Els ajuntaments pateixen els efectes de la desocupació des de la primera fila dels serveis socials que gestionen, però tenen les mans lligades.
Quan algú no té la competència, té el risc de pensar que com no té l’obligació amb poc que faça ja és prou. I sovint ens trobem amb plans locals d’ocupació que han donat feina a una dotzena de persones. Un èxit per a elles, però una anècdota davant d’un greu problema que a les comarques de Castelló afecta a 60.000 persones.
Gran part dels programes locals d’ocupació queden destinats a polítiques actives. Majoritàriament formació i orientació, que mai sobren, però que s’expliquen mal, per exemple, per a trobar feina a la tantes vegades anomenada generació millor formada que té un atur per damunt del 50%.
Els nostres ajuntaments estan prou ofegats i limitats legalment per a fer noves contractacions. A més com algunes de les competències amb més capacitat de generar ocupació han estat externalitzades els ajuntaments han perdut la possibilitat d’incidir més significativament en la generació d’ocupació transformant aquestes des d’una òptica sociolaboral.
Per exemple, en alguns dels nostres municipis és el propi camió el que carrega el contenidor d’orgànics i l’aboca al camió. Tot molt eficient… Encara que l’OCU donava recentment un suspens general a tot l’Estat en la recollida, tractament i gestió de les dades de residus. I que organitzacions com Ecologistes en Acció denuncien constantment el incompliment reiterat de la normativa de tractament de residus. Per tant, eficient per a qui?. Per a què tanta presa? Per emmagatzemar la brossa amb els riscos d’incendi que vam veure la setmana passada a la planta de reciclatge d’Onda? O per cremar-los donant a uns els beneficis i a la resta les toxines?. Cal preguntar-se si els ciutadans notaríem la diferència si la recollida fóra feta totalment a mà amb uns horaris un poc més llargs. En tot el tema de la gestió de residus des de la recollida al posterior tractament, ens acostarien a una major generació d’ocupació si s’enfoquen des de l’òptica de la recollida selectiva, el compostatge i la reutilització. Però a més, podrien incentivar la creació de tota una indústria que donés solucions reals i mediambientalment suportables i eixida laboral, a la vegada, a molts titulats superiors i personal amb dificultats d’ocupabilitat.
I aquesta mateixa òptica sociolaboral, podria aplicar-se a la gestió de l’aigua, a la recaptació, als correus, al transport municipal… També permetria incorporar més fàcilment polítiques que beneficiaren als usuaris. Però la majoria d’aquests serveis estan de moment amb concerts i privatitzats o millor dit “apropiats”.
Iniciativa Castelló
