Polèmica al monestir de Simat

Diumenge de pasqua vam anar a una visita guiada pel monestir de Santa Maria de la Valldigna. Sorprenenentment per a nosaltres es va fer íntegrament en castellà. Quan estàvem a les acaballes de la visita, i per a concloure, la nostra guia ens va “convidar” a tots els assistents a conscienciar-nos de la importància de “la conservación de nuestro patrimonio, de la lengua y de la cultura”.

Aleshores, un dels assistents, visiblement enutjat, va espetar que si tan preocupats estaven per la conservació de la cultura i de la llengua, per quina raó la visita ens l’havien feta en castellà. La guia es va posar de forma airada molt a la defensiva adduint que tots teníem al tiquet que la visita era en castellà, i que si volíem una visita en valencià, calia demanar-la. Efectivament, tots teníem al nostre tiquet, a una banda i en petitet, escrita la paraula “castellà”, però jo no voldria entrar en aquesta discussió.

La meua reflexió, arran del que va passar, i després d’haver comentat aquest incident amb la guia, és si no seria més senzill que, ja que el que es suposa que es vol per part dels responsables del monestir i de la fundació Jaume II El Just és la conservació de la nostra llengua, totes les visites foren, per defecte, en valencià, i excepcionalment es feren en castellà, anglès o el que vulgueu, en cas de tractar-se de grups específics de persones que no entenguen el valencià.

Però el que crec modestament que no es pot és fer en castellà una visita en que pràcticament tots els assistents entenen el valencià, només perquè una persona ho ha demanat ( i faltaria veure si aquesta entén o no el valencià). I si els responsables d’aquestes activitats ho volen continuar fent així, estan en el seu dret, però que no siguen hipòcrites i ens vagen de grans defensors de la llengua i la cultura

Vicent Sinarcas