El dia de les paelles

Les paelles!!, festa pagana dins de les festes en honor al patró de Benicàssim, Sant Antoni, i la patrona Santa Àgueda, dia en que mitja província aprofita per a gaudir sense límits de la diversió que suposa aquest esdeveniment en ple gener, un pre-carnestoltes, un post-nadal, una vàlvula d’escap.

Aquesta data de finals de gener a més també aglutina al voltant del foc, l’arròs i el pollastre, als nostres representants polítics, que es fan notar any rere any passejant entre la multitud, repartint abraçades, somriures i paraules que tothom vol escoltar. Com aquest any es electoral el desembarcament ha estat del més variat i nodrit.

Diputats i diputades provincials, autonòmics, nacionals, regidors i regidores, alcaldes, alcaldesses…cadascú amb el seu soroll mediàtic corresponent, assistint a una festa, que, d’uns anys cap ací ha passat de merament local, a d’obligat compliment dins de l’agenda.

Però tot ha quedat eclipsat aquest any per la visita del Molt Honorable Alberto Fabra, president de la nostra Generalitat, si, dic nostra, encara que ens l’hagen segrestat, encara que l’hagen buidat de contingut, encara que l’hagen saquejat, encara que no creen en ella; amb tot això s’ha presentat el president per rebre l’abraçada, els aplaudiments i l’afecte dels veïns del poble.

I la cosa va començar bé, la multitud de corifeus al servei (i a sou es suposa) de la dreta, el va rebre amb efusivitat, autoritats de la capital, provincials i una plèiade de convençuts del règim el rendeixen homenatge amb ardor, les autoritats locals en ple, amb l’alcaldessa imputada al capdavant (com tot l’equip de govern), li recorden que està a cobert, en territori amic, a casa a la fi…i mira tu que el nostre President es va animar i va voler fer memòria d’aquells temps no tan llunyans en els quals la gent li deien “guapo”, “templat” quan caminava pels carrers de Castelló; així va començar a caminar entre el fum i un munt de paellons, fogueres i persones que primerament se’l miraven amb indiferència, però que desprès, envalentits i indignats, el van escridassar, amb els lemes ja coneguts: “volem tv3”, “volem canal 9”, “Fabra paga ja” o “Fabra dimisión”.

Precipitadament, l’home, amb rostre impertèrrit, va estrènyer el pas i tornà el més aviat possible amb els seus, mentre el somriure forçat delatava l’incòmode de la situació per a una persona que s’ha guanyat a pols el menyspreu i la indiferència de bona part de la ciutadania. Flanquejat pels imputats alcaldes Bataller i Marqués que se’l miraven amb comprensió; darrere, ufà, Moliner es rellepava tranquil.

Sembla que aquest cop si, han aconseguit que la gent comencen a despertar i potser es porte a la pràctica la famosa frase: i amb el somriure, la revolta.
Salut.

J.M.Segarra. Compromís per Benicàssim.

Ecosocialistes Benicàssim