La normativa ambiental no és una càrrega per a l’activitat econòmica, com tampoc ho són les normatives fiscal, comptable, de seguretat social, laboral, de seguretat i salut en el treball, de consum, de comerç, de seguretat alimentària…
Aquestes normes sectorials (siguen internacionals/internes, de naturalesa convencional o no) tenen uns objectius específics que s’han de complir junt a mecanismes de suport, control, inspecció i, si és el cas, sanció per part dels propis operadors i, clar està, de les Administracions públiques competents.
A la Constitució espanyola, es reconeixen, no de manera absoluta:
– el dret a la propietat i a l’herència (article 33.1) limitades per la seua funció social.
– la llibertat d’empresa al marc de l’economia de mercat, garantint-se el seu exercici i la defensa de la productivitat d’acord amb les exigències de l’economia general (article 38).
– la subordinació a l’interés general de tota la riquesa del país en les seues distintes formes qualsevol que siga la seua titularitat (article 128).
Aquests reconeixements son sense perjudici de la intervenció/ordenació pública, sempre atenent a l’interés general, que també queda establida encara que (per influència del marc comunitari i internacional) suavitzada.
Així, els operadors econòmics han d’interioritzar l’ànim complidor de les esmentades normatives perquè no responen a un plantejament capritxós, sinó a la necessitat d’ordenar l’activitat econòmica respectant valors i principis que inspiren el nostre ordenament jurídic.
Al medi marí, en concret, es produïxen efectes (directes/indirectes) atenent a la duració, magnitud, grau de reversibilitat i, fins i tot, possible sinergia dels diferents impactes (in situ/ex situ) derivats dels usos que és objecte. Així, són usos destacables: aqüicultura; explotació de recursos pesquers; explotació de recursos miners; investigació oceanogràfica; ús militar; aprofitament energètic; receptor d’abocaments de metalls pesats (mercuri, cadmi, argent, arsènic, coure…), orgànics (pesticides, herbicides, PCB, dioxines, compostos organometálicos), radionúclids, hidrocarburs (petroli i derivats) per mitjà de productes líquids o en forma de gasos per aigües de vessament, per llits fluvials, des del propi mar, per accidents del trànsit marítim així com per emissaris submarins d’aigües residuals/urbanes/d’activitats agrícoles, ramaderes, forestals; transport marítim; obres costaneres, dragatges; activitats recreatives i d’oci (amb nº excessiu de vaixells d’oci i submarinisme no responsable).
Com a conseqüència, cal citar com a efectes (immediats o diferits en el temps): la contaminació; els accidents d’embarcacions; l’afectació total/parcial d’ecosistemes/hàbitats amb invasió d’espècies al·lòctones que influïxen totalment o parcialment en les autòctones; la sobreexplotació dels caladors amb utilització de mètodes de pesca d’arrossegament/arrasadors; la mort accidental d’espècies marines denominades “acompanyants” de les considerades d’objecte comercial.
Ja no és vàlida l’apreciació de la capacitat il·limitada d’absorció, per exemple, de residus pel medi marí. Així mateix, en les zones costaneres es produïx un creixement demogràfic, d’urbanització, d’industrialització així com de modificació del territori que suposen una forta pressió per a l’entorn amb considerables pèrdues tant per al mateix entorn com per als operadors econòmics en l’exercici de la seva activitat.
Andrés Ortolà-jurista ambiental
