Salutacions:
Alcalde i regidors del nostre Ajuntament
President, Abanderades i abanderats, Capitanes i Capitans
Festeres i festers
Simpatitzants i amants de la Festa…
PREGÓ:
BOCABADAT. Així és com em vaig quedar quan m’encomanaren esta afalagadora tasca. I encara ho estic! No tenen més que veure’m la cara… El pregó de la Festa de Moros i Cristians, ni més ni menys. Una de les Festes més belles, lluentes i colorides de la nostra ciutat. De les que ens posen la pell de gallina. Gràcies, Mario. Espere estar a la altura d’un menester tan honorable.
Enguany fem 25 anys celebrant l’entrada de Jaume I a Sagunt. 25 anys revivint la mateixa sensació d’orgull i estima, perquè ho feu possible tots i cadascú del qui li doneu forma, tots i cadascú dels qui doneu cos a esta explosió de sentiment, color, marxes, lluentor metàl·lic i plomes, fils d’espasa i arcabussos, percussió i timbals, que inunda estos dies la nostra Murviedro, o la nostra Murbaytar, que és com va quedar batejada per Tarik i els seues homes.
I és que la Sagunt que hui coneixem és el resultat de la suma de moltes i molt distintes cultures fins que Jaume I conquerira estes terres, al segle XIII, quan la influència dels musulmans era ja absolutament fonamental a la nostra cultura, arquitectura, alimentació, llengua i vida, en general. El sentiment filosòfic de la gastronomia, heretat dels nostres avantpassats moros, encara ens definix, i diferencia els nostres costums al voltant de la taula. Si celebrem, ho fem menjant. I això no es perdona. Compartim el millor de casa quan ens juntem. Som gent acollidora i noble. És la nostra natura.
Forem Caifanat de Sarc Al Andalus i l’essència d’eixa etapa es va reforçar amb una influència inimaginable: des dels aspectes més importants de l’estructura de la ciutat fins a allò més bàsic, qüestions del dia a dia, de casa, del poble… Sense anar més lluny, el meu cognom, Al-camí, és testimoni directe d’eixa presència, de l’herència morisca a la nostra ciutat. I no és l’únic vestigi d’esta imprenta. En tenim per tot arreu, perquè tot manté una insinuació de la cultura àrab.
Art, prosa, arquitectura, poesia, música… són també disciplines que encara conserven part d’esta essència. Els valencians no podem negar que la nostra herència genètica ha quedat gravada amb aquesta especial sensibilitat artística. Som música, festa, color, rima i prosa, llum i germanor. Som festa.
Assumim, doncs, que som el fruit d’una curiosa, exòtica i enriquidora barreja d’herències històriques. I la nostra Arse, Saguntum, Murviedro, Sagunt ho testimonia als seus carrers, a tots i cadascun dels racons on podem sentir que som part de la Història. Per això, i amb el ferm propòsit d’acostar-nos als nostres arrels, a la nostra història, a la nostra sang… mantenim el record d’una etapa que ha determinat el que ara som. I ho commemorem amb la nostra festa, la festa de Moros i Cristians, perquè a estos 25 anys els han de seguir molts més, fent-la una tradició centenària i assumida a la nostra idiosincràsia, a la nostra pell i memòria.
Ésta, és la nostra celebració, el nostre orgull, la nostra Festa, i la gaudim tant al carrer, on es comparteix el sentiment, com a casa, on les famílies que la viviu, enceteu cada dia d’este cap de setmana amb la tasca de abillar-vos amb les respectives vestimentes. I segons siga el vostre bàndol, eixiu ataviats amb la indumentària adient, totalment adequats a allò que representeu. Sou totes i tots un orgull per a Sagunt.
No són dies, és un any. sencer! 12 mesos d’alegria, expectació i nerviosisme per reviure els dies grans, el primer cap de setmana d’octubre, encetant la tardor, commemorant l’adbocació a la Mare de Déu del Remei. Nova estació i nova energia per sublimar, en quatre dies inolvidables, les nostres celebracions. Quatre dies que passaran deixant-nos amb un sentiment d’orfandat i, al temps, amb la sensació del treball ben fet. Perquè esta Festa també és treball, i cal agrair els importants esforços de l’Associació per fer-la possible.
I, dins d’ella, també és important respectar la seua litúrgia, perquè allò que és i com s’entén i organitza, podríem dir que ès una litúrgia en sí mateixa. És allò que ens dona un distintiu especial i diferent respecte d’altres ciutats, d’altres pobles… Els nostres actes, ja encetats, que donaran fi diumenge, son nostres i únics.
La Festa, com ésser viu que és, continuarà canviat, enriquint-se, augmentant i, nosaltres, els seus fidels, hi caminarem amb ella any rere any. Desfilarem i gaudirem de cada dia per continuar fent d’açò part del nostre patrimoni cultural, per continuar fent de Sagunt un referent a tot el País.
Abanderades, Capitans, no albergueu tristor quan arribe dilluns pròxim, perquè, tot i que els dies grans de rises i llàgimes hauran passat, romandrà el record d’haver format part de la Festa l’any al qual es compleix el XXV aniversari. Sou afortunades. No ho oblideu.
Ara, doncs, toca reviure els dies de batalles, de força, sang i espases, arcabussos… de cruentes lliutes pel domini de les terres saguntines. Ara toca posar-s’hi a un bàndol, ataviats amb roba o ànima. Formant part d’este joc de domini per mantindre o conquerir, per Sagunt, per la Història…!
Poseu a punt els arcabussos i les espases
Engal·laneu les vostres tropes
Arriba el dia que serà definitiu per a la història de Sagunt. És moment de parar la convivència… Comencem la batalla!
Cristians:
Alceu les armes amb valentia i ànim, amb esperit per conquerir estes terres ….
Llancers de Morvedre, seguiu el pas de la vostra abanderada. Irene Gallardo i Vieca. Lluiteu sense por!
Els de Jaume I: Tragueu les espases ben esmolades i… Avanceu amb el pas ferm de la vostra excelsa abanderada, Bàrbara Moltó i Chordà, amb la valentia i determinació del vostre Capità, Cristòbal Pecino i Fontalba. No albergueu dubtes, la vistòria és vostra!
Moros:
Defenseu la vostra medina. Poseu-vos en guàrdia i feu força davant els invassors cristians…Almoravides: Mantingau el vostre domini en posició de defensa. Derrameu la vostra sang per Murbaytar, per la vostra abanderada Paula Anda i Pérez, pel vostre taifat! La força del vostre Capitá,Guillermo Anda i Pérez serà definitiva.
I per fer-vos suport, de nou podreu comptar, amb els Califes, que enguany faran més fort el bàndol moro. Demostreu el vostre domini. No vos rendiu!
Que els carrers adoquinats siguen testimoni de la lluita.
Que el Castell faça de fortaleça inquebrantable
Que cada marxa ens porte a una nova victòria
Que Sagunt siga Mora o siga Cristiana!
Perquè des d’ací vos anuncie que ja ha començat a la nostra ciutat la Festa de Moros i Cristians:
Ixcau veïns i veïnes, gents de la comarca, visitants d’altres dominis, perquè vos esperen dos dies de viure el sentiment i el record, de sentir-vos moros seguint la marxa als adoquins del Camí Reial, o ser Cristians que mostren la lluentor dels seus cascos al sol d’un diumenge de tardor…. Viscau l’Entrada de demà. Acompanyeu-nos el Dia de la Conquesta, participeu de les nostres arrels, de la nostra memòria, sigau part de la història d’esta ciutat, d’este País.
Visca Sagunt! Visca la Festa de Moros i Cristians!
Compromís per Sagunt
