Josema Soler entrevista a Rafel Arnal al “Passava per ací de “9 Exili”, tot aprofitant la seua breu estada a València i parlen com el que són i han estat sempre, dos vells amics que es retroben i mira per on, a hores d’ara convertits en dos “exiliats”: Josema Soler a 9Exili, el refugi resistent d’una part dels acomiadats de la RTV; Rafel Arnal un expatriat a Egipte, a El Caire, des d’on entre altres coses continua la seua carrera musical pel que fa tant a la gravació de noves i sorprenents cançons i videoclips, i per una altra, aprofundint i ampliant els seus estudis i investigacions sobre la interrelació de la música àrab, amb la valenciana, la música d’ambdues ribes de la Mediterrània tot incloent-hi els quatre punts cardinals de la mateixa. Tots dos configuren a hores d’ara una mostra dels dos exilis que pateixen la cultura i els ciutadans del nostre petit país: l’interior i l’exterior, a l’ensems, tots dos són una mostra fefaent de la capacitat de resistència i de l’anar fent i tirar endavant d’una nova generació, potser la més preparada de la història, com diuen ara, que de segur més prompte que tard esborrarà la mala maror que patim tots plegats i obrirà les portes a un futur més lliure, més just i més digna per al país Valencià.
És difícil, per als pares, parlar dels treballs dels nostres fills, dificultats, anhels, situacions sobrevingudes… i fer-ho intentant agafar distància, desapassionadament. Difícil? Jo pense que es gairebé impossible, perquè som humans, perquè tenim sentiments, aixina i tot he de dir que tampoc ho férem tan malament al nostre temps quan hem engendrat aquesta nova generació que de segur arribarà enllà on nosaltres no vam poder. No ha vam tindre gens fàcil venint com veníem d’un forat negre, pura tenebra. D’alguna manera, com deia l’Espriu
…. però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Les noves generacions tenen ara la paraula, i la diuen clara alta i fresca, amb la vigoria de la joventut, nosaltres els hi farem costat com podrem i sabem… fins al darrer alé.
