Alelat em quede veient com passen les boletes! Mira que lentes! I mira-les, que educades, totes juntetes sense eixir-se’n de la seua òrbita! Ole i ole! Mira, mira-les , altra vegada, com si fossen peixets de colors en un aquari sideral!

Per si no es van assabentar, el dimarts 19 va ser l’aniversari de Coper. Qui vaja a la seua festa que no s’oblide després de sulfatar-se perquè l’amfitrió va morir fa ja 540 anys.

Imaginen-se que si per algun error burocràtic encara cobrara de la seguretat social. L’estat polac haguera dessemborsat la fredolera de 8.300.000 zlotys, l’escaig de 28.121 zlotys que sobren del redondeig me’ls quede jo per haver fet la transacció (trnsformació) ja que el nombre total d’euros és d’1.995.620. Els 28.000 zlotys que em quede jo són per tant el meu sou per ….

Evidentment estic parlant de Nicola, eixe gran sabi que té frases de l’estil de“ les matemàtiques s’escriuen per als matemàtics”. I qui no coneix a Nicolau? Qui no recorda eixes excentricitats com beure a tothora la beguda nacional i veure estrelles per tot arreu? Que quina era la beguda? Home si és polaca…Quina ha de ser? Doncs, el “mojito”. Ara ja no hi ha res nacional. Bé, sí, la cervesa, i què? Hui dia tothom pren un canya de Zywiev, Tyski, Okocim, Lech o de Heweliusz en qualsevol lloc. Sense anar més lluny en el bar Vive la Vida de Patraix em vaig fer una “farruquito” que era una delícia.

En fi, que com poden veure no sóc tan babau com Rajo que no sap de què va això de Copérnico amb el nou ordre d’alineació planetària ni els periòdes de rotacuó , ni res de res, i Mariano no para de retallar-nos els moviments, la galaxia i el futur.

Eixe per molt que veja els planetes girar al voltant del sol, continuarà creient que la Terra és plana i que som el centre del món. Fet per altra banda típic, d’un reient debot …… Típic , molt típic i sospitós entre els creients, que quan més se’ls necessita més aviat volen.

Més ens val continuar creient en la ciència, però no en una ciència qualsevol com la de l’oncle Ramiro que llançava pinyols d’olives i calculava, no la velocitat, sinó la distància. El meu oncle Ramiro anotava els resultats de la distància i els classificava segons la marca de les olives.

Millor fer una ciència de veritat, que siga útil a la humanitat. per què si no aconseguim fer eixe pas tan necessari per a la humanitat i deixem de caminar, ens perdrem albirant les òrbites d’altres planetes i no sabrem viure les quatre estacions del nostre, i el nostre final serà més miser que el final d’Els Miserables.

Jaume Gironés Menés

Comparteix

Icona de pantalla completa