-L’exposició es va iniciar amb una performance participativa que invitava la destrucció d’un bodegó barroc compost per 1.500 copes de vi
-Greta Alfaro reinterpreta l’obra del gran teatre del món canviant el rol de l’espectador passiu pel d’actor
El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana presenta l’exposició ‘Comèdies a honor i glòria’ de l’artista navarresa, Greta Alfaro, a la sala La Gallera de València.
‘Comèdies a honor i glòria’ és una proposta de l’artista Greta Alfaro, comissariada per Alba Braza, realitzada a propòsit per a la sala La Gallera, dins de les mostres que es van presentar a la convocatòria pública de projectes del Consorci de Museus.
Una cuidada construcció arquitectònica repleta de copes amb vi, una arma i càmeres de vigilància conformen l’escenari per a un públic, que convertit en actor, contribueix violentament a la seua destrucció. “Comèdies a honor i glòria” consta de dos moments, de l’acció i del seu resultat, d’un oferiment i de les restes després de la catarsi.
Greta Alfaro (Pamplona, 1977) desenvolupa el seu treball en diferents mitjans com el vídeo, la fotografia, la instal·lació o el collage. Alfaro, que ha exposat en llocs tan destacats com la Whitechapel Gallery de Londres i rebut premis com El Cultural de Fotografia d”El Mundo’, ha acceptat el repte del Consorci de Museus de crear una instal·lació a propòsit per a aquest espai.
La Gallera, edifici del segle XIX destinat en el seu origen a la baralla de galls, ha inspirat el treball d’Alfaro recreant un escenari que mostra el drama convertit en espectacle.
‘Comèdies a honor i glòria’ fa un gir argumental respecte al clàssic tema del gran teatre del món de Calderón de la Barca, en un espai, una gallera, i en un temps, el present, que llança ponts des del barroc i la tradició cristiana fins a la compressió del moment actual. Com en anteriors ocasions, l’artista proposa una escena impossible de trobar en la vida quotidiana però que, no obstant això, pertany a l’imaginari col·lectiu occidental perquè, la cultura popular, els ritus religiosos, les llegendes, els mites i, de vegades les faules i contes tradicionals, constitueixen la base de la seua aparent fantasia.
El títol de la peça, ‘Comèdies a honor i glòria’, prové d’uns versos d’un acte sacramental de Lope de Vega. L’acte sacramental concep el món com una gran comèdia en què la humanitat fa un paper donat.
En la seua instal·lació, Greta Alfaro canvia el rol de l’espectador passiu i convida el públic a la destrucció d’un bodegó barroc compost per més de 1.500 copes amb 300 litres de vi.
La construcció presenta elements que remeten a un altar, ja que no es tracta únicament d’una atracció estètica, ni d’una qüestió misticoreligiosa, sinó que el seu propòsit és crear una imatge amb un fort poder, capaç d’encarnar una sèrie de referents culturals fins a fer-los reals i convertir la seua destrucció en un acte nefand. Així, l’alba pulcritud de les prestatgeries recorregudes per delicades randes sobre les quals es disposen les copes amb vi es converteixen prompte en llegenda a les mans del visitant.
Més de 200 persones van participar en una performance organitzada per l’artista en aquesta primera part de la peça. Al visitant que desitjava participar se li feia entrega d’una arma per un guàrdia que custodiava la porta. Una vegada dins, el temps, l’arma i els elements quedaven a mercé de l’invitat. Les cambres que registren l’acció emfatitzen aquesta sensació de perill i de control i reforcen la idea de representació contínua davant d’un públic que creiem que està sempre present en el nostre gran teatre del món i finalment donen lloc a una peça de vídeo.
L’espectador que visite La Gallera del 8 d’abril al 12 de juny es trobarà amb un vídeo en què es mostra un acte de destrucció i una construcció tancada que pot ser vista des del primer pis de la sala. Des d’allí, el visitant podrà formar-se una idea del que succeeix: relacionar l’olor de vi sec d’una festa acabada amb un brindis fatídic, contemplar les taques roges sobre un sòl blanc preparat com antany per a rebre la sang, imaginar la bellesa d’aquest espai abans de ser maculat i gaudir de l’encant de la seua ruïna� tot un escenari impossible de trobar en la vida real, fonamentat en construccions típiques de l’art i iconografia del període barroc emprant elements actuals.
Greta Alfaro
Greta Alfaro (Pamplona, 1977) desenvolupa el seu treball en diferents mitjans, principalment vídeo, fotografia, instal·lació i collage.
Ha exposat en centres com ara Whitechapel Gallery, Saatchi Gallery, Institute of Contemporary Art de Londres; CCBB Brasília, Brasil; Bass Museum of Contemporary Art, Miami; Armory Center for the Arts, Pasadena, EUA; Centre Pompidou, La Conciergerie París; Kunsthause, Essen, Alemanya; Trafó House of Contemporary Art, Budapest o La Casa Encendida, Madrid.
Ha presentat la seua obra de forma individual a la galeria Rosa Santos, València; MoCA, Hiroshima; Museu ExTeresa, Ciutat de Mèxic; Centre Huarte d’Art Contemporani, Pamplona; galeria Marta Cervera, Madrid; Dryphoto arte contemporánea, Prato, Itàlia.
Ha rebut premis com ara El Cultural de Fotografia d”El Mundo’, el Premi Generacions de la Fundació Caja Madrid, la beca de la Genesis Foundation per a estudis al Royal College of Art a Londres, la beca CAM d’Arts Plàstiques, The James Price a la Moving Image Video Art Fair a Nova York.
