Esquerra Republicana del País Valencià ha participat en la signatura de l’acord sindical per la competència lingüística en valencià que haurà d’acreditar el personal al servei de les administracions públiques valencianes. Considerem que aquest acord és un pas important per a la recuperació de l’ús del valencià, un document de consens decisiu que suposarà un avanç irreversible en la normalització del valencià. Amb aquest acord dels agents socials se supera una etapa d’indefinició i reticències que significa un punt d’inflexió històric, un acord de país que ens situa en un marc de futur i modernitat.

És ara el Consell, el Govern del Botànic, com a dipositari de la sobirania popular i, per tant, dels poders legislatiu i executiu, qui té la responsabilitat de legislar i executar en la nova llei de la Funció Pública el dret a ser atés en valencià. Aquest dret ve recollit en l’Estatut d’Autonomia, als articles 6.4 i 6.5 que respectivament diuen: “Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua” i que s’atorgarà “especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”.

Per tant, a fi de garantir aquests drets, d’una banda demanem que la nova llei de la Funció Pública Valenciana millore les bases de l’acord sindical (base núm. 7) que inclou l’exempció de la competència lingüística en valencià en les places no definitives en l’àmbit de sanitat i salut. Parlem de reduir al mínim aquest col·lectiu, que actualment suposa un 30% de la plantilla de la Conselleria de Sanitat de tot el País Valencià, vora 15.000 persones. Aquesta condició de treballador no definitiu afecta alhora l’estabilitat dels treballadors i la qualitat de l’atenció sanitària i dels drets lingüístics dels ciutadans. Així doncs, cal posar-hi solució mitjançant cursos de capacitació lingüística i el proveïment d’oferta pública a concurs d’aquests llocs de treball.

D’una altra banda, demanem al govern que siga valent i que no renuncie a millorar l’esborrany del decret de plurilingüisme en educació: a l’escola valenciana li cal la generalització de la immersió lingüística i la supressió de l’exempció de l’ensenyament del valencià. És l’única manera de garantir el que diu la LUEV a l’article 19.2: “al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l’ensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà”. En cas contrari, el Govern entraria en contradicció: demanar la competència en les dues llengües oficials per a accedir a un treball en l’Administració, sense assegurar prèviament en el sistema educatiu el dret de tots els ciutadans a la capacitació en valencià i castellà.

En definitiva, valorem l’acord com un consens ampli que influeix positivament en el coneixement i ús del valencià, i serem al costat del Consell sempre que s’avance en el compliment efectiu del dret a l’ús de la llengua pròpia dels valencians.

Comparteix

Icona de pantalla completa