Estem sent espectadors i espectadores d’un rearmament de l’Estat espanyol i d’un sistema capitalista i liberal a nivell local i internacional. Espectadores i espectadors, no de forma passiva com en una obra de teatre qualsevol, ja que podem dir que ho estem vivint en primer fila i amb totes les conseqüències, produint-se un drama social com el que estem vivint, amb retallades socials, augment de la repressió, la regressió en conquestes com l’anterior llei d’interrupció de l’embaràs, la pèrdua del poder adquisitiu, la rebaixa de les pensions, l’enfortiment del poder de l’església i el sector privat, reflectit en la privatització de l’ensenyament, la impossibilitat creixent de l’accés a les universitats per part dels fills i les filles de les classes populars, de la mateixa manera la impossibilitat creixent d’accedir a l’habitatge, el retrocés en la sanitat pública, on ser pobre, o caure malalt de consideració és un risc per a la integritat física, com també les persones amb diversitat funcional, les quals cada vegada ho tenen més difícil i es troben més desateses… com també la pèrdua de drets dels treballadors i treballadores, les retallades en ajudes a les aturades i aturats… en definitiva una regressió que ens està portant a principis del segle XX on tot allò que fos públic brillava per la seua absència, la misèria, la fam i la desatenció eren quotidianes en la societat del’època.
El govern espanyol, en mans del PP, gestor temporal d’aquest sistema, ens està presentant aquest panorama com a inevitable i necessari per superar l’actual crisi, però no parla dels ingents beneficis de la banca i de les grans empreses, les quals no han deixat de multiplicar els seus beneficis i donar milionàries indemnitzacions als responsables d’esquerdar les caixes d’estalvi, en definitiva, un context econòmic que s’ha convertit en l’excusa perfecta per fer retallades generalitzades. Per no dir que ens parlen dels sacrificis que hem de fer els de sempre, i que a més a més volen que siguem muts, sords i cecs davant de tota la corrupció legal i il•legal i davant la usurpació dels diners públics per destinar-lo a sectors estratègics en mans privades, etc.
El govern d’Espanya, amb Mariano Rajoy al capdavant, ens està presentant tot el programa de retallades com un èxit del seu govern i com el principi de la fi de la crisi econòmica, quan la veritat de les polítiques conservadores és ben diferent, ja que és la utilització de forma totalment enganyosa d’una pretesa societat de lliure mercat i liberal, és una societat proteccionista en l’econòmic i social feta per beneficiar als seus amics de sempre i obeint els dictats del capital globalitzat, especialment d’Alemanya. Aquesta forma d’actuar, aquest sistema capitalista, necessita “grans economistes” per a fer enginyeria econòmica, que qualsevol malvat, sense estudis, faria si tengués darrere un exèrcit de botxins al seu servici, en alguns aspectes ens recorda també a la Edat mitja, aquesta societat que volen perpetuar, ens condueix a una societat sense drets i la obligació de contribuir amb el nostre treball i el nostre diners, a colp de decret, el resultat : treure el diners a la majoria per regalar-los a les minories elitistes, dictatorials. Mariano Rajoy sap que la situació empitjorarà i la conflictivitat social empitjoraran, és per això que està aprovant lleis repressives que ens recorden temps de Franco, en previsió que els treballadors i treballadores, així com les classes populars ens puguem rebel·lar, i hem de tindre clar que qualsevol moviment contra les estructures capitalistes criminals, es reprimiran cada vegada amb més duresa.
A nivell de les actuals autonomies, el PP i el PSOE necessitaran governs fidels a Madrid, qualsevol intent d’exercir el dret a decidir ja siga en l’àmbit de les nacions oprimides, com a nivell col·lectiu o individual serà objecte de repressió.
Al País Valencià, el govern de Fabra és incapaç d’elevar el volum de veu per reclamar un finançament més “just” , ni tan sols per reduir l’espoli que pateix el nostre territori, va més enllà fins i tot tancant RTVV, tot i la seua línia editorial i la seua programació, era un dels pocs mitjans en la nostra llengua. En definitiva, el tancament de RTVV representa un dels pitjors atacs a la llibertat d’expressió en dècades. Un govern autonòmic del PP que està adoctrinant i reduint la presència del valencià en les escoles públiques, i ha estat avalant tots els macroprojectes ruïnosos que han endeutat a la majoria de Valencians i Valencianes .
Davant aquest panorama, què podem fer?, en l’àmbit de les llibertats i contra la repressió :
Potenciar un moviment popular antirepressiu i transversal que supere l’àmbit municipal o comarcal, un potent moviment antirepressiu a nivell del País Valencià.
Els col·lectius, partits polítics, sindicats, i a nivell individual cal que en reorganitzem en col·lectius superiors i unitaris com l’Assemblea del Micalet, em de intentar superar l’àmbit territorial, no caure en una pràctica quasi jurídica, em d’adoptar una tasca ofensiva en el social i en lo judicial. El poder de l’assemblea es deu consolidar com el màxim exponent de les decisions, on aquests col·lectius posen a disposició de l’Assemblea els mitjans disponibles i a la mateixa vegada puguem trobar uns principis mínims comuns per lluitar per les llibertats col·lectives i individuals i contra la repressió i les retallades.
Garantir la defensa social i jurídica dels afectats i afectades per la repressió. La denúncia pública (sabent que hi ha excepcions) de l’aparell judicial del sistema, de la policia al servei d’uns governs fidels a les minories econòmiques, de quantes lleis s’aproven que signifiquen una regressió social. En definitiva en contra d’un sistema econòmic totalment injust i criminal.
Cada vegada més, en de ser contundents en desemmascarar per una banda al capitalisme que ens imposen, com sistema social i econòmic contrari als interessos de les classes populars. Les seus dinàmiques repressives, criminals i de saqueig , com a fórmula tradicional, augmentada en temps de “crisis” per a superar en aquests moments la seva crisis estructural sense precedents, per altra banda denunciar la socialdemocràcia que està fent un paper col·laboracionista, ajudant a superar aquest declive del capitalisme, que te intenció de perpetuar la explotació de l’ésser humà.
Jesús March
