El Consorci de Museus rescata la “memòria oblidada” de l’escultura gòtica valenciana en una exposició
-L’exposició pretén posar llum sobre elements de l’arquitectura medieval d’extraordinari valor que han passat desapercebuts al llarg de la història
-Es mostren 33 imatges del patrimoni valencià realitzades pels fotògrafs Joaquín Bérchez, Mateo Gamón i Carlos Martínez
El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana porta la mostra ‘Memòries oblidades. Imatges de l’escultura gòtica valenciana’ a Benicarló, on podrà veure’s al Mucbe (Centre Cultural Convent de Sant Francesc) des de hui i fins al pròxim 5 de juny.
L’exposició, comissariada per l’acadèmic de Belles Arts Arturo Zaragozá posa en valor l’escultura gòtica valenciana i la importància que aquesta va tindre en el context europeu. Es tracta d’una mostra itinerant organitzada pel Consorci de Museus, i que s’ha pogut veure a València, al Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna i que ara es troba viatjant per la província de Castelló.
A través de 33 imatges de tres grans fotògrafs, experts en la fotografia d’objectes arquitectònics, com són Joaquín Bérchez, Mateo Gamón i Carlos Martínez a més de l’arxiu d’Arturo Zaragozá, l’exposició pretén posar llum sobre elements de l’arquitectura medieval d’extraordinari valor que han passat desapercebuts al llarg de la història.
Són escassos els estudis dedicats a aquesta parcel·la del gòtic valencià i quasi inexistents les exposicions realitzades sobre aquesta matèria. Aquesta és, per tant, una exposició única que revela les últimes investigacions realitzades entorn de l’escultura gòtica valenciana, una investigació que segons el comissari de la mostra, se centra de moment en l’escultura realitzada en pedra, però es continua treballant per a futures mostres sobre l’escultura en fusta, en algeps, en plata o en ferro, que no per això són de menor interés.
Gran part de la millor escultura de l’episodi gòtic valencià ha passat fins ara desapercebuda. En realitat, si atenem la falta de publicacions pareix com si aquest capítol no haguera existit. Les raons d’aquest oblit han sigut diverses. En algun cas, ha sigut la situació de les peces en llocs de difícil accés, com és el cas de les inaccessibles claus de volta esculturals, dels elevats capitells o de les fantàstiques gàrgoles que evacuen l’aigua de les cobertes. Sens dubte ha contribuït a això el peculiar caràcter del patrimoni medieval valencià, sovint ocult per revestiments de l’edat moderna.
Altres vegades, el desconeixement es deu a la seua localització en àmbits particulars o militars de no fàcil accés. En altres moments, ha sigut simplement el desconeixement de la pèrdua, o la molt deficient identificació de les peces, com és l’obra del taller de Sant Mateu, atribuïda equivocadament a altres episodis. Aquesta exposició pretén donar a conéixer algunes d’aquestes obres rescatant la seua imatge i tornant-les al lloc que mereixen en la història artística de l’art valencià.
Algunes de les fotografies que mostra l’exposició s’han realitzat en ocasió d’obres de restauració, utilitzant les bastides alçades a aquest efecte, i són, per tant, irrepetibles. És el cas de les restauracions dutes a terme durant els últims anys en les esglésies de Sant Mateu i Canet lo Roig (Castelló), Gandia, o a la catedral de València. Per a l’exposició, també s’ha comptat amb les facilitats concedides en l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba o de Santa Maria del Puig.
Davant de les dificultats per a constatar l’autoria de cadascuna de les peces, les obres s’han catalogat per tallers i, d’aquesta manera s’exhibeixen, de forma cronològica i se centren en tres arguments que s’associen a personalitats o moments històrics rellevants de la història valenciana.
Dos d’aquests succeeixen durant la segona meitat del segle XIV: el taller del bisbe Gastó, a la catedral de València, i el taller de Sant Mateu, al Maestrat de Montesa, del qual es poden veure imatges dels retaules de pedra de la Trinitat, de sant Miquel i de sant Pere a Sant Mateu o el sepulcre d’Arnau de Vilanova del Museu de Belles Arts de València.
El tercer moment transcorre al final del segle XV, època en què la família Borja adquireix notable importància; la catedral de València, la col·legiata de Gandia i el monestir de Sant Jeroni de Cotalba adquireixen singular protagonisme. Les imatges també assenyalen les estretes relacions de l’escultura amb les arts congèneres coetànies, així com el contacte amb altres capítols europeus.
