Joves i violència de gènere
Cada vegada són més els casos coneguts d’aquesta violència, a la qual des de fa uns anys solem anomenar ʹviolència de gènereʹ com si d’un nou fenomen es tractara, no obstant això, estic segura que existeix i viu entre nosaltres des que els primers éssers humans van xafar el sòl en què hui vivim tots.
Últimament molts escriptors, poetes, pintors i directors de cine han reflectit aquesta violència en els seus llibres, pintures o pel·lícules per intentar donar a conèixer al món el patiment d’aquelles dones que són maltractades pels seus marits, o inclós d’aquells homes que són maltractats per les seues dones, encara que aquest últim cas haja sigut més ignorat que l’anterior, potser per percentatges o estadístiques o potser per qüestions polítiques.
No obstant això, en la meua opinió el problema va una mica més enllà. ¿Qué importa si és una dona qui és maltractada pel seu marit, si és un home qui és maltractat per la seua esposa o si és un xiquet qui és maltractat pels seus companys a classe? El problema és en sí la violència, la falta de conscienciació, d’empatia, la falta del valor d’igualtat que hauríem de tindre tots des que començàrem a tindre ús de la raó i, desgraciadament, no existeix en moltes persones. És ben sabut que la violència té sempre dues parts: el sometedor i el sotmés, que el sometedor se sent superior a la seua víctima i per això es creu amb dret, o qui sap si inclòs amb deure, de fer el que fa, d’humiliar, d’intimidar o de maltractar a l’altra part de qualsevol d’aquestes horribles violències.
Vivim al segle XXI, hem donat passos de gegants en molts aspectes de la vida que mai s’hagueren pensat quatre o cinc segles arrere, però no obstant això moltes de les ments actuals s’han negat a avançar i no tenen els valors necessaris. És per açò que s’hauria d’educar en valor d’igualtat a tots des d’una edat primerenca, perquè en el segle en què vivim no ens podem permetre ja aquesta violència.
Laura Gisbert Ferrús 2ºA
