És cert que la capacitat colossal de manipulació de l’enemic ha aconseguit instal·lar la por en àmplies capes del poble i també de la classe obrera. Però no és menys cert que el 22M ha demostrat que la unitat embastada des de baix, des de la pluralitat, des del reconeixement dels Pobles, amb la suma del sindicalisme alternatiu, els moviments socials i les organitzacions anticapitalistes ha fet saltar les alarmes en les clavegueres del règim borbònic. L’evidència és l’intent d’ocultar i criminalitzar la mobilització a Madrid.
Avui, les corporacions sindicals del sistema són el tap més important, el gran impediment perquè la classe treballadora desenvolupe la seva capacitat de lluita per frenar a l’enemic. Això, en un moment històric on l’acció alienant capitalista ha fet substituir els valors i els principis per la banalitat, la competitivitat i el consum. Quan els mitjans de masses, instruments essencials del mateix sistema tenen la capacitat impune de manipular i desinformar com mai, és quan el veritable sindicalisme de classe ha d’estar a l’altura.
El sistema agònic que ens està despullant de tots els nostres drets; que amb les seves polítiques neoliberals ens deixa en l’atur, amb sis milions de persones parades, en la precarietat o exclusió social i que oprimeix a la classe treballadora i als pobles no es morirà, cal matar-ho. El capitalisme i els seus instruments de dominació, conscients dels perills que els aguaiten, preparen nous receptaris econòmics, legislatius o repressius per preservar els seus privilegis. Les oligarquies que dominen el món sí que estan unides, en la lògica neoliberal per vèncer i mantenir-nos en el pou de la por. La resposta no pot ser una altra que la unitat de sectors, de lluites, de pobles. Només així podrem trencar les cadenes de l’opressió de classe i nacional.
El sindicalisme de classe i alternatiu ha d’escriure la seva estratègia de lluita obrera i d’acció sindical. En aquesta conjuntura històrica excepcional s’imposa la vertebració d’un ampli front obrer i popular, que faça que amplis sectors de la classe obrera i del poble, desencantats i decebuts per la traïció sindical i pel règim nascut amb la Reforma Política, tornen a creure en les nostres capacitats per enfrontar-se i paralitzar les polítiques dels governs de la Troica. Aquesta és la síntesi del nostre missatge aquest 1è de Maig.
Avui com mai, les nostres aspiracions i drets, l’ocupació, la salut laboral, les diferents prestacions, les polítiques d’igualtat, la negociació col·lectiva, els marcs propis de relacions laborals, etc., seran paper mullat, quan no lluites destinades al fracàs, si aquestes aspiracions i reivindicacions no les inserim en aquest múscul d’unitat obrera i popular que ha de perdurar després del 22M. Doncs aquesta data és el començament perquè la por canviï de bàndol.
PRIMER DE MAIG: Unir les lluites, la Dignitat segueix al carrer!
