Grups ecologistes, sindicats, grups polítics i altres institucions socials han fet arribar a la Conselleria d’Infraestructures i Medi ambient les seues opinions i al·legacions assenyalant allò que en el Pla Integral de residus de la CV (PIRCV) havia quedat obsolet, així com els problemes que se’n deriven, entre els quals estan els que genera la incineració.
L’evolució del marc normatiu comunitari es fa ressò d’aquest creixent qüestionament de la incineració. Així, s’observa una tendència a apostar per la valoració material (reciclatge i compostatge) en detriment de la incineració. La gestió sostenible dels residus, partint de la recollida separada de la matèria orgànica, genera molt més ocupació laboral, redueix el volum de la fracció que acabarà en un abocador, redueix dràsticament els danys ambientals i efectes nocius en la salut de persones, i fins i tot és més eficaç en termes estrictament econòmics.
Per a legitimar la mal anomenada “valorització energètica”, el Pla Integral de Residus de la CV ha renunciat a avaluar tota consideració tècnica referida a l’adequació dels residus i la seua relació amb la sostenibilitat ambiental, la contaminació, la salut pública i fins i tot, la viabilitat industrial de la utilització dels residus com a combustible.
És a dir, el PIR de la CV és extremadament lax quant al mesurament d’emissions provocades per la combustió dels residus en les plantes cimenteres; accepta un 90% dels residus generats en la indústria com a material combustible; prescindeix de mesurar les emissions produïdes en l’entorn de les plantes incineradores; no justifica que el residu que pretén valoritzar siga efectivament valoritzable energèticament; i propicia l’incompliment de la jerarquia en el tractament de residus, en nom d’una mera rendibilitat empresarial de la qual no avalua les seues perilloses conseqüències.
Sobre el lloc i el nombre de plantes incineradores que s’han de construir no diu res. La Generalitat crearà, a tal efecte, una comissió on estaran representats: la Generalitat, els consorcis constituïts i les diputacions provincials, per tal de determinar quantes plantes d’incineració es faran al nostre territori, quin tipus de tecnologia s’emprarà i on s’ubicaran. Però, de moment, en els municipis no sabem res, i el que estem veient en el trasllat de tones de brossa de la Vega Baixa a comarques del nord d’Alacant perquè, lògicament, els municipis d’Albatera o Cox no volen en els seus termes municipals macroabocadors o macroplantes de tractament de brosses, com no les voldríem nosaltres, no pareix que supose una bona planificació ni servix per a tranquil.litzar-nos…
Per tot açò, el Grup Municipal de Compromís per Santa Pola ha proposat a l’Ajuntament declarar el municipi lliure d’incineradores per a la valorització energètica de residus; que el representant de l’ajuntament en el Consorci del Baix Vinalopó propose que el Consorci no albergarà cap incineradora per a la valorització energètica de residus dintre de Pla de Valorització que preveu el Decret 81/2013, de 21 de juny, del Consell, d’aprovació definitiva del PIRCV; i que es reclame a la Generalitat Valenciana que elimine la incineració de qualsevol sistema de gestió de residus. Perquè cal protestar contra les nefastes conseqüències de la mala gestió dels residus urbans, i perquè ningú no vol carregar amb polítiques obsoletes, erràtiques i equivocades en aquesta gestió mal enfocada i covard del tratament de brosses.
La moció ha estat recolzada per tota l’oposició, però no ha pogut ser aprovada pels vots en contra del PP.
Fede Zaragoza. Portaveu de Compromís per Santa Pola
