El Govern Central ha aportat, al Senador de Compromís, Carles Mulet, les dades totals de les persones, municipi per municipi, que durant els dos últims anys s’han vist obligats a acudir als bancs d’aliments. En aquestes dades es constata i que centenars de veïns s’han quedat desatesos.
Mulet exposava en la seua pregunta escrita que la resolució del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient del 25 de febrer de 2015, publicada al BOE el divendres 6 de març va suposar, més si es pot, la criminalització de les persones que pateixen exclusió social i pobresa al territori espanyol. Amb aquesta resolució, el ministeri va establir els requisits que han de complir les organitzacions encarregades del repartiment d’aliments provinents del fons FEGA (coparticipat entre Unió Europea i Govern Español) i aquestes no podien ser més dràstiques.
Així, si fins ara les entitats socials que es dediquen altruista i voluntàriament a repartir aliments entre la població més necessitada, veien com cada vegada es complicava més la paperassa sol·licitada pel FEGA, amb la publicació d’aquesta Resolució corre el greu perill que milers d’entitats solidàries en tot l’Estat Español es queden sense poder subministrar aliments per culpa de les més que desorbitades exigències del Ministeri. Així la nova normativa, estableix que en 20 dies i de cara al pròxim repartiment d’aliments del 2015, les organitzacions voluntàries de repartiment d’aliments hagen d’aportar per cada persona a la qual es reparteix un lot de menjar, un informe dels serveis socials públics o de treballadors socials acreditant la situació d’exclusió o vulnerabilitat de la persona receptora dels aliments. D’aquesta manera organitzacions tan humils com per exemple les Càrites locals, les assemblees de Creu Roja local, Mans Unides i altres associacions de voluntaris hauran de disposar d’un informe individualitzat per cadascun dels usuaris per a continuar fent una tasca de la qual no ningú es beneficia econòmicament i que permet subsistir a milers de persones.
A data d’avui és difícil trobar un nombre adequat de treballadors socials contractats per les entitats socials que actuen als municipis, i d’altra banda, recordem que la llei 27/2013, de racionalització de l’administració pública, aboca als Serveis Socials municipals a desaparèixer com a competència municipal. Per la qual cosa, aquesta justificació que exigeix el Ministeri a data d’avui és inviable, i més tenint en compte que per Llei de Protecció de Dades, aquesta classe d’informes deurien considerar-se de primer nivell de protecció i s’exposa a les persones afectades a una desprotecció flagrant en el seu dret a la intimitat.
Per tot açò, Mulet va preguntar municipi per municipi
– Quin és el nombre de persones municipi valencià per municipi valencià que s’acollien en el banc d’aliments abans de l’entrada en vigor de l’esmentada resolució, i què és el nombre després de la mateixa? -Quina entitat s’encarrega en cada municipi de l’aquest repartiment?
El Govern, aporta les dades municipi per municipi i justifica aquesta nova normativa que entorpeix el repartiment al·legant que el Programa operatiu es va elaborar per les autoritats nacionals competents1 en consulta amb totes les parts interessades i d’aquesta forma, i atenent a la reglamentació comunitària, en el programa operatiu es va determinar que: “els aliments a Espanya es distribuiran entre les persones més desfavorides, entenent per tals a aquells individus, famílies, llars o grups que es troben en situació de pobresa econòmica, així com les persones sense llar i altres persones en situació d’especial vulnerabilitat social. Aquestes circumstàncies es determinaran mitjançant informe dels serveis socials públics o de les entitats participants en el programa, sempre que aquestes últimes compten amb treballadors socials o professionals que realitzen funcions assimilades. “
Les dades continuen sent alarmants, els bancs d’aliments atenen diàriament a milers de valencians, i en lloc de lluitar contra l’origen d’aquest problema i donar màxima facilitat a la gent necessitada, s’imposen impediments.
