La majoria de la gent quan els parles de “valencianització” no creuen que siga un fenomen a fer realitat, ja que coincideixen amb la tesi prou estesa entre el nostre poble que la llengua dels valencians ha de ser utilitzada només per a aquelles situacions col·loquials o vulgars, que els nostres símbols només serveixen per al 9 d’Octubre – i evidentment per a lluitar en el camp de batalla polític (vegeu la Batalla de València) – i que les nostres institucions han de ser, o almenys són, simples resultats de la matemàtica centralista. Només hem de veure quins resultats electorals han obtés els últims anys les forces polítiques que només aspiren a la recentralització de l’Estat.
Després d’uns llargs vint anys de governs de la dreta en açò que estatutàriament li denominem Comunitat Valenciana, per fi un govern de progrés i d’esquerres ha entrat al Palau de la Generalitat. Llargs anys de corrupció que deixem arrere, de desgovern i despreocupació pels vertaders problemes de la gent, de manipulació social, d’immoralitat política i d’una llarga llista d’errors comesos per aquells que malgrat tot han rebut un cert suport electoral. De fet sovint s’escusen en això per desprestigiar el nou govern liderat pel socialista Ximo Puig. Asseguren que és la llista més votada la que ha de gobernar, encara que no ho feien als anys 90 on Rita va pactar per ser alcaldessa llevant-li-la al PSPV, ahí no deien res. Cal respectar l’aritmètica parlamentària; Però com van a fer-ho? Ells mateix són els hereus dels qui estaven en contra de la República, de la Constitució, de l’Estatut i de tot allò que sonara a democràtic.
En el Palau hauran d’estar flipant només amb obrir els calaixos, i no ja per les factures impagades sinó per allò que tots sabem, que encara queden casos de corrupció que han d’eixir a la llum i processos judicials per resoldre d’una infinitat de lladres que han estat buidant les arques públiques de la Generalitat Valenciana aquests darrers vint anys. Però bé, cal seguir treballant, i cal fer-ho perquè és el nostre deure recuperar la dignitat i la decència de les nostres institucions.
Aquest 9 d’Octubre és el més important que he viscut mai, ja que estem davant un escenari veritablement apassionant i no ja només per les tasques que estan duent-se a terme des del Consell, com recuperar la Sanitat Pública i Universal retornant la targeta sanitària als immigrants sense papers o treballar per una educació pública i de qualitat amb l’accés gratuït als llibres de text. I açò és només el començament.
Bonig i els seus estan clamant al cel inncessàriament, fins i tot intenten avivar amb més llenya al foc la batalla dels símbols, banderes i altres històries. Sembla que vulguen – sembla, no, ho és – beneficiar-se electoralment d’un conflicte que fins ara semblava haver-hi estat quiet. La seua estratègia és pèssima, no ens van a trobar, o almenys no hauria de ser així, perquè hem de tindre una cosa clara, no cal obviar els nostres símbols oficials, són nostres, no d’ells, ara bé tampoc oblidar la nostra història ni renunciar als nostres principis valencianistes, som el que som i mai ens hauran de moure d’eixa posició. Jo no tinc cap problema en dir que açò era un Regne, i per tant un País, i com a conseqüència política una comunitat autònoma, ells – la dreta i el PP – ja s’haurien desvanit a terra en sentir el segon terme.
Hui, 9 d’Octubre és un dia important en el calendari dels valencians i les valencianes, commemorem l’entrada a la ciutat de València l’any 1238 del nostre primer Cap de l’Estat, el Rei Jaume I. La festa que hui celebrem és de les més antigues d’Europa, i marca l’inici del Regne de València, que posteriorment aniria evolucionant al que actualment coneixem com el País Valencià. Som açò i algunes coses més, i per eixa raó cal articular tal com siga necessària una reivindicació conjunta per a reclamar a la resta de l’Estat Espanyol el nostre lloc en la Constitució Espanyola, un sistema de finançament just i el reconeixement clar de la identitat del nostre poble.
Som fills i hereus de moltes generacions i d’infinitat d’identitats, ara bé, o som capaços de reivindicar la nostra autonomia, o serem succionats per un ens al que mai li ha agradat la diversitat, i és la dreta centralista, aquella que sense dubtar-ho pretén fer-nos més xicotets i fer l’Estat més gran. Jo crec amb humilitat que no té sentit, ja que els pobles no estem predestinats a ser una única cosa, sinó tot el contrari, precisament a respectar-nos assumint la diversitat i la pluralitat. Ara bé, units millor.
Hui no cal barallar-nos sobre si la nostra bandera ha de ser blava, roja, morada o grisa, ni tampoc discutir sobre si l’himne ha de ser un o un altre, hui cal, malgrat tot, unir-nos harmònicament sota els nostres vertaders senyals d’identitat: La convivència i el respecte.
El meu país, és sens dubte aquest, el que xafe diàriament, en el què convisc, i lluitar per ell no significa escanyar als altres pobles o trencar la unitat d’un Estat, sinó més aviat assumir que ells també formen part de les nostres vides i que vull i volem les millors relacions amb el veïnat territorial. I per aclarir, valencianitzar no és trencar, és tornar a autoestimar-nos, a tindre consciència de poble i assumir que no podem ser maltractats per ningú.
I encara que açò només siga un desig en un dia festiu com és hui, sé que alguns no ho assumiran mai, doncs no creuen en aquest xicotet país ni en la seua gent, una pena que no desitgen valencianitzar-se, seríem tots una miqueta més feliços.
Feliç Dia Nacional dels valencians i valencianes.
Alexandre Morales
Secretari General dels Joves Socialistes de Cullera.
