Hem de recordar que el valor d’una companyia petrolífera és el seu valor en borsa, i que la tònica general de les empreses és sumar les seues fonts o jaciments convencionals d’obtenció d’energia a les seues fonts no convencionals, obtenint així una quantitat irreal de reserves d’hidrocarburs (gas i petroli), aquesta és l’única raó de la cerca d’hidrocarburs en les nostres costes i no l’extracció, ja que sí fóra rendible econòmicament fa molt que hauria sigut explotat. La tempesta per a l’esclat de la “bambolla energètica” s’està organitzant i sabent que les mesures a adoptar pels Governs seran les mateixes que en la bambolla immobiliària, els lobbies del sector entre els quals destaquen fins a Presidents, democràticament triats per a enganyar als seus electors, s’estan fregant les mans amb la més que probable injecció de diners públics en els seus negocis privats.
El sector d’energies no sostenibles, estan abocades totes elles al fracàs doncs la rendibilitat energètica entesa com la relació obtinguda de l’entorn i l’energia invertida durant tot el procés es trobava a principis de 1.930 en 100:1, avui dia se situa en el 20:1, més prop de les societats de caçadors-recol·lectors la rendibilitat energètica dels quals era de 10:1, no obstant açò des del Govern i Administracions s’aposta cap a elles desemmascarant les posicions ideològiques afavorint a una casta polític-econòmica de neocacics, perjudicant greument a la majoria de ciutadanes i ciutadans i al desenvolupament evolutiu de la nostra societat.
En realitat, l’únic camí a seguir és el de la sobirania energètica i l’única manera d’aconseguir-la és mitjançant una aposta clara i sense objeccions cap al dret dels pobles a decidir sobre els recursos dels seus territoris i les seues necessitats, independentment dels poders econòmics i polítics. El cenit del petroli i el canvi climàtic hauria d’alertar-nos feia un canvi urgent de model energètic a l’ús de les energies renovables.
Per tant ens agradaria escoltar camins que impulsen la sobirania energètica en la Marina Alta, fugint dels oligopolis establits en el sector, però com no sabem molt bé els temes a tractar sí seran la simple hipocresia de manifestar sense més un no al sondejos o la venda d’aigua de dessalinitzadores, acostant-nos a aqueixa Europa de les mercaderies siga el que siga, que desitja la nostra casta política traient benefici de les necessitats bàsiques de la població i que s’allunya cada vegada més ràpid de les persones, mesurades com les recomanades per EU-Marina Alta resoldria el problema de la pobresa energètica que a Europa afecta a 60.000.000 de persones, però la nostra casta política vol seguir beneficiant a una minoria de privilegiats econòmicament.
EU Marina Alta
