D’aquí a uns dies, serà 25 de Novembre, dia Internacional de Lluita contra el Terrorisme masclista, i una vegada més aquest dia vindrà revestit de més sang, hipocresia i buit de continguts i vertaderes intencions d’acabar amb ell.
Per a moltes de nosaltres, serà com un vòmit negre de fel i espante, repetit i obstinat que amb prou faenes fa remoure les consciències d’uns ciutadans/es alienats, embajanits per la vulgaritat, la indiferència i individualisme.
Esperonats tots nosaltres per una cataracta de missatges plens d’hipocresia i engany i que no és un altre diferent al que durant segles vénen filtrant els mandats i interessos de la classe privilegiada de la gran burgesia.
En aquest dia, organismes centrals i autonòmics, molts personatges de la política i la cultura, al costat d’associacions de dones ben intencionades, eixiran al carrer abrigallats per una gran comparsa de plorones i plorons entonant la cançoneta tantes vegades repetida i que jo m’atrevisc a dir que no és tan ingènua i ben intencionada com a inútil i enganyosa resulta.
Demanaran a l’estat prevenció i protecció per a les víctimes de la “violència de gènere”.
En el que va d’any ací en aquest país ja s’han produït més de 50 assassinats de dones víctimes de les seues parelles o exparelles i 34 xiquets i xiquetes també assassinats pels seus pares, xifres que d’ací a la fi d’any per desgràcia no hauran deixat de créixe
Fa un any, la “Organització Mundial de la Salut” va publicar unes dades esgarrifoses:
“Existeixen en el món entre 113 i 200 milions de dones desaparegudes demogràficament o siga que han nascut però que ara no se sap on estan. Cada any entre un milió i mitjà i tres milions de dones i xiquetes perden la vida com a conseqüència de la violència o abandó per raó de sexe; sis mil xiquetes al dia pateixen l’ablació de clítoris, al voltant de sis-centes mil dones moren cada any en donar a llum, altres quaranta-set mil més moren tots els anys com a conseqüència d’avortaments insegurs i en males condicions d’insalubritat.
A l’Índia l’infanticidi és 43% major entre les xiquetes que en els xiquets i una dona és violada cada 21 minuts.
A Europa un altre estudi realitzat per l’Agència de Drets Fonamentals de la UNIÓ, va certificar que en l’últim any, 13 milions de dones van patir violència física en els 28 estats membres. 3,7 milions van ser víctimes d’ASSETJAMENT. Al llarg de la seua vida 26 milions d’europees, és a dir UNA de cada TRES ha patit violència física o sexual. L’enquesta s’ha fet a partir dels 15 anys, així doncs queda fóra la violència patida per les xiquetes menors d’aqueixa edat.
El feminicidi prenatal, la violència, la prostitució forçosa, l’assassinat pel dot i la negació a l’accés dels serveis més importants com són l’habitatge, la sanitat i l’educació etc. Són endèmics en diferents països del Món”….
I és que, les dones mai anem a arribar a conquistar la igualtat, la justícia i la llibertat des de dins d’un sistema capitalista i patriarcal, fet per l’home i per a home, des d’una ideologia burgesa de domini i avasallament.
Cada nou dia, pot ser l’últim para milers i milers de dones en el món. Indefenses, desemparades i acorralades per un sistema que cada vegada les agredeix i fustiga més amb els seus dictats, imposicions i normes. Pel que des d’un continent a un altre l’escarn i atropellament cap a la integritat física i moral de la dona es fa cada vegada més palesa i agressiu.
Ací en occident les dictadures de la moda converteix el cos de la dona en un aparador al servei dels espuris i miserables interessos dels grans imperis de la confecció, disseny i del calçat. Jo pregunte quina diferència hi ha entre una dona occidental que va per la vida amb faldeta de tub amb la qual amb prou faenes pot caminar sobre unes sabates de 15 centímetres de taló, perquè la tirania de la moda unida a la cultura patriarcal i mil·lenària que converteix a la dona en l’objecte exclusiu per a ús, i gaudi de l’home i per a l’home, i una altra oriental amb vel, obeint als dictats obscurantistes i dictatorials de la seua religió? Ni la una ni l’altra és lliure, autònoma i independent.
Totes som esclaves del mateix ordre mundial.
Que ningú ens enganye, ací a Espanya el govern del PP, no va solucionar gens, sinó que al contrari, cada dia ha anat retallant més fons destinats a la protecció i prevenció de la violència masclista, a més de convertir en cendra tots els drets que s’havien conquistat amb molt esforç, lluita i sacrifici al llarg de dècades.
L’estat capitalista i imperialista, porta, i portarà en el seu si el germen de la discriminació, aixafament i explotació de les dones, i quan aquestes han volgut rebel·lar-se en algun moment de la història no ha dubtat a massacrar-les i cremar-les vives, sempre comptant amb l’empara, complicitat i ajuda de les diferents religions, sobretot les monoteistes (Vegeu, la catòlica, l’hebrea i la musulmana).
Quan una dona és cremada viva, acoltellada, violada, lapidada, assotada o mutilada, sempre es repeteixen dos sentiments en l’home paral·lels i igual de vells i atàvics, i que es vénen repetint al llarg dels segles: un és que ho fa per mandat diví, i el segon, potser molt més gran que el primer, que és el desig de dominació i submissió de la dona. M’enrabia enormement escoltar sempre, que succeeix un fet tan esborronador com és l’assassinat d’una dona o uns xiquets per part de la parella o el pare, què sempre es repetisca com si d’un mantra es tractara la paraula (xacra). Amb el fàcil que és cridar a les coses pel seu nom: feminicidi, genocidi o infanticidi que també pot aplicar-se quan de mort de xiquets es tracta.
La ideologia masclista i patriarcal mai es podrà eradicar dónes dins del sistema burgés i capitalista, ja que des dels seus orígens aquest s’ha valgut de la violència i opressió sobre la dona, fent-la més emmotllable i submissa al servei dels interessos criminals de les classes dominants i de les diferents esglésies o religions.
Per què no ens parem a pensar, que quan un xiquet home ve al món, NO naix amb més predisposició genètica que ho faça més o menys violent que una xiqueta?. El que passa és que quan una criatura humana ve al món, del primer que té consciència és de la violència exercida a través de les guerres i de totes les pandèmies que aquestes originen, l’espoli, el genocidi i extermini de pobles i nacions senceres, dels maltractaments infligits a altres criatures de la naturalesa, de les fams i mortandats propiciades per l’avarícia i la cobdícia propis del sistema burgés i desgraciadament, és l’home al que el sistema en els seus orígens va designar com a únic protagonista, i per açò referent amb el qual Identificar-se.
Per tant, és aquest sistema el que forma al xiquet perquè siga violent.
Sense la derrota d’aquest sistema va a ser impossible que la dona aconseguisca el seu total alliberament. Si la dona com a subjecte, doble o triplement explotat no pren consciència d’aquest fet i que només amb la unió, i no per si sola, d’homes i dones de la classe treballadora, explotada i oprimida, disposats a lluitar fins al final del capitalisme i l’imperialisme, no podrà esperar el començament de la fi dels seus turments.
Solament des de la conscienciació i la lluita, i no a través de subterfugis i componendes, serà possible la igualtat entre homes i dones, entre pobles i nacions, sense exclusions, sense marginacions, sense fronteres ni injustícies, fins a aconseguir un planeta més just, igualitari, pacífico, transparent i net.
Francisca Lorenzo Rodríguez.
Responsable Àrea Feminista
Col.lectiu EUPV Ondara-Rectoria.
