En política tampoc escapem a aquesta voràgine que contamina el pas dels nostres dies. És per això que, ara que tornem a estar en període electoral, alguns assistim bocabadats a les propostes i promeses dels partits i els candidats del règim del 1978, que aspiren a revalidar la victòria o influir de manera determinant en el govern de l’Estat.
Es entranyable escoltar Rajoy i els seus coreligionaris parlar d’atur, de creació de no sé quants milions de llocs de treball, sentir-lo prometre baixades d’impostos, protecció als desocupats i inversions en sanitat o educació. Però la cosa deixa de ser entranyable i fa vessar una tendra llagrimeta quan els sents parlar de lluita contra la corrupció. Quin home! Es pensa que som tan curts de memòria que no recordem les seues maneres de fer dels últims anys? Cinc milions de parats, precarització de les condicions laborals, abraçada fraternal entre el govern pepero i les trames corruptes més mafioses que recordem, i un llarg etcètera.
Tampoc escapa a aquest costum electoral, per descomptat, el candidat del PSOE i el seu partit. Sánchez i el seu equip deuen pensar que ens falla la memòria i no recordem el seu pas pels principals llocs de decisió. Les seues reformes laborals, la seua pujada de l’edat de jubilació o el seu rescat als bancs amb diners públics a l’hora que agilitzaven els desnonaments. Deuen pensar que se’ns ha oblidat què han fet?
I si no teníem prou caldo, jas, tres tasses! Ciudadanos porta ja molts mesos fent l’esforç de fer-nos creure que són la ferramenta del canvi, el partit net i immaculat que necessita el poble. Amb la inestimable ajuda dels mitjans de comunicació que abans sostenien el PP i el PSOE (coincidències?), grups empresarials i lobbys, els interessos dels quals res tenen a veure amb el de vosté, que no pot arribar a final de mes, o els de vosté, que amb la seua pensió sosté tota la família com pot, o el teus, estudiant, que et desvius hores i hores per aprovar uns exàmens que, com a premi a l’excel·lència, t’aboquen a l’atur o, en el millor dels casos, a anar-te’n lluny de casa, lluny dels teus i del teu país.
Les prioritats del partit de Rivera i Punset, la que considera que els valencianoparlants som “aldeanos”, es van coneixent tal com van acostant-se les eleccions: pujades de sou a càrrecs polítics, com el del president del govern, mentre puja l’IVA de productes bàsics com el pa o la llet. Rivera també flirteja amb el suport a accions militars internacionals, alhora que proposa controlar les xarxes socials; un argument molt criticat, però que per als seus interessos no és un tema menor: és a la xarxa on Ciudadanos està trobant més critiques a les seues propostes polítiques, a diferencia de la TV, ràdios i diaris, vertaders padrins mediàtics del partit de Rivera, al qual han apujat als altars de les opcions polítiques de primer ordre, malgrat que a hores d’ara no tenen ni un diputat ni un senador al parlament espanyol.
Sobta comprovar com Ciudadanos, en pocs mesos, ha passat de tindre un grapat de regidors i diputats en un parlament autonòmic a posar en marxa una immensa estructura orgànica d’àmbit estatal. Amb alliberats, treballadors de partit i seus obertes a tot arreu. I, per tant, cal una xicoteta reflexió: això qui ho paga? Si, com alguns diuen, ho paguen les grans empreses i l’IBEX-35, com volen fer-nos creure que faran política per al poble. Qui es creu que no obeeixen els interessos de la gran banca i els avariciosos que ens han dut a aquest forat? Que no ens enganyen més!
Són el partit de les grans empreses, de la nova dreta centralista i borbònica, amb la roba neta i planxada i ben emperfumats, però tenen exactament els mateixos interessos que els de sempre. I, com que tenim memòria i hemeroteca, ho podem comprovar. Potser creuen que no sabem que Rivera i cia marxaren del parlament català de manera vergonyant quan anava a votar-se una moció de condemna a la dictadura franquista? O pensen que desconeixem les seues apostes per la privatització i, per tant, per la degradació de la sanitat pública? I l’augment dels concerts en sanitat, però també en educació amb diners públics?
Per tot això, amb les reiterades ofertes electorals que sols ofereixen recentralització, retallades, precarització de treball i pobresa, als valencians crec que no ens queda molta més opció que votar en clau valenciana, de país, perquè, a Madrid, se’ns hi ha perdut molt, tot. Allà hem d’anar a bregar per les ajudes a la nostra agricultura i als nostres productes del camp. Pel corredor mediterrani que vertebre la nostra economia i done eixida a Europa als productes de les nostres empreses, pel nostre dret a decidir com a poble, per la nostra llengua i per l’educació que mereixen ls nostres fills. És per això que diverses organitzacions del valencianisme, l’esquerra i l’ecologisme ens hem agrupat amb l’objectiu de constituri al Congrés el grup parlamentari valencià que defense tots eixos valors:
Ara, País Valencià!
Domènec Garcia i Anglés, Secretari de Política Municipal d’Esquerra Republicana-Camp de Morvedre i regidor de Junts per Faura
