El món del treball és un més. Des dels inicis de la revolució industrial als éssers humans, al nucli familiar, se li van ensenyar dues coses. D’una banda, a naturalitzar el treball a força de segles de repressió policial i judicial, i a jerarquitzar el nucli familiar, el que portava el salari i la que s’encarregava de les tasques de reproducció. La personificació del treball i la de la qual ajuda. El catolicisme va fer pedra angular de la seva predicació això, fent lleis que restringien els drets de les dones, així com la pèrdua de control del seu propi cos. El fet de tenir coneixements sobre mètodes anticonceptius i sobre l’avortament, era causa per ser acusada de bruixeria. La matança de més de 100.000 dones per bruixeria, així ho testifica. A més d’això, també es va produir un canvi en els costums sexuals, es va passar d’un plaer polimorf a una genitalització de la sexualitat que condueix a un dimorfisme sexual. La idea que només hi ha dos sexes. El patriarcat, que ja abans aplicava la diferenciació, havia trobat en el capitalisme la seva millor manera de reproduir-se, ja que tots dos sistemes tenen com a principi la dominació de l’ésser humà per l’ésser humà.
Desprès de segles de lluites, des de la revolució francesa, les dones havien conquistat a força de molta lluita, el reconeixement de tots els seus drets: l’educatiu, el polític, el laboral i ara el familiar.
No obstant això, és una lluita que no està conclosa, i menys a la Marina Alta, pel sistema productiu dominant, el sector serveis. Sistema productiu implementat pel tripartit mariner (PP $ Compromís $ PSOE) a força de requalificacions, pai’s, pgou’s i destrucció del sector agrícola-ramader i industrial. Sector amb alta temporalitat. Fomentat pels terratinents i poders econòmics locals, ja que és propici a l’especulació, i guanyar diners amb poca inversió.
En l’últim any, gener’13-gener’14, dels 35018 contractes signats a la comarca, 3370 són indefinits (9’6%) i 31648 temporals (90’4%). D’aquests contractes, els totals, 16646 corresponen a dones (47’5%). Al que cal afegir, que només el 19’9% corresponen a dones majors de 44 anys, 3311 contractes. El 60% dels contractes totals de les dones s’acumulen d’abril a agost, i el 27 % en els mesos de juny i juliol.A més és significatiu que l’únic mes que les dones superen als homes en contractació sigui el mes de juliol amb 2762 contractes, per 2719 els homes. Que demostren l’alta temporalitat del treball de les dones i estacionalitat, així com la seva escassa remuneració econòmica, o poca capacitat adquisitiva, a causa de les legislacions laborals, reformes laborals, que tant el PSOE com el PP han desenvolupat que precaritza el treball, i encara més el treball temporal.
Una altra dada que cal ressenyar és el de l’atur. Mentre l’atur entre els homes va tenir el seu màxim al 2012, amb 8885 aturats. Actualment hi ha, 8365. El de les dones no ha deixat d’augmentar des de l’any 2008. En aquest any hi havia 3606 parades, 5948 en el 2009, 6890 en el 2010, 7372 en el 2011, 7873 en el 2012, 8101 en el 2013 i les actuals 8261. Evolució constant que obeeix a una estructura i dinàmica social, que va expulsant a les dones del sistema productiu a poc a poc, però continuadament. L’atur dels homes va estar relacionat amb la paralització de la construcció, i ara, tornen a trobar treball, en menor mesura en altres sectors. Mentre les dones, el seu atur és estructural, ja que no s’observen signes de reconversió, com en el cas dels homes.
A més, a l’única franja d’edat que les dones superen als homes en nombre de contractes és en la de menors de 25 anys. Les dones van signar 3449 contractes, per 2977 els homes en els últims 12 mesos. Aquesta dada ens dóna a entendre, que en la contractació de dones majors de 25 anys entren factors aliens a les seves capacitats, i de ple, factors de discriminació relacionats per la seva capacitat reproductiva, o per haver tingut fills/es, que els limita el seu accés al treball o directament és font d’acomiadament. Ja que en un mercat laboral igualitari tothom ha de tenir les mateixes possibilitats.
Per tot això, EUPV considera que el sistem productiu desenvolupat pel tripartit mariner (PP $ Compromís $ PSOE) a la Marina Alta, el sector serveis, propicia, dins del marc cultural en el qual ens trobem, el manteniment dels factors d’exclusió i degradació de la dona al món del treball. Tant per la precarització de les seves condicions com del seu accés. Al mateix temps que es desenvolupa un sostre de cristall a les seves potencialitats i capacitats com a éssers humans. A la Marina Alta, el seu principal treball és temporal, de mitja jornada i estacionalitzat, a més de ser principalment en el sector serveis, que porta aparellat infracotitzacions, que a la llarga, després de la reforma de les pensions un factor més de pobresa.
Per tot això, es pot afirmar que a la Marina Alta s’està provocant un procés molt accelerat de feminització de la pobresa, on les dones i les famílies monoparentals (dona), tenen molt difícil poder desenvolupar una vida autònoma, sense necessitar de les xarxes familiars, ja que a més, han tingut històricament, menys accés al món del treball per encarregar-se de mantenir la xarxa de solidaritat de la dependència, és a dir, estar a càrrec de familiars, gent gran i malalts, que els homes mai han desenvolupat, per trobar-nos en un sistema, el capitalista, desenvolupat pel patriarcat
EUPV Marina Alta
