Encara que des de determinats àmbits s’ha pretés criminalitzar el col•lectiu com uns “privilegiats que només defenen el seus interessos”, amb el concurs d’algunes AMPAs vinculades al color de l’Administració -o directament amb presidents que ostenten el carnet de militant del PP-, com si els professors, pel fet de ser-ho tingueren vetada la defensa dels seus interessos, l’opinió pública té una alta valoració del col•lectiu. Sense anar més lluny, les darreres dades del CIS mostraven que, junt amb els metges, es tracta d’un dels col•lectius més valorats per l’opinió pública.
En les darreres setmanes, i engendrat des del laboratori d’idees de la FAES, s’ha repetit pesadament un canvi en la forma de seleccionar el professorat interí, argumentant una suposada millora de la qualitat educativa. No deixa de tindre cinisme que eixe canvi haja estat proposat pels mateixos que estan portant l’Educació Pública i el país sencer a la ruïna. Els mateixos, exactament, que van acomiadar a 6.000 professors al País Valencià. Els mateixos governants que han reduït el pressupost en un 27% i que han massificat als alumnes, creant situacions tercermundistes, com alumnes asseguts en terra en un Institut de Benidorm, publicat al diari “Información” al setembre.
Com no “cola”,que entre l’opinió pública no és acceptable que els mateixos que, durant anys, han format enginyers, metges o llicenciats de qualsevol tipus que són reclamats en països estrangers perquè, malauradament, ací no tenen futur, siguen ara uns treballadors llestos per a ser rebutjats, és necessari posar en marxa la tècnica tradicional per a aconseguir el que racionalment no es pot aconseguir: una bona campanya de desprestigi.
Per això, des de la Comunitat de Madrid, liderada en Educació per la legionària de Crist Lucía Figar, es filtra un informe que es va fer a aspirants en 2011, com si realment tots eixos aspirants estigueren exercint de professors o mestres. I llavors, es difon àmpliament, de forma esbiaixada, indignant-se: mestres que van escriure “havía”, etc. quan eren “aspirants a mestres”. I llavors, amb això, es pretén justificar, per exemple al País Valencià una rebaremació de les borses per a donar entrada als millors, perquè els que estan treballant no són “vàlids” (encara que la prova, repeteixc, es realitze a aspirants a mestre i no a mestres interins).
La realitat és que interessa desfer-se de milers i milers de professors de l’Escola Pública, perquè no hi creuen. Perquè la detesten. Perquè ja van passar els temps en què als mestres i professors podien afusellar-los de veritat, ara es conformen d’afusellar-los davant de l’opinió pública.
L’estudi seria interessant si incloguera els docents de centres concertats que mai van superar una oposició i on, malgrat existir gran part de professionals, també hi ha contractacions vergonyoses de gent que no té tan sols la titulació per a impartir determinades matèries especifiques però sí la recomanació de “fulano i mengano”. O potser també seria interessant realitzar les esmentades proves al professorat de religió de centres públics, que malgrat cobrar la nòmina de l’Administració, mai van realitzar cap prova ni examen específic d’entrada. Però, sobretot, seria interessant fer-ho només a docents, no a aspirants a docents de la pública. I tindre, potser també, les dades de quants d’eixos aspirants van estudiar en una universitat pública i quants en un altre tipus d’universitats. Segurament comprendríem moltes coses.
Com a treballador de l’Ensenyament, interí, no puc acceptar eixa campanya contra els meus companys de professió. Sóc dels que, amb el nou sistema, mantindrien el seu lloc de treball, mentre no acabem en la desocupació per noves retallades o fins que no es tornen a revisar els criteris per a treballar en l’Ensenyament. Però no puc acceptar-ho. És intolerable que la feina de milers de professors interins, que contínuament s’estan formant, que exerceixen la seua tasca d’una forma professional majoritàriament, que van ser contractats durant anys perquè a l’Administració li eixia més barat mentre eixa mateixa Administració es negava a convocar processos selectius per a contractar professorat estable, siga xafada i menyspreada d’eixa forma. És inacceptable.
Primer van anar a pels interins que han sigut acomiadats durant els últims tres anys. Ara és el torn dels interins que tenen més temps treballat, i en el futur serà de qui quede treballant dins de l’Escola Pública. Perquè no hem d’emportar-nos a engany. No es tracta de qualitat educativa. Quina qualitat educativa defenen els que han acomiadat a 6.000 docents de 53.000 i han retallat el pressupost en Educació un 27%? La resposta és fàcil: Cap. Ací del que es tracta és d’anar carregant-se al nervi de l’Ensenyament Públic per a deixar que muira lentament i dolorosament. I el nervi són els seus treballadors. Pobre d’aquell que encara no ho haja entés. Pobre també aquell que pense que els piròmans de Conselleria poden ser bombers al mateix temps.
El dia que, si els deixem, aconseguisquen el seu objectiu, comprendrem el perquè de tot este procés, que no és un altre que convertir l’Ensenyament Públic en quelcom marginal i assistencial, com ho era durant el segle XIX. I el que vullga Educació, que se la pague. Curiosament, que se la pague en les mateixes empreses i entitats no massa allunyades dels que apunyalen a l’escola pública amb decretassos des de foscos despatxos.
Potser, a ells, començant per la incompetent María José Català o per la ultracatòlica Lucía Figar, sí que caldria realitzar-les un test per a veure si són competents o no per a desenvolupar la funció que realitzen, malgrat que ambdues no han treballat en una altra cosa que no fóra cobrar el “souet” pels serveis prestats. Encara que tinc la seguretat que el resultat no seria necessari saber-ho, ho podem veure amb els nostres ulls.
Julián Jiménez
Professor d’Ensenyament Secundari i membre de la Coordinadora de Professorat Interí
