José Iglesias: ” Perquè el PP estiga fent-ho malament, no tenim garantia que el canvi es vaja a produir. El canvi vindrà perquè les persones que hem de votar ho fem il·lusionades”
També he treballat com a fotògraf en diversos mitjans de comunicació com a free-lance.
Actualment soc representant sindical a la Junta de Personal de Administració i Serveis (PAS) de l’UJI. membre del Claustre i membre del Secretariat Nacional de Intersindical Valenciana.
– Com et vas interessar pel sindicalisme i perquè vas acabar militant en la Intersindical?
La meua adolescència es donà en mig de la transició, una època de conscienciació i lluita política i sempre he estat convençut de la necessitat d’estar organitzat, com a treballador, en un sindicat de classe. Pertanyia a un altre sindicat i al entrar a l’UJI vaig conèixer STEPV, a les persones que treballaven en ell, el seu esperit de lluita i el seu estil de treball, horitzontal i assembleari, em va convèncer per canviar.
• Com és el teu dia a dia en l’activitat sindical? Conta’ns una mica els conflictes laborals mes destacats en els quals està participant la Intersindical.
La reducció horària per a tasques sindicals es la que em correspon com a representant sindical de l’UJI i la meua tasca esta lligada al dia a dia de la universitat, tant en temes relacionats amb RR.HH. com en salut laboral o altres qüestions relacionades amb el personal, així com l’assistència a les Meses de Negociació i les relacions amb les altres forces sindicals i de l’estudiantat a traves de la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública, de la qual som promotors.
També participem en la coordinació de l’acció sindical amb les altres universitats del país a traves del SNU i personalment desenvolupe tasques de coordinació, junt als companys dels altres sindicats de la Intersindical, a les comarques de Castelló.
Intersindical participa en totes les mobilitzacions en defensa dels serveis públics, a traves de STAS, Intersindical Salut i STEPV, en la Mesa General de la Funció Pública i en tots els sectors de l’administració de la Generalitat i local. Estem presents al Comitè d’Empresa de RTVV, de la Ford i en nombroses empreses del sector privat a traves d’OSUT-Intersindical i els STICS.
• Quina és la relació amb els altres sindicats?
Intersindical Valenciana participa activament en les plataformes unitàries junt a la resta d’organitzacions sindicals de classe, també en La Cimera Social, en Totes Juntes i altres òrgans de participació social i política sense cap conflicte més enllà de les diferencies pròpies de la diversitat.
En temes laborals, en sectors concrets, pot donar-se que les posicions estiguen més enfrontades, nosaltres però, no renunciem per principi a treballar per la unitat d’acció.
A les Marxes de la Dignitat, de les quals som promotors, hem treballat, colze amb colze, amb molts sindicats de la resta de nacions i territoris del estat espanyol i a Castelló en concret, amb companys d’altres sindicats i organitzacions, en un procés personalment enriquidor.
Nosaltres volem la unitat d’acció del conjunt de treballadores i treballadors i de les seues organitzacions, aquest procés però, ha de fer-se des de la base i no a qualsevol preu.
• En breu haurà eleccions al Parlament Europeu, des de la teua militància sindical, que demanaries als candidats que es presenten al llarg de l’estat espanyol?
Un trencament absolut amb les actuals polítiques econòmiques, que només afavoreixen a les multinacionals, a la banca i la especulació econòmica. Hi han alternatives econòmiques a aquestes polítiques sense empobrir a la majoria de la població.
També un posicionament clar en defensa de les llibertats, Europa esta en una encreuada molt complexa i els fets d’Ucraïna, el colp d’estat i el desmembrament posterior, no auguren bons temps. Les postures xenòfobes, l’autoritarisme i filo-feixisme d’alguns governs son contraries al model d’Europa que les treballadores i treballadors tenim als nostres somnis i ho dic així perquè la realitat es un mal somni. Camps d’internament d’aturats, com pateix Hongria, no haurien de ser permesos. Tampoc l’amenaça de la Llei Mordassa a Espanya.
• Com es veu des del Sud d’Europa les retallades pressupostàries que els governs dels països del Nord imposen als països del Sud?
Democràticament son totalment qüestionables, hem vist canviar governs i intervencions que atempten a la independència mateixa dels estats. Fins i tot han canviat la intocable constitució espanyola per garantir el pagament del deute. On queda la democràcia?
La exigència d’aplicar més retallades laborals i socials son ideològiques i no son efectives per a resoldre els problemes, ni de les empreses, ni del país. Segurament totes les rebaixes de sou i drets que les empreses més menudes (les més nombroses) han aplicat a les seues plantilles tan sols han servit per compensar l’augment de la factura energètica i no per a consolidar la empresa.
Però no hi cosa més patètica que el ministre Sória explicant-ho. Ací esta la clau.
Les polítiques de destrucció dels sistemes públics de protecció social, de la sanitat i de la educació entre d’altres, es un atac a la garantia d’igualtat d’oportunitats i condemna a milions de persones per la segregació classista que estableix.
Sembla que el que queda de l’estat ha de ser esquarterat i repartit entre les grans corporacions de segurs i sanitat, amés de les empreses d’educació privada, recolzats amb crèdits de la banca que estem finançant totes i tots.
• El 22M ha suposat un punt de trobada entre la concepció integradora en el sistema dels sindicats tradicionals i la trencadora dels anomenats moviments anticapitalistes o antisistema? Dóna’ns la teua opinió
El que ha permès les Marxes de la Dignitat 22M es manifestar d’una manera rotunda que les treballadores i treballadors i la ciutadania, d’una manera més ampla, volen ser actors polítics de la realitat que pateixen i que la volen transformar.
Aquest moviment ha sorgit des de la base i encara que algunes organitzacions hem segut promotors, ha pres força a les assemblees dels pobles i ciutats del País Valencià i a la resta del estat. Aquest caràcter horitzontal i de classe, encetat per la base, ens fa pensar que sí podem canviar les coses, entre d’altres, la manera de treballar juntes tantes persones i organitzacions.
Ja sabem que el treball agermana i encara que a nivell estatal no estan, molts companys i companyes de CCOO, per exemple, a nivell local i del país han treballat per a que la mobilització fora un èxit.
Personalment crec que el 22M ha obert contradiccions en totes les organitzacions, les que han participat i les que no, però aquestes contradiccions seran les que permetran, o no, consolidar-se al 22M com una alternativa real de lluita contra les actuals polítiques econòmiques.
Les assemblees locals, com la de Castelló, continuem treballant en la coordinació del País Valencià i de les comarques amb objectius molt clars de mobilització, ací i a la resta de l’estat.
Des de el meu parer, les estratègies basades en el Pacte Social ara mateix son impossibles. Per una qüestió evident: les forces del capital no volen. Aquesta contradicció serà també determinat per al futur de les organitzacions sindicals.
• Amb motiu dels recents escàndols comesos per certs membres d’algun sindicat, què penseu fer per defensar el vostre treball enfront del que pensa l’opinió pública després que heu estat anomenats de poc més que vividors?
Nosaltres a Intersindical Valenciana tenim unes normes molt estrictes per a les persones alliberades, econòmiques i polítiques, i la manera d’entendre la organització, el finançament i la formació son molt diferents a les que s’han transmet, per part de la premsa, de com funcionen altres sindicats.
Només que tenim la transparència per a explicar el que tenim i el que fem. Per la nostra representació sindical rebem un 1,7% del nostre pressupost, la resta son quotes d’afiliació.
Les persones alliberades també desenvolupen totes les tasques de gestió i administració dels sindicats i les seus, sense cobrar cap sobresou. De fet esta vetat pels estatuts cobrar per donar formació si estas alliberat, per exemple.
• Perquè els mitjans de comunicació i els governs fan aquesta campanya tan escandalosament anti-sindical? i tan escandalosament anti empleats públics?
El sindicat es l’organització més elemental de la classe treballadora, ens organitza al lloc de treball i ens permet negociar en primera instancia les condicions laborals i socials. Es la darrera trinxera més enllà de la lluita partidista.
El desprestigi dels sindicats fa feble a la classe treballadora, li elimina referents. Els implicats en els fets que han sorgit als jutjats i en premsa han de fer el que calga per aclarir l’embolic i donar la màxima transparència. També la resta de sindicats ho hem de ser.
Respecte dels atacs als funcionaris, es evident que l’atac es als serveis públics i el que representen per a l’anomenat “Estat del Benestar”. El govern del PP pensa que tot el que fa l’estat o la Generalitat, ho pot fer una empresa privada i en el seu horitzó veuen l’educació privada, la sanitat privatitzada i les pensions en mans de bancs i asseguradores, intentant deixar en els serveix públics a les persones que no puguen pagar per l’educació, la sanitat o per la dependència.
Aquestes polítiques ja estan causant morts i les funcionaries i els funcionaris no son els culpables.
• És veritat que els sindicalistes dels països de la UE tenen menys privilegis que els espanyols?
Pense que la fortalesa dels sindicats en cada país es conseqüència de la lluita de la classe obrera, més que de concessions gracioses, i en el moment que s’estableixen les regles de joc a finals dels anys ’70 els sindicats estaven plenament implicats en la lluita política per la democràcia, Aquesta fortalesa va ser reconeguda mínimament i equiparada als models europeus.
Si ho comparem als estats bàltics, per exemple, estem millor, però es que a alguns estats europeus els sindicalistes corren perill de mort i/o son empresonats i acomiadats, ací algú també ho voldria. Comparat amb els països del primer mon, com a molt, serien equiparables, això sí, de moment!.
• Com veus la possibilitat d’un canvi, via tripartit o un altre, en la Generalitat valenciana desprès de 20 anys ininterromputs de governs del PP?
Desitge aquest canvi! No se ben bé amb quin model, però les forces que defensen a les classes populars i als treballadors i les treballadores d’aquest país han de il·lusionar-mos amb programes que ens ajuden contra l’atur, a defensar la dignitat de les dones en el dret a decidir sobre el seu cos, a recuperar el valencià a les escoles i a la vida pública, en definitiva, perquè el PP estiga fent-ho malament, no tenim garantia que el canvi es vaja a produir.
El canvi vindrà perquè les persones que hem de votar ho fem il·lusionades.
Respecte de les combinacions, també esta el pacte a la alemanya o a la grega, con una possibilitat que no m’agradaria gens ni miqueta.
Els programes, els resultats i la disposició dels partits en eixe moment condicionara tot a l’hora de prendre decisions i espere que en eixe mateix moment, siga l’interes per la llibertat i el progres del nostre poble i el benestar de les seues treballadores i treballadors el que determine aquest futur de canvi.
Iniciativa Castelló
