En l’entrevista al nostre alcalde de l’Alcúdia de Crespins D. Javier Sicluna Lletget amb motiu de les festes locals del nostre poble, apareguda al setmanari l’Informador en data 24 d’agost, no pot deixar un de sorprendre una vegada més, de la forma en què es poden contar les coses per falsejar la realitat, confondre al veïns i veïnes i aparèixer quasi com el gran salvador amb una gestió de tot menys notable. Una gestió que es pot resumir amb les dades del SERVEF, que ens conten que el juliol del 2011 eren 636 les desocupades i desocupats del nostre poble i el juliol de 2013 són 761 les alcudianes i alcudians que no poden exercir el seu dret al treball.
En primer lloc i ja d’entrada (per a què no se’ns oblide), ens recorda que és metge i què segueix exercint com a tal, pel que cobra d’aquest treball i no té sou d’alcalde. Apareix com una persona loable per aquest fet; però, el que no diu als ciutadans és que això és així perquè, evidentment, com a funcionari que és no pot cobrar dos sous donat que la LLei d’incompatibilitats ho impedeix. La qual cosa tampoc fa que el poble s’estalvie aquest sou, donat que el cobra una regidora del seu partit.
Per altra banda, els ciutadans i ciutadanes també deuen saber que quan el sr. Sicluna està a l’ajuntament exercint com alcalde, dels nostres impostos es paga el substitut que la Conselleria de Sanitat posa al seu lloc (doble sou pel mateix servei).
Un altre punt que mereix una bona reflexió és que quan l’alcalde va ocupar el seu càrrec, l’Alcúdia de Crespins tenia el lloc 3 en quan a deute per habitant i ara té el lloc 184; per tant, segons les seues paraules: “la gente tiene que estar tranquila y tiene que saber que estamos gastando sus dineros por el bién del pueblo, aparte de los más de 5 millones de euros recibidos en subvenciones y que han supuesto la realización de numerosas obras”. Cert és que l’Alcúdia de Crespins ocupa un lloc més enrere en quan al deute per habitant; però, això és així perquè en la legislatura 2004-2007 regida per Compromís i el PSOE, es va aprovar un Pla de Sanejament signant convenis de pagament amb tots els acreedors que tenia l’ajuntament fins finalitzar el deute. Els ciutadans mereixen saber que el deute ha anat baixant per això, ja que el govern municipal ha tingut que complir amb el compromís de pagaments i açò és un esforç de tot el poble.
Cal ressaltar també que l’aprovació del Pla de pagament a proveïdors, amb una operació d’endeutament de més de 1.200.000 euros a deu anys, té dos anys de carencia, per la qual cosa encara no hem començat a pagar interessos, d’ací la nostra posició actual.
Està clar que el pagament a proveïdors va permetre que moltes xicotetes i mitjanes empreses puguen tirar endavant; però també hi ha que dir que nosaltres, els ciutadans de l’Alcúdia de Crespins, tindrem que pagar amb els nostres impostos més de 500.000 euros d’obres subvencionades per la Generalitat en el “Plan Confianza” que no ens han pagat, com l’ampliació de l’Escola d’Adults (encara per acabar).
Per altra part tenim la pressió fiscal imposada i no explicada pel PP, pressió amb la que l’Alcalde i el seu equip de govern es van encarregar de pujar en un 10% tots els impostos municipals fa ara un any. El pitjor de tot és que els ciutadans ens hem convertit en prestamistes de les obres que la Generalitat deuria assolir a través de les Subvencions a les què s’havien compromès en els diferents Plans.
Aquestos dies estem vegent com continuen les obres de la segona fase de remodelació de la Plaça del Mercat, obres que el nostre Alcalde no tardarà en assolir com un altre guany seu. El que deuria dir als nostres ciutadans és que aquestes obres foren paralitzades per l’empresa que realitzà la primera fase al mes de març de 2013 per Impagament, i que ara, després de fer-nos càrrec els ciutadans una vegada més (a través de l’ampliació del pagament a proveïdors) de les subvencions incomplides per part de la Generalitat, les obres es tornen a mamprendre.
I per acabar si que diguem des de Compromís per l’Alcúdia de Crespins que en una cosa si que estem d’acord amb l’Alcalde: en què “és hora de llevar-nos gastos innecessaris”. I per aixó pensem que no és el moment per a què la nostra població assoleixca la despesa d’una orquestra de renom en les festes locals quan podem pasar-ho igual de bé amb altra més modesta. Davant de les necessitats socials que el nostre poble necessita, açò s’anomena “despilfarro”.
