Com a grup polític compromés en la lluita per l’eradicació de moltes injustícies socials -una d’estes considerem que és la poca protecció que s’ofereix a les dones que pateixen maltractes- hem considerat oportú rendir homenatge a les companyes que ens han deixat, així com reivindicar una solució urgent davant aquest problema important, tant o més que la crisi econòmica.
Fa un mes aconseguírem que, mitjançant diverses participacions, es rendira homenatge i es mostrara rebuig a les actituds masclistes. No rebérem res a canvi, ni ho esperàvem.
En canvi el 25 d’octubre a les 12 del matí ens quedàrem sorpreses quan no va aparèixer cap representant polític del nostre poble. Parlem d’un fet tremendament important que no apareguera ninguna representació del nostre Consistori tan compromés com el seu nom marca, “Compromís per Albaida”, pel poble. Tampoc aparegueren membres d’altres grups polítics com podrien haver sigut UCID, PSOE o PP… i reflexionem:
ÉS AQUESTA LA IMPORTÀNCIA QUE TENEN LES DONES ALS VOSTRES PROGRAMES POLÍTICS? ÉS AQUESTA LA IMPORTÀNCIA QUE TENEN ELS PROBLEMES SOCIALS COM AQUESTS QUE ESTAN A L’ALTURA DEL MÉS HORRORÓS DELS TERRORISMES?
Aquest cap de setmana han sigut companyes que no coneixíem, persones llunyanes a nosaltres però no per això menys importants. Fins que no passe a Albaida no serem conscients de la importància d’organitzar una lluita per aconseguir protecció per a les dones maltractades? Per què no ensenyem a la gent del poble i a la gent jove a tindre una actitud de rebuig davant aquesta violència masclista que se presenta a diari ja no sols com a morts, sinó també al joc de rols que assumim i promovem en la nostra societat?
I sabeu quin és el perill? Que inconscientment estem consumint una cultura desigualitària on el patriarcat pega durament fort els cops a la taula i només que baixem la mirada i creiem que no hi ha un problema social perquè, per sort i no tots i totes, tenim un plat per menjar. El món no fou construït pel menjar, fou construït per persones, homes i dones (ja per aquell moment en posició de desigualtat). Anem a permetre que les persones joves del nostre poble seguisquen promovent aquestes actituds? Este és el poble que volem? De veres estem compromesos?
A les tres companyes que les han obligat a deixar-nos més orfes:
SOU LES MILLORS LLUITADORES DEL MÓN! ÉS HORA QUE LLUITEM NOSALTRES PER VOSALTRES.
… i novament al nostre poble, un altre dia més comença com s’acaba l’anterior: en compromís per Albaida.
