Era Lev Yashin, considerat per molts el millor jugador de futbol de la història en la seua posició. De vegades les banalitats quotidianes, com crec que Borges definia les notícies d’actualitat, amenacen inclús els nostres records més personals. Des d’ahir una nova aranya negra s’ha ensenyorit de la ciutat de València i reclama un protagonisme que molts valencians semblen encantats de concedir-li. Un multimilionari carregat de petrodòlars es passeja pel cap i casal amb la promesa de fer-hi inversions i comprar el sòl que trepitjà el seu admirat poeta Ibn Hazm allà pel segle XI.
Però aquest “petroric” no passeja com ho va fer el seu avantpassat, sinó que ho fa amb un estrambòtic vehicle dissenyat per ell mateix que es troba a mitjan camí entre un vell Cadillac i un carro de combat. Un prodigi d’elegància i bon gust. El vehicle sembla que desperta admiració per on passa i tots volen fotografiar-se amb ell. Tot un exemple de les coses que admira una societat en decadència, que continua badant davant de la forma de vida que l’ha menat a la situació en què es troba. Tant se val que ens parlen mil voltes de la disbauxa, del malbaratament de diners i de recursos, de la necessitat de polítiques sostenibles basades en la conservació, de l’ús intel•ligent dels béns… Tot fullaraca, fum, paper mullat. Venerem a qui venerem i ens perd la vanitat, la supèrbia, la superficialitat i l’ostentació. Permetem que les aranyes negres envaïsquen la ciutat i quan quedem enganxats a la seua teranyina, ho fem de grat, encantats de la vida. I per això els nostres polítics acompanyen orgullosos al genet de l’aranya negra i li fan la rosca perquè es deixe els doblers ací, o a Xàtiva ,on el seu poeta favorit va escriure “El collar de la coloma”, en àrab, cal dir-ho, que després alguna alcaldessa va pel món inaugurant biblioteques i dient que Al Russafí ja escrivia en valencià.
Li fan ballar els nanos (amb perdó) perquè tornem a ser el que érem abans, una màquina que fagocita el paisatge i el defeca convertit en diners que van a les butxaques de qui no els necessita. Per a que tornen a posar-nos en el mapa, eixa obsessió malaltissa per que tots estiguen pendents de nosaltres. Sí, jo també he pensat que necessitem un canvi de mentalitat, i m’he preguntat on és quan la necessitem eixa passió pel foc purificador i renovador de la qual tants valencians s’enorgulleixen.
Ernest Novella i López
