Educar en Igualtat

Encara recorde quan una professora de la carrera de Magisteri d’Educació Primària ens va explicar una situació molt curiosa que va ocórrer a una classe d’una escola. El Mestre va dir a l’alumnat: “todos los niños que acaben el trabajo pueden coger el almuerzo e irse al patio a jugar”. Totes i tots van acabar, recollir, agafar l’esmorzar… menys una xiqueta. Sorprés que havien passat uns deu minuts i una alumna encara estava allí, esmorzant asseguda al seu lloc, el mestre li va dir: “¿qué haces aquí? ¿por qué no vas al patio con tus compañeros?”. I la xiqueta, li va respondre: “usted ha dicho que los niños que acabaran podían bajar al patio, y yo soy una niña”. Per què us conte aquesta anècdota tan important, almenys per al meu parèixer?. Doncs bé, pel fet de donar-li tota la importància que mereix educar en igualtat i/o coeducació a les escoles.

Avui en dia, en el segle XXI, no ens podem permetre encara un ús a les classes d’un llenguatge sexista i diferenciat entre xiquetes i xiquets. És evident que hi ha paraules que potser només són masculines i d’altres que són femenines, però no costa dir les coses pel seu nom quan toca, que per això les tenim, per a usar-les correctament. M’agradaria recordar un cartell que vaig veure a la Universitat Jaume I que va fer la Fundació Isonomía (per la igualtat de les dones) que dèia: “Cuando hablamos de todos, faltamos todas”. Millor no ho podria dir.

Però no només del llenguatge sexista volia parlar. Sino d’una manera breu del fet d’educar en igualtat a les aules, que ja inclou l’acabar amb aquest llenguatge sexista. Què entenc que vol dir això? Doncs educar tractant d’eliminar la discriminació cap a les dones, que hi haja un reconeixement mutu entre xiquets i xiquetes – homes i dones i sobretot el respecte que pertoca i que avui en dia és difícil d’apreciar. I no només a l’educació primària, evidentment, també a la secundària i perquè no a la universitària. Hem de garantir la participació plena de la dona a tots els nivells amb la mateixa igualtat que els homes i sobretot el fet de previndre la violència cap a les dones.

No ens podem permetre que a dia d’avui tantes dones siguen discriminades, negades, maltractades i assassinades per mans dels homes, només pel motiu de ser dona i per un masclisme exagerat i cruel que palpem a diari en la Nostra societat. On queda la igualtat? Sempre he dit que l’educació és la base del sistema i si comencem de ben xicotetes i xicotets, tot es pot canviar. No és ni molt menys una utopia, és una tasca de totes i de tots però com tot en aquesta vida, ens l’hem de creare i cal ficar-s’hi a treballar.

Ja per acabar només una xicoteta reflexió. Amb la propera Llei d’Educació (LOMCE) del senyor Wert, encara aniran més diners destinats a l’educació diferenciada entre xiquetes i xiquets (un grandíssim avanç ara en el segle XXI) i és més, l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania que es treballa a 5è de Primària desapareixerà, i amb això els temes d’igualtat entre dones i homes… Més dificultats per dur a terme l’educació igualitària, però als que perseguim això ens té igual, rebel·lió i a continuar “adoctrinant” (com ells li diuen) i educant per a la vida en plena igualtat.

Pablo Gil Navarro
El nét del Roig