La desnaturalització de l’ésser humà ha sigut constant des de mitjan del segle passat, portant-nos a totes i a tots feia el pensament únic de valor monetari, observant tot el que ens envolta (els recursos naturals de la mare naturalesa i la nostra pròpia força de treball) com a susceptibles d’intercanvi monetari, a mesura que les necessitats es van multiplicar, els mercats van marcar els seus objectius feia una màxima plusvàlua en un curt període de temps, reduint el vincle entre nosaltres i la resta de la Terra a un total materialisme capitalista.
El procés urbanitzador-depredador en La Marina Alta constata l’anteriorment relatat, els ajuntaments dels diferents municipis s’oblidaven de tot allò que no marcava un ràpid creixement econòmic sempre en mans d’agents immobiliaris, realitzant a l’una amb ells els Planes Generals d’Ordenació Urbana, on el Patrimoni Arqueològic, Històric, Agrícola… va quedar sepultat sota tones de formigó, arribant a amenaçar a aquelles i aquells què no volgueren vendre amb l’expropiació ja que les lleis realitzades per polítics corruptes des de la Comunitat Valenciana així els beneficiava, tancant el cercle viciós de la usurpació de sòl produïda en La Marina Alta pel tripartit mariner PP, PSOE i Compromís. L’explosió de la Bambolla Immobiliària negada per tots els grups polítics a excepció d’EUPV va arribar, i el poc patrimoni que va sobreviure està en un estat lamentable com és el cas de la Masia del Pla de Feliu a Calp, en les fotografies es poden veure restes d’automòbils i d’obres que lamentablement esguiten bona part de les rambles a Calp, recordant que en les pròximes pluges torrencials que es produïsquen en el municipi tornarem a escoltar per part dels i les dirigents del neocaciquisme predominant que els causants de les inundacions són les canyes, per cert canyes que es recol·lectaven per a la construcció de les Masies, a més d’observar la greu deterioració en l’estructura de la mateixa que podria provocar lamentablement danys a les persones que recorren la senda que condueix fins a la Casa del Cocó i el Jardí Botànic inaugurat al maig de 2007 i que set anys després segueix sense aprofitar-se, una altra mostra més del balafiament provocat per una casta polític-econòmica que únicament cerca el benefici d’una minoria de privilegiades i privilegiats ja que les instal·lacions va costar a les calpines i calpins la xifra de quatre milions d’euros.
José Gálvez Martínez.
Secretari Àrea d’Ecologia i Medi ambient EU Marina Alta
