Ontinyent es mereix un carrer del País Valencià

En la actualitat hi ha una demanda ciutadana, especialment de la ciutadania ontinyentina, a banda de la històrica, acadèmica i política, de normalitzar tant el terme “País Valencià” com el de Regne de València”, evitant batalles polítiques estèrils del passat i seguint l’esperit de consens que es recull al preàmbul de l’Estatut d’Autonomia, el qual recull que “Aprovada la Constitució Espanyola, va ser, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l’autonomia valenciana, com a integradora dels dos corrents d’opinió que emmarquen tot allò que és valencià en un concepte cultural propi en l’estricte marc geogràfic que abasta.”

Per tant, a l’Estatut d’Autonomia, s’arrepleguen al seu Preàmbul i a l’articulat les dues denominacions legals per a sintetitzar la naturalesa històrica de l’autonomia valenciana, que són les denominacions de “Regne de València” (al preàmbul i a l’articulat) i “País Valencià” (al preàmbul). La primera fa referència a la vinculació històrica més remota de l’actual concepció territorial del País Valencià, mentrestant que la segona vincula a l’origen del concepte modern d’autogovern, del qual actualment es disposa amb l’Estatut d’Autonomia, que data de l’any 1982, reformat al 2006.

El terme Regne de València fa referència al territori conquerit per les tropes cristianes, comandats pel rei Jaume I l’any 1238 i origen del nostre poble. Al territori conquerit, encara que no del tot, se li dotà d’independència administrativa, jurídica, i política en el marc de la Corona d’Aragó amb els Costums de València. Posteriorment, al convertir-se els Costums en Furs de València, l’estatus polític va ser estès a tot el territori valencià.

El terme País Valencià, ha estat utilitzat per intel·lectuals valencians des de principi del S.XX com ara Felix Pizcueta, Miguel Hernández, Faustí Barberà, Constantí Llombart, Blasco Ibañez o Teodor Llorente, ja que entenien que tots els símbols que els identifiquen com a valencians calien un nom.

Donat que el antic Regne de València, havia estat dividit en províncies feia quasi 100 anys, aquesta nomenclatura quedava obsoleta i anacrònica i per tant calia adoptar un terme més modern, com el del País Valencià, que es feia servir històricament ja des de el segle XVI i que suposava l’anhel de seguir sent i sentir-nos valencians.

Durant la segona República, el terme habitual per a tots mitjans comunicació i tots els partits, de totes les ideologies polítiques, era el de País Valencià, fins i tot als projectes d’Estatut d’Autonomia, però la Guerra civil i 40 anys de dictadura va provocar el seu desús fins a la mort del Dictador Franco on a la transició es va acceptar de nou per gran part de la societat valenciana, i també espanyola, suposant una ruptura amb la dictadura i el desig dels valencians del restabliment de l’autogovern i la democràcia.

Molts som conscients del debat d’estos últims 30 anys al respecte, i de les preferències i vinculacions polítiques d’uns i d’altres. És per això que una bona proposta per al ple d’Ontinyent, seria acordar posar-li per exemple el nom de “Placeta del Regne de València” a la placeta lateral de l’església de Sant Francesc (on es troba “La Niñez”), actualment sense nom i també acordar posar-li el nom de “Placeta del País Valencià” a la placeta lateral de l’església de Sant Carles ( on es troba la EPA), actualment sense nom o bé, com alternativa més oberta, aconseguir que el plenari vote a favor de que els propers carrers que s’inaguren a Ontinyent i siguen dignes, adopten els noms proposats, “País Valencià” i “Regne de València”.

Vicent Xavier Vila, Historiador i secretari comarcal Bloc-Compromís Vall d’Albaida