La resolució del 10 de setembre de 2013, de la Dirección General de Cartera Bàsica de Servicios del Sistema Nacional de Salud y Farmacia, dependent del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, és una mesura molt perjudicial que afecta a milers de persones que pateixen malalties greus com: càncer de mama, de renyó, de pròstata, limfomes, leucèmia, tumors cerebrals, artritis reumatoide, per a tractaments de reproducció assistida, Psoriasis, hepatitis, esclerosi múltiple,…
El cobrament del 10% del preu del medicament fins a un màxim de 4,20 euros per caixa, afecta a molts pacients amb rendes baixes o mancants d’ingressos per estar en atur laboral, que ni tan sols cobren prestacions socials, que han de prendre’ls, en alguns casos, de manera perllongada, en tractar-se de malalties cròniques.
Aquests medicaments són, en la seua majoria, imprescindibles per a la vida dels pacients i vitals per al control de la seua malaltia, com per exemple les malalties oncològiques o les infeccioses. A més, se sumisca al fet que la majoria d’aquests pacients estan prenent fàrmacs que retiren mitjançant recepta en les oficines de farmàcies i que estan afectats pel copagament que s’aplica des de l’1 de juliol de 2012.
Cal tenir en compte que el copagament dels medicaments, decretat pel Govern és un concepte confús, deliberadament promogut, per a carregar en la butxaca de la ciutadania una part del cost dels fàrmacs, que en realitat ja paguem a través dels impostos. Per açò el concepte adequat hauria de ser repagament. Amb aquesta última mesura el Govern grava encara més aquest repagament, en els malalts més necessitats.
Si ja és angoixant patir una malaltia greu, que condiciona la vida quotidiana, més ho serà amb aquesta mesura tan asocial, que solament cerca la rendibilitat econòmica de la salut pública, sense tenir en compte que l’objectiu principal de la Sanitat Pública és garantir un servei adequat de caràcter universal.
Quim Fornes
