El Olivo és una pel·lícula que val molt la pena veure. És autèntica, parla de veritats, amb pena i humor, amb reflexió, amb paraules malsonants però sinceres, ple d’afecte, des de les arrels de la vida.

Ara que toca votar l’he agafat de metàfora política. La peli només té un però: S’hauria d’haver dit L’Olivera i s’hauria d’haver parlat majoritàriament en valència, que això no exclou el castellà, per ser fidel al seu missatge local que esdevé universal.

Un cop més és un petit exemple del “no ens volen com som”.

Per què relacionar-ho amb Unidos Podemos? Avui en dia encara no s’accepta l’arrel de la qüestió política a Espanya. No hi hauria independentistes si algú de veritat acceptes el moviment polític transversal del “Diversos se puede intentar”, i és clar, amb un estat així una molt bona directora de cine originària de Madrid la Sra. Iciar Bollain hagués fet l’Olivera en la llengua pròpia, i després s’hauria pogut subtitular a totes les llengües volgudes inclosa la castellana.

Els Unidos Podemos acaba sent el mateix que promou C’s dit d’una altra manera: Mejor unidos, o sigui “uniformes”.

Tan de bo m’equivoqui.

Comparteix

Icona de pantalla completa