de no haver-se preocupat ningú, o quasi ningú, d’explicar les raons històriques i socials del terme «País Valencià», fan témer que qualsevol esperança mínimament «autonòmica» vinga viciada per la decepció.”

Aprenga’m del passat.

Del Roig al Blau – La Transició Valenciana

Caldria doncs, que reflexionarem enèrgicament com reclamava Fuster, i que ignorarem la prohibició absurda i evidenciarem que la dreta d’aquest País, no fara res bo per ell, que es desobeira la prohibició i que es fera patent que els que ens malgovernen impedeixen per qüestions arbitràries la tramitació a Les Corts de les propostes dels grups de l’oposició, per què aquestos segueixen emprant el nom que pertoca: País Valencià.

Nosaltres mentrestant seguirem treballant per la independència dels Països Catalans.

Anna Oliver Borràs

Article enviat per: David Oliver