En canvi, senyor, sí que és notícia, o ho hauria de ser tot i no sortir als seus informatius, tindre un aeroport sense avions, diputats del PP acusats per corrupció i altres delictes, la Ciutat de la Llum d’Alacant fent fallida, l’expresident de la Generalitat Francisco Camps jutjat, el cost exagerat – que supera de bon tros el pressupost inicial- de la Ciutat de les Arts i les Ciències, el fracàs que suposa la política dels grans esdeveniments com la Volvo Oceans Race, la Copa Amèrica, o la Fórmula 1, tot deixant un deute desorbitat per als ciutadans valencians.
I ara aquests mos vénen de nou amb el macro-centre comercial ‘Port Mediterrani’ o amb cursets d’aparicions de la Mare de Déu (oferts recentment per Centro de Formación Innovación y Recursos Educativos d’Alacant, mentre hi ha centenars de xiquets estudiant en situacions precàries, en escoles que cauen, en barracons o en aules massificades on un mestre no pot atendre totes les demandes dels seus alumnes. Tenim, també, instituts i escoles que, esperant cobrar els diners que la Conselleria els deu, no tenen ni per a calefacció, fotocòpies o paper de vàter; no obstant, la Conselleria sí que té diners per al València Club de Futbol. El País Valencià s’ha convertit en un lloc on més de 125.000 famílies se queden sense poder estudiar en la seua llengua materna, el valencià. Un lloc on, tot i volent-ho els alumnes, les universitats no imparteixen docència en valencià. Cues i més cues als centres d’atenció primària i als hospitals i més retallades a l’educació i la sanitat; dos dels pilars bàsics en una societat moderna – del benestar-. El Cabanyal en lluita, a quina ciutat del món se vol enderrocar un barri històric i de gran interès cultural per fer passar una avinguda fins a la mar que no alleujaria per a res els problemes de congestió del trànsit que sofreix la ciutat de València? On l’alcaldessa rep regals d’empresaris i afirma que és un fet totalment normal en el seu càrrec.
Dels casos Emarsa, Gürtel, Brugal o Nóos gairebé no en sabrem pas res, si ens hem de guiar pels informatius de Canal 9. El govern valencià fa anys que està perseguint tota mostra de cultura catalana; el cas de TV3 en seria un exemple que, sense tenir cap potestat va denunciar i multar ACPV i que ara la justícia ha declarat nul•les les acusacions de la Generalitat a l’entitat cultural. També tenim Juan Cotino i el seu crucifix el dia de començar la darrera legislatura a les Corts, no érem un estat laic? Si ho som, què hi fa la creu damunt la taula? El poble valencià s’ha quedat, per una mala gestió, sense els seus bancs i caixes. Per no parlar de les xifres desorbitades d’atur; prompte hi haurà més gent a l’atur que treballant. I què me’n dieu de l’ERO a RTVV? Ja fa més de 6 anys de l’accident amb víctimes mortals al metro de l’estació de Jesús de la línia 1, amb centenars de ferits greus i diverses morts però zero culpables. Tot això, en un país en flames on les retallades en prevenció d’incendis han suposat per als bombers no poder donar l’abast per apagar els incendis de l’època estival, novament, cap responsable. Un indret on, ara fa un any, els cossos de seguretat pegaven els alumnes de l’institut Lluís Vives per manifestar-se, però clar, eren el “enemigo”.
Maleïts sicaris de la repressió! Tot això i més, debilita la imatge dels valencians a l’exterior.
Aquest, senyor, no és el País Valencià que volem i estimem.
Andreu Carapuig i Fora
