El senador per Compromís, Carles Mulet, ha afirmat avui que cal quec i s’aparten del debat electoralista i es replantege globalment el paradigma perquè fins ara s’han emprat com arma de confrontació i s’han oblidat les prioritats reals.
Segon Mulet “ les infraestructures haurien de ser en teoria les dotacions i elements bàsics per assegurar un bon funcionament de la nostra societat i economia; i aquestes es fan amb els diners de tots i totes, i per això, cal que a l’hora de decidir en quines invertir i prioritzar es faça des d’una anàlisi de diàleg social, de necessitat real i des d’un plantejament estratègic, perquè no hem de perdre de vista que no són gratuïtes ni pagades de la butxaca del polític de torn, sinó que són de diners de tots, i el que s’inverteix en elles, es deixa d’invertir en altres prioritats com les socials, educatives o sanitàries, i també té un cost ambiental i paisatgístic en tant que transforma el territori. Per això, volem que es deixe de patrimonialitzar partidistament les mateixes, com si foren un favor personal del càrrec polític”.
El senador de Compromís ha remarcat que per eixa visió de les infraestructures s’ha abusat en prioritzar les grans actuacions faraòniques, en lloc de les menudes i mitjanes “ un polític megalòman vol inaugurar les carreteres més grans, els hospitals més grans, els pavellons més grans, com si foren la seua particular piràmide, i s’obliden que si eixes grans obres de grans titulars són les necessàries, o en lloc d’autovies amb diversos carrils on no hi ha trànsit, millorar els accessos i comunicacions amb els menuts pobles que sí ho necessiten, si en lloc de grans dessaladores que ningú vol, en fer pous als pobles de l’interior, en lloc d’AVE elitistes, invertir en rodalies, i un llarg etcètera”.
Mulet ha remarcat que òbviament, en polítics al servei de les grans empreses constructores, com sovint s’ha vist, queda clar on tenen la seua prioritat, en pagar els favors amb les grans obres, siga amb el 3%, amb les trames a l’estil de la Gürtel, i tantes misèries conegudes fins ara.
En eixe extrem, el portaveu de Compromís en la Cambra Alta, ha exposat que ara en ple període electoral, de nou el debat sobre els incompliments en els terminis o els errors en les aprovacions de les grans infraestructures torna i tornarà a centrar la confrontació partidista “ no anem a debatre sobre models econòmics i socials diferents, sinó simplement al “i tu més”, amb promeses de vore quí durà abans l’AVE o qui la va empastar més amb la carretera cap on siga, o amb la dessaladora de més enllà, tot alimentant de nou el model de la bombolla de les infraestructures, vistes com a únic fi i mitja per fer política des de les institucions. Quan allò que necessita la nostra economia i el nostre territori és un canvi de paradigma en les obres públiques; prioritzar allò necessari, optimitzar l’aprofitament màxim d’alló existent , repensar el maltracte al sòl pensant en sols en fer cada cop més carreteres perquè hi vagen més de pressa els vehicles particulars..etc. Ara és el moment de confrontar models, no de vore qui fa la promesa més grossa sobre en què vol malgastar el nostres diners, o a quin lobby donar-li’l”
SENAT
