Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
-La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià vol convertir-se en un pont entre la formació i la societat civil amb proves més comunicatives.
-Per primera vegada hi haurà representació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua al ple de la Junta Qualificadora de coneixements de Valencià .
El conseller Vicent Marzà ha declarat que “el principal treball que tenim per davant és trencar amb eixa anomalia en la qual fins ara la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià no qualificava d’acord amb els estàndards europeus”. Cal recordar que els nivells del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües són tres que es desenvolupen en 6 nivells (A1, A2, B1,B2, C1 i C2).
El director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, ha explicat que “la intenció és l’aprovació durant l’estiu de l’any vinent de les noves proves adaptades al Marc Comú Europeu de Referència, que començaran a aplicar-se en juny de 2017. Durant tot aquest període la direcció general s’encarregarà de formar un cos d’examinadors altament qualificat”. Trenzano també ha anunciat que “les noves proves seran més comunicatives, ja que es pretén que els aspirants parlen i escriguen per tal d’incrementar l’ús social de la nostra llengua”. En paraules del director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, “hem de convertir una màquina d’expedir títols en un organisme que servisca de pont entre la formació i la societat civil”.
D’altra banda, el ple també ha acordat la creació d’una altra comissió de coordinació de les proves universitàries.
Representació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en la JQCV
Aquest ple de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià ha sigut el primer en comptar amb un representant de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a proposta de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. Es tracta de Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’Acadèmia, autor del Manual d’ús de l’estàndard oral (10 edicions) i responsable d’un bon nombre d’obres lexicogràfiques i gramaticals. Trenzano ha volgut destacar que “la incorporació de la màxima institució en matèria de normativa lingüística dels valencians a la junta com a mostra de la coordinació entre les dues institucions per al foment del nostre màxim tret d’identitat: el valencià”
El ple de la junta el constitueixen una vocal de l’Institut Valencià d’Administració Pública, 5 vocals nomenats a proposta de les universitats públiques i 10 a proposta de la direcció general de política lingüística i gestió del multilingüisme. Es tracta d’experts amb una trajectòria professional consolidada. Els perfils més habituals són el de tècnic lingüístic, tant de les universitats com de les diferents administracions públiques, i també el de professors i catedràtics universitaris.
