El problema a més i, cenyint-nos al nostre País Valencià, pense que augmenta amb la reconeguda aversió, justificada o no, que alguns dels seus militants, provinents majoritàriament d’Alacant i més concretament de la seua capital, tenen cap aquestes sigles pel fet de no trobar-se – el mateix que amb un “Himne” escrit en exclusiva per la ciutat de València i la seua Horta- representats en elles. El cas d’aquelles antigues ciutats/estats, entorn de la puixança de les quals es desenvolupava la resta del territori, ha trobat ací, almenys en allò de la influència del nom _una altra cosa no se’ns acudeix_ un pòsit residual, el qual, a més de no donar-se a nivell de coincidències nominatives amb els altres pobles de l’Estat espanyol, ha impregnat malhauradament el nostre País, per mor del seu nom, d’una falsa imatge prepotent de València respecte de Castelló i Alacant
Sabut és d’altra banda que a qualsevol estat de benestar, per més que siga més o menys imaginari com el nostre, de vegades les renúncies convenients i l’acostament cap eixe inexistent centre, són els que fixen al capdavall l’assentament al poder. Un poder que van compartint tots dos partits, PP i PSOE, des del poder dirigent de l’alternància, tallant el pas a la resta i fent a més oïdes sordes a les sensibilitats reivindicatives dels moviments ciutadans, a més d’emprar pel seu sufocament la tasca violenta dels seus servidors. Però la veritat és que amb el pas d’un temps perdut i ineficaç, els resulta molt difícil dissimular o ocultar les seues errades en el tractament de la crisi, així com la seua corrupció cada vegada més generalitzada. La constatació d’ambdues qüestions pels susdits moviments, i sobretot la consciènciació general de la ciutadania amb el seu rebuig, són les que podrien aconseguir a la fi, contant amb l’ajut de les denúncies i propostes de les forces opositores, els canvis i desallotjament dels seus seients.
Josep Vicent Bergon
