-La Biblioteca expone los fondos bibliográficos de Guillermina Medrano y María Moliner
-La exposición se inaugurará el 8 de marzo y permanecerá abierta hasta junio
La Biblioteca Valenciana homenatja les dones que van patir l’exili intel·lectual dins i fora d’Espanya en l’exposició temporal que en aquesta ocasió dedica a Guillermina Medrano, mestra que es va haver d’exiliar en 1939, i María Moliner, lingüista i bibliotecària que va ser cessada de les seues responsabilitats laborals en finalitzar la Guerra Civil espanyola.
L’exposició de la Biblioteca Valenciana, que estarà oberta al públic fins al mes de juny, recull documents sobre llibres que en l’àmbit de la seua professió van escriure aquestes dues dones, així com les seues reflexions sobre la situació social i cultural d’Espanya, activitats exercides a favor de la democràcia, discursos i inclús correspondència amb els intel·lectuals del moment i amb persones que romanien en camps de concentració.
Junt amb els fons bibliogràfics de Medrano i Moliner, s’exposaran altres documents que pertanyen a arxius i biblioteques personals d’exiliats valencians. Es tracta d’intel·lectuals de gran prestigi que van mantindre viu el vincle amb la seua terra i van voler enriquir el patrimoni cultural donant a la Biblioteca Valenciana el seu llegat. La Biblioteca va començar la biblioteca de l’exili republicà valencià quan en 1995 Guillermina Medrano i el seu marit Rafel Supervía va donar el material recollit durant el seu exili.
Va cursar estudis de Magisteri i de Filosofia i Lletres. Com a mestra va ser una seguidora de lGuillermina Medrano com a mestra va ser una seguidora de les idees de la Institució Lliure d’Ensenyament. Militant del Partit Republicà Radical Socialista, en les eleccions de febrer de 1936 va formar part de la llista electoral d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de València i va ser la primera dona regidora.
Va contraure matrimoni amb Rafael Supervía, president provincial d’Esquerra Republicana, on va fundar el Comité Femení i del qual va ser presidenta a València. En acabar la guerra, va eixir cap a l’exili a França on va poder reunir-se a França amb el seu marit, Rafael Supervía, i junts van partir cap a Ciudad Trujillo (Santo Domingo).
Per la seua banda, María Moliner va ser una de les primeres dones universitàries espanyoles. En 1922 va ingressar, per oposició, en el cos facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Al principi dels anys trenta es trasllada a València on va escriure unes instruccions per al servei de xicotetes biblioteques (que es van publicar sense nom d’autor a València, en 1937).
Al setembre de 1936 va començar a dirigir la Biblioteca universitària, però al final de 1937 deixa el lloc per a dedicar-se a la direcció de l’Oficina d’Adquisició i Canvi Internacional de Publicacions i per a treballar com a vocal de la Secció de Biblioteques del Consell Central d’Arxius, Biblioteques i Tresor Artístic. En acabar la Guerra Civil és depurada i pateix la pèrdua de 18 llocs en l’escalafó del cos facultatiu (que recuperarà en 1958). En 1946 passarà a dirigir la biblioteca de la E. T. Superior d’Enginyers Industrials de Madrid fins a la seua jubilació, en 1970.
Va redactar durant molts anys el “Diccionario de uso del español”, que va aparéixer en dos volums en 1966 i 1967. És un dels repertoris lexicogràfics més importants de l’espanyol.
