Efectes de la Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l’economia espanyola sobre els contractes d’arrendaments d’immobles
La Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l’economia espanyola, que va entrar en vigor el passat 1 d’abril, neix amb la intenció d’establir una nova disciplina no indexadora en l’àmbit de la contractació pública, amb la finalitat d’evitar els anomenats “efectes de segona ronda” sobre l’economia i per tractar d’evitar una inflació més elevada i persistent en el temps. Per això l’objecte de la Llei queda fixat en “l’establiment d’un règim basat en què els valors monetaris no siguin modificats en virtut d’índexs de previs o fórmules que el continguin” (art.2).
L’àmbit d’aplicació de la Llei es dirigeix, per una banda, a les revisions de qualsevol valor monetari en la determinació de que intervingui el sector públic, entès aquest últim com els organismes i entitats enumerades en l’article 3.1 del RD 3/2011, de 14 de novembre (Text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic), es tracti o no d’un negoci o relació jurídica en l’àmbit d’aplicació del mateix Reial decret i, de l’altra, a les revisions periòdiques o no periòdiques de rendes d’arrendaments rústics i urbans, contraprestacions d’arrendaments de serveis, subministraments i rendes vitalícies o valors monetaris en qualsevol altre contracte subscrit entre parts privades.
Per la seva banda, s’exclouen de l’àmbit d’aplicació de la Llei la negociació salarial col•lectiva; les revisions, revaloracions o actualitzacions previstes en el Text refós de la Llei General de la Seguretat Social i en el Text refós de la Llei de classes passives de l’Estat; i els instruments financers, segons el que estableix l’article 2 de la Llei 24/1988, de
28 de juliol, de Mercat de Valors.
Règim aplicable al sector públic
Si bé la norma general, pel que fa al règim aplicable al sector públic, és que els valors monetaris no podran ser objecte de revisió periòdica i predeterminada en funció de preus, índexs o fórmules que els contingui, i estant encara a l’espera de la aprovació del Reial decret que establirà els principis generals, directrius i supòsits en què excepcionalment es podrà aplicar algun tipus de revisió periòdica i predeterminada, la veritat és que la Llei fa una excepció directa amb els contractes d’arrendaments d’immobles previstos en l’4.1. p) de la Llei de Contractes del Sector Públic, permetent que en cas de pacte exprés i prèvia justificació econòmica, les parts podran incorporar un règim de revisió de la renda utilitzant com a índex de referència el “Índex de preus del lloguer d’oficines”, a nivell autonòmic, que publica l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
La Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l’economia espanyola, que va entrar en vigor el passat 1 d’abril, neix amb la intenció d’establir una nova disciplina no indexadora en l’àmbit de la contractació pública, amb la finalitat d’evitar els anomenats “efectes de segona ronda” sobre l’economia i per tractar d’evitar una inflació més elevada i persistent en el temps. Per això l’objecte de la Llei queda fixat en “l’establiment d’un règim basat en què els valors monetaris no siguin modificats en virtut d’índexs de previs o fórmules que el continguin” (art.2).
L’àmbit d’aplicació de la Llei es dirigeix, per una banda, a les revisions de qualsevol valor monetari en la determinació de que intervingui el sector públic, entès aquest últim com els organismes i entitats enumerades en l’article 3.1 del RD 3/2011, de 14 de novembre (Text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic), es tracti o no d’un negoci o relació jurídica en l’àmbit d’aplicació del mateix Reial decret i, de l’altra, a les revisions periòdiques o no periòdiques de rendes d’arrendaments rústics i urbans, contraprestacions d’arrendaments de serveis, subministraments i rendes vitalícies o valors monetaris en qualsevol altre contracte subscrit entre parts privades.
Per la seva banda, s’exclouen de l’àmbit d’aplicació de la Llei la negociació salarial col•lectiva; les revisions, revaloracions o actualitzacions previstes en el Text refós de la Llei General de la Seguretat Social i en el Text refós de la Llei de classes passives de l’Estat; i els instruments financers, segons el que estableix l’article 2 de la Llei 24/1988, de
28 de juliol, de Mercat de Valors.
Règim aplicable al sector públic
Si bé la norma general, pel que fa al règim aplicable al sector públic, és que els valors monetaris no podran ser objecte de revisió periòdica i predeterminada en funció de preus, índexs o fórmules que els contingui, i estant encara a l’espera de la aprovació del Reial decret que establirà els principis generals, directrius i supòsits en què excepcionalment es podrà aplicar algun tipus de revisió periòdica i predeterminada, la veritat és que la Llei fa una excepció directa amb els contractes d’arrendaments d’immobles previstos en l’4.1. p) de la Llei de Contractes del Sector Públic, permetent que en cas de pacte exprés i prèvia justificació econòmica, les parts podran incorporar un règim de revisió de la renda utilitzant com a índex de referència el “Índex de preus del lloguer d’oficines”, a nivell autonòmic, que publica l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Règim aplicable als contractes entre parts privades
D’altra banda, pel que fa al règim aplicable als contractes entre parts privades, la Llei preveu que només procedirà la revisió de periòdica en cas de pacte exprés, i per a aquells casos en què l’esmentat pacte exprés no especifiqui l’índex o metodologia de referència s’aplicarà la taxa de variació fixada en el “Índex de Garantia de Competitivitat” també publicat per l’Institut Nacional d’Estadística.
Finalment afegirem que el que disposa la Llei serà d’aplicació per aquells contractes que es perfeccionin amb posterioritat a la seva entrada en vigor (1 d’abril de 2015) tant per als contractes d’arrendaments d’immobles celebrats per organismes i entitats del sector públic, com per els contractes celebrats entre parts privades.
Eloi Gili Ferré
Àrea Secretaria General
ACTIVA MúTUA
