Santiago Carrillo a Carmen Alcalde. Conversa després d’una reunió a París. Finals dels anys 1960[1].
Els maricons, quan són detinguts, canten. N’hi ha de precedents: els cas Landínez.
Miguel Núñez a Luís Goytisolo, segons aquest últim. Respecte al veto a l’ingrés al PCE de Jaime Gil de Biedma[2]. Principis dels 1950.
Deures apressants. Prou de festes i diversions amb el patiment dels altres animals.
El treball constant de la gent animalista a Euskal Herria ha calat a Galdakao, un municipi de quasi 30.000 persones a tocar de Bilbo. El setembre s’aprovà una moció que tancava la porta als espectacles amb animals[3], i ara s’ha vetat l’espectacle de Gorriti[4], que s’havia proposat per primera vegada per a les festes del barri d’Aperribai.
Aquest lamentable “espectacle” és un exercici d’adoctrinament en la insensibilitat dels xiquets i xiquetes. Els conviden a perseguir garrins que han tret de minúscules gàbies i que, prèviament, han acaronat com els xicotets cadells que són. Aprenen a veure els cavalls, ponis i rucs com a un ramat i es riuen dels galls mentre els apropen els uns als altres per a que es barallen, mentre els agafen i els estiren de les plomes de la cua. Finalment els converteixen en còmplices de la tortura taurina a través d’uns vedells tan xicotets que quasi no s’aguanten drets, que suporten la persecució i les amenaces dels xiquets, mai xiquetes, amb capes i muletes. Porten una corda lligada al coll, que Gorriti utilitza sempre que pensa que els xiquets poden patir una rebolcada.
Front a aquest procés ha estat l’associació cultural Patakon[5], entitat responsable de diversos actes lesius contra els animals, segons ATEA[6]. Patakon organitza les curses de rucs i someres de les festes de Galdakao, que es fa des de més de 20 anys[7]. Al patiment i l’estrès pels animals que genera qualsevol tipus de cursa, diversos testimonis parlen dels maltractaments que sempre s’ha produït a les de Galdakao, on s’han utilitzat ferros i pals, fins i tot amb claus i altres instruments que causen greus ferides als animals. Fa 12 anys s’establiren unes normes que només permeten pegar els animals amb diaris enrotllats, però els citats testimonis diuen que s’utilitzen per a amagar a dins instruments de càstig com els de sempre.
I al costat de Patakon està Bildu, o l’esquerra abertxale a la localitat, que es mostra molt reticent a acceptar una definició de maltractament animal que incloga tots els usos per entreteniment. ATEA acusa Bildu d’actuar com l’autèntica enemiga dels animals a Galdakao mentre, a altres llocs, dóna clares mostres d’un esperit renovador i progressista en aquest àmbit. A Donostia, per exemple, Bildu està encapçalant el procés cap a la fi de la tortura taurina[8]. Per la seua banda, la gent del Partit Nacionalista Basc, que a Galdakao està del costat dels avanços animalistes, a Donostia els vol portar als tribunals.
Tinc una sensació moltes vegades repetida, quan em trobe la gent més compromesa d’una causa justa al costat de la reacció front a altra. Com aquells comunistes i antifranquistes que eren masclistes i homòfobs. Com les persones anarquistes que reiuen de l’abolicionisme vegà[9]. Com aquells independentistes que defensen la tortura taurina als correbous i bous al carrer. Com aquelles feministes que mostren orgulloses els seus abrics de pells i les seues peces de cuir.
També em passa amb el moviment animalista, on molta gent té una especial capacitat per a detectar casos com el de Bildu a Galdakao i subratllar la incoherència als quatre vents. Em fan mal les incoherències pròpies, de les que algunes d’aquestes persones (no totes, per suposat, i ni tan sols la majoria) fins i tot fan bandera. Rebutgen el llenguatge inclusió i el titllen d’absurd i innecessari, o simplement no en fan cas i neguen la meitat de la població amb els seus escrits en masculí genèric (oxímoron que mai m’ha entrat al cap). Tampoc existeix altra llengua per a elles i ells que el castellà genèric. No es solidaritzen amb les altres lluites de justícia com la de la classe treballadora, la feminista o la LGTBI, a les que reclamen compromís immediat i sense embuts amb la nostra. Potser, també han inventat l’animalisme genèric.
Em trobe al mig d’un mar de deures apressants que en qualsevol moment poden destil·lar una condescendència tan insultant com la de Carrillo amb Carmen Alcalde, amb màximes repetides fins a la sacietat: “Amb la fam del món i els problemes que tenim, i vosaltres perdent el temps amb animals”. “L’explotació animal és el problema més terrible. No em parles de les teues injustícies”. “No ens dividisques, eixa lluita no és la nostra”. Tot un seguit de rebuigs i renúncies que només s’expliquen per la falta de consciència o, encara pitjor, per la comoditat d’estar a la banda del privilegi. Actituds estafants que es volen amagar darrere de prioritats i urgències.
Les prioritats no són necessàriament excloents. Sobre tot, pel que fa al compromís personal amb una lluita de justícia. Preferisc seguir exemples com els de Thomas Clarkson o John Stuart Mill, que es comprometeren amb ells mateixos i amb qui patia les injustícies contra les que lluitaren tota la seua vida, en lloc d’acomodar-se a elles o fins i tot d’aprofitar-se’n, com feia molta gent i com podrien haver fet ells[10].
La gent de Patakon no necessita fer carreres de rucs i someres per a divertir-se a les festes. Poden assumir la veritat del patiment dels animals, que es veu als seus ulls i que la ciència seriosa confirma plenament, en lloc de cercar formes de justificar el que fan. Nosaltres podem ser crítics i crítiques amb la gent de Bildu de Galdakao, posant l’accent en el fet que es situen contra els drets animals i no el fet que es tracta de Bildu. Les persones que ens sentim tan a prop de la lluita per l’alliberament nacional i de classe del poble basc, i segurament les que en formen part, ho agrairíem.
En lloc d’inventar prioritats amb les que tapar actituds dimissionàries i refractàries, i en lloc de veure la palla en els ulls dels i les altres i no veure la biga en els nostres, el nostre deure més apressant és ampliar el cercle de justícia. Fins a l’infinit si cal.
Almassera
[2] Goytisolo, Luís, Cosas que pasan, Madrid, Siruela, 2010, ISBN 978-84-9841-467-7.
[3] Deia, 28/09/2012, Jainare Jobaljuria, Galdakao prohíbe los actos en los que se maltrate animales, http://www.deia.com/2012/09/28/bizkaia/arratia-nervion/galdakao-prohibe-los-actos-en-los-que-se-maltrate-animales
[4] ATEA, Associació per a un tracte ètic amb els animals, 17/04/2013, Galdakao veta el espectáculo “Gorriti y sus animales”, y Bildu muestra de nuevo su cara más huraña, http://www.ateaweb.com/index.php?option=com_content&view=article&id=219:galdakao-veta-el-espectaculo-gorriti-y-sus-animales-y-bildu-muestra-de-nuevo-su-cara-mas-hurana&catid=9:espectaculos&Itemid=32
[5] https://www.facebook.com/patakon.kulturelkartea
[6] http://www.ateaweb.com/
[7] El Correo, 28/09/2012, A. Cárcamo, Galdakao se declara “amigo de los animales” sin aclarar el futuro de los burros. http://www.elcorreo.com/vizcaya/v/20120928/nervion/galdakao-declara-amigo-animales-20120928.html
[8] Diario Vasco, 27/03/2013, Aingeru Mungia, Bildu, segura de que es legal el pliego que prohibe los toros en Illumbe, http://www.diariovasco.com/20130327/local/san-sebastian/toros-ilunbe-bildu-201303271252.html
[9] Bayle, Xavier, Discriminados: anarquismo y veganismo. Actualment, només disponible a una entrada del fòrum Nacidos Libres: http://server3.foros.net/viewtopic.php?p=1752&mforum=NacidosLibres
[10] Animalisme CAT, 16/12/2010, Dins i fora de la teua societat, http://animalismecat.blogspot.com.es/2010/12/dins-i-fora-de-la-teua-societat_16.html
