Qui no està favor d’abaixar els impostos, com l’IBI, a més a més si s’abaixen a les classes populars i a les persones que més estan patint els efectes de la crisi?
És de justícia social, en això no hi ha discussió. Com tampoc que, si volen una administració municipal que garantisca drets i recursos públics a la ciutadania, els impostos són absolutament necessaris i tot el món hauria de contribuir en la mesura de les seues capacitats. Però cal baixar-los a tothom? Es just que el que té possibilitats com entitats financeres, grans empreses i superfícies comercials i que generen més despeses a les arques municipal, paguen el mateix, proporcionalment, que una família que no arriba a cap de més? Clar, això no se nos passa pel cap. Però caldria recordar que una baixada percentual del tipus impositiu implica que, qui notarà una baixada substancial de l’IBI, no són les persones que més estan patint la crisi sinó aquelles persones amb un patrimoni major, entre ells, les entitats bancàries, que disposen sota la seua propietat un gran nombre d’habitatges que han adquirit mitjançant embargaments i execucions hipotecàries. Xe quina barra! no? El que hem vist amb el desenvolupament d’esta crisi econòmica és que el principal pes d’esta s’ha carregat sobre les esquenes de la majoria de la població, a través de polítiques de reducció de la càrrega fiscal sobre les grans fortunes i de retallades en drets social, o siga, que els dinés necessaris han eixit quasi exclusivament de les butxaques de la gent treballadora mentre que les grans fortunes han posat la mà per rebre els beneficis indirectes. Per açò el que cal és promoure una fiscalitat progressiva en els tributs i impostos de caràcter municipal. No es tracta de baixar o pujar de manera generalitzada de l’IBI, si no d’establir mecanismes reguladors que facen que, la majoria de la població contribuïsca segons les seues possibilitats econòmiques i que la família que encara així necessite un suport extern que se li apliquen bonificacions de l’IBI o línies d’ajudes. Açò passa irremeiablement per augmentar la càrrega fiscal a les entitats financeres, grans empreses i superfícies comercials seguint el principi que les rendes i les propietats més altes han de ser solidàries amb les rendes mitjanes i baixes, per d’esta manera equilibrar la balança d’ingressos i garantir que hi ha suficient pressupost per a posar en marxa les polítiques socials que beneficiaran la majoria social.
El problema és quan s’instrumentalitza el debat, com la proposta del PP de baixar l’IBI de manera generalitzada un 10%, la qual portaria com a conseqüència deixar d’ingressar 800.000 mil euros Com sabeu la regla de despeses (regla de gasto en castellà), que imposa Montoro, obliga al fet que la despesa computable per a l’any següent, baixe. Per tant l’any 2018 no es tindrà 8 milions per gastar, sinó 7,2 milions, per molt que hi haja ingressos de més. Es pot permetre l’ajuntament perdre 800.000 € del pressupost quan totes les regidories tenen mancances i cal garantir drets i recursos. Per practicar una política que premie a la majoria social, podem prescindir de tants dinés?.
Com a conclusió tant les baixades incontrolades com les pujades generalitzades generen greuges entre la població al mateix temps que poden arribar a complicar el finançament municipal. Una fiscalitat progressiva és la solució més solidària i completa, a més a més és possible aplicar-la ja al proper pressupost tal com s’està fent en altres municipis que anteposen els interessos de la majoria social a la d’uns pocs.
Sergi Cremades Fernández
Regidor Portaveu del Grup Municipal Sí-Podem
