Senyores jurades i senyors jurats.
És un autèntic privilegi poder dirigir-me a la nostra ciutat, des d’aquestes magnífiques instal·lacions del nou edifici municipal. Resulta difícil de creure que on avui s’alça aquest modern edifici, fa no tants anys hi havia un asil.
Els 16.835.557 euros més interessos que va costar el solar i l’edifici de l’antic asil i els milions de la seua construcció, han estat una excel·lent inversió per a la nostra ciutat. Com vostés saben, l’asil es va haver d’enderrocar perquè segons l’alcalde patia aluminosi citant un informe que mai no va aparèixer, i malgrat que l’aluminosi és una patologia del ciment que no apareix fins a la dècada dels 50, i la construcció de l’asil és molt anterior.
En canvi avui, disposem d’aquest emblemàtic edifici. Amb 17.800 m2 construïts, repartits en cinc plantes i un subsòl, que té un aparcament per a 50 vehicle, més una zona de càrrega i descàrrega per a cinc més, connectada amb la zona de classificació i arxiu. Un edifici que compta amb sala de premsa, sala d’exposicions i aquest magnífic saló d’actes. Edifici capaç d’albergar 650 funcionaris, en dependències modernes, espais diàfans, funcionals i amb il·luminació natural gràcies a la brillant solució arquitectònica. Molt més pràctic que el vell i estimat Palau de la Plaça Major, ara dedicat a qüestions cerimonials.
Celebrem a més a més que tal com es va acordar amb l’oposició de la Corporació 2003-2007, el projecte fos el resultat d’un concurs d’idees, que permeté als arquitectes i enginyers locals presentar-se. No com altres projectes que per un provincialisme carrincló i car sembrava la ciutat d’obres d’arquitectes forans, fent que Castelló perdés encara més la seua pròpia essència per córrer enfollida a assemblar-se a qualsevol altra ciutat d’occident.
Aquest edifici és l’estàndard polític i administratiu de la nova ciutat creada en aquest darrers 23 anys de governs populars.
I si hagués de subratllar algun dels seus èxits, francament no sabria per on començar. Serà perquè tinc una especial estima pel Grau, però em permetran que en primer lloc em referisca a la Ciutat de les Llengües. És cert que al final el seu cost ha estat molt superior als 231 milions que es van pressupostar l’any 2005, però hui, com s’havia previst, tenim un extraordinari Pitch & Putt (un camp de golf de 9 forats per als no iniciats), una zona d’Spa, altres zones recreatives, instal·lacions esportives de primera magnitud, i espais d’oci amb grans prestacions.
Cal remarcar els dos hotels de cinc i quatre estrelles, amb més de 200 habitacions cadascun, que tenen un grau d’ocupació altíssim tot l’any, trencant l’estacionalitat.
Ací val a dir que els esforços de promoció fets pel Patronat Municipal de Turisme, repartint polseres de la Magdalena a FITUR, han estat del tot determinants. Tot i que res no hagués estat possible, sense el ple funcionament de l’Aeroport de Castelló, del que complim ja tres anys de la seua primera inauguració. Malgrat les crítiques d’una oposició insensible que el temps ha demostrat infundades.
I òbviament, dins de eixa Ciutat de les Llengües, cal fer un esment als magnífics i avantguardistes centres d’ensenyament d’idiomes. I ací vull recordar les paraules d’un dels seus màxims responsables, pronunciades davant la perplexitat incrèdula de l’oposició: “el centro internacional de enseñanza del castellano generará más beneficios que la factoría Ford y Porcelanosa juntas”.
Així ha estat. El castellonenc Victor Campos, qui va ser regidor d’esta casa, Vicepresident de la nostra diputació, i Vicepresident del Consell, ja va afirmar en el seu moment que: “el complejo recibirá anualmente entre 25.000 y 30.000 alumnos, sin descartar alcanzar los 200.000 en un buen año”.
És cert que hem vist tres projectes diferents. És cert que José Luís Gimeno i el seu assessor José Luís Tirado Josety, van cobrar importants sous públics durant anys per posar en marxa el projecte, però ha pagat la pena.
Perquè el turisme idiomàtic ha estat un factor clau en la recuperació econòmica d’una ciutat com la nostra que ha aconseguit “surfejar” la crisi econòmica que ha enviat a l’atur a percentatges impossibles de famílies a altres llocs. No així a Castelló.
Però no només el turisme idiomàtic. També ha estat un factor clau en la recuperació el turisme de creuers.
L’11 de maig del 2010 ancorà en la ciutat el Black Watch, el nostre primer creuer. Els turistes provinents de Southampton van ser rebuts per Toni el Figuero, al ritme de la tradicional dolçaina i tabal. I després n’han vingut, tal i com l’equip de govern anuncià reiteradament, molts altres. Quasi bé al ritme de dos per mes. Recorde el Quest for Adveture, de la companyia Saga Cruises, amb 600 passatgers britànics i australians. Fins un total d’11 autobusos hi havia preparats per anar a València, les Grutes de Sant Josep de la Vall d’Uixó o la localitat de Morella. D’aquesta manera, a més, Castelló esdevindria un referent per al turisme del País Valencià.
La majoria, però, va preferir agafar la línia 1 del TRAM per vindre al centre de la ciutat, a gaudir d’un comerç que no para de créixer i millorar les xifres de venda, gràcies especialment a Centre Ciutat Castelló. Aquella visionaria idea del nostre govern municipal, que va significar un important desemborsament de diners públics en la societat, prèvia municipalització del comerç. Afortunadament, però i com s’havia previst en els estatuts de la societat, gràcies a l’èxit, l’ajuntament va poder recuperar els diners invertits en accions.
Diners que en gran part van servir per a millorar les instal·lacions municipals del Mercat del Dilluns. En altres ciutats, governs menys previsors, van privatitzar els mercats municipals a l’aire lliure, i ara hi ha instal·lacions gestionades en precari, perquè els adjudicataris estan en concurs de creditors. Fer les coses bé, sempre té recompensa. La meua iaia sempre m’ho deia.
I és precisament el vigor del comerç local i cèntric, el que ha fet que s’haja d’accelerar la posada en marxa de la línia 2 del TRAM, que ens uneix amb les ciutats veïnes.
La línia 1 va ser inaugurada el 2008, i com previst, arribà al Grau el 2010. En esta importantíssima inversió s’han complert tots els terminis. La Consellera Isabel Bonig, va declarar en el seu moment que la línia 1 estaria funcionant amb plena normalitat abans del final del 2013.
Ací si m’és permés voldria celebrar la sensibilitat de l’equip de govern i de la Conselleria, per protegir el Parc Ribalta, d’acord amb allò que obliga la seua condició de BIC. Gent més insensible, hagués forçat un informe il·legal de la Conselleria i hagués intentat que el TRAM el travessés. Malgrat la llei.
Estem parlant d’una obra cara. El tram que va des de la zona Est fins al districte marítim, ha comptat amb una inversió de 40’45 milions. L’anomenat bucle central 8’2 milions, i ací també vull alabar la sensibilitat de la Conselleria que no va necessitar que l’ajuntament aprovés per unanimitat la necessitat de posar en valor el llenç de muralla i la torre trobada en el carrer Governador, ja que conscient que totes les fortificacions tenen caràcter de BIC, ella sola va decidir fer una xicoteta modificació de l’obra que la posa en valor. Avui, és un del monuments que forma part de les microrrutes de turisme que aquest ajuntament aprovà i que com tothom pot comprovar, funcionen a tuti plen.
Una multimilionària inversió en la nostra ciutat, i tot i això, el President Fabra, va advertir: “Tenemos que apostar por infraestructuras que supongan un ahorro a los ciudadanos”. Malgrat que aquell mateix dia expliqués que el projecte havia de ser deficitari en els primers 15 anys, per un import aproximat de 15’71 milions que la Generalitat haurà de pagar a la concessionària. Res nou, model Aeroport. Que com ja he dit abans, és un referent en les obres públiques.
Afortunadament la pulcra gestió del Consell ha fet possible que s’haja anat pagant al dia, i que l’Ajuntament no haja hagut d’avançar 400.000€ més interessos, per anar fent l’obra.
Les dues línies del TRAM, permeten a la ciutadania i als nostre visitants, moure’s amb agilitat entre algunes de les icones del nou Castelló. L’emblemàtic Centre de Convencions de l’internacionalment conegut (i sovint demandat) Santiago Calatrava.
Un altre moc per a l’oposició, que criticava que l’arquitecte s’emborses 2’7 milions d’euros a canvi d’una maqueta amagada! Poca paciència!
La realitat ha superat la mesquinesa de l’oposició, i ara s’alça poderós i desafiant la llei de la gravetat (com la coberta l’Àgora de València) el nostre Centre de Convencions, que hores d’ara podem dir que té un grau d’ocupació superior al 63% i creixent.
El turisme de congressos ha estat un altre dels puntals econòmics que ha reactivat el sector hoteler i hostaler. Lluny d’haver de tancar hotels, com ha passat a altres ciutats, Castelló no ha parat en els darrers anys d’ampliar el seu número de llits d’hotel. I d’estrelles a les seues façanes!
Però no és només el Calatrava, si algun edifici pot competir en espectacularitat arquitectònica amb el Centre de Convencions, sense cap mena de dubte, és el Rectorat de la Valencian International University (VIU), obra del llorejat Frank Gerhy.
El President Fabra, que en el moment de la signatura del projecte era alcalde de la ciutat va declarar: “hemos empezado un hecho histórico que ya no tiene vuelta atrás”. Sense cap mena de dubte, qualsevol persona reconeixerà que pocs anys després, la VIU és d’un altre… Planeta.
Aquesta universitat complementa la Jaume I. Autèntica icona de la cultura de la ciutat, que rep puntualment totes les inversions previstes als pressupostos, la qual cosa li ha permés, per exemple, construir sense demora les instal·lacions necessàries per a la Facultat de Ciències de la Salut.
La flamant residència d’estudiants de la UJI, està funcionant amb plena normalitat a la Plaça Borrull, a l’edifici que fou seu de l’Audiència Provincial. Un edifici compartit amb la Generalitat que ha centralitzat gran part dels seus serveis a la ciutat. Concretament, quatre direccions territorials, el Punt d’Encontre Familiar, un taulell d’informació turística i l’oficina del PROP. Ho van dir, ho han fet. Enhorabuena a los premiados!
L’Ajuntament, gràcies a la bona predisposició del govern popular a Madrid, ha recuperat altres edificis. L’antiga Comandància del Grau on es pot visitar ara el magnífic Museu de la Mar; o l’antiga Residència de Suboficials, convertit en avantguarda artística gràcies a el Projecte Hàbitat Artístic, que ha posat a Castelló en el mapa mundial de l’art. Tot i que també ha contribuït a la fama de Castelló com a ciutat de l’art, la sòlida i imposant escultura de Ripollés que s’alça a l’entrada a la ciutat pel sud.
També paga la pena de ser subratllat el que hem pogut fer a l’Edifici de l’antiga Hisenda, de la plaça de l’Hort dels Corders. Un edifici que només quedar desafectat, i gràcies a un conveni d’inversions que va signar i complir escrupolosament el Govern popular del Consell, ha esdevingut un punt de referència sociocultural al centre de la ciutat.
Més enllà de l’habilitació d’espais per a les associacions i federacions de veïns, m’agradaria subratllar la importància del projecte d’alfabetització 2.0 posat en marxa dins el complexe en col·laboració amb l’UJI.
La fractura digital és un greu problema en les societat avançades. I una ciutat com Castelló no podia permetre’s mantenir eixa dramàtica diferència socioeconòmica entre les comunitats que disposen d’accés a les noves tecnologies i les que no. I val a dir que les generacions més majors, són les que eixien pitjor parades en aquest camp. El projecte de “connectar” a les TIC a les generacions més grans és fantàstic. I al meu entendre, un dels èxits més rellevants del PP en estos anys.
Si hagués de buscar una comparació, hauria de pensar en el Centre Juvenil que han inaugurat a l’antiga Fàbrica Dàvalos Flecher.
Són diners, sí. Però calia. No ens podíem permetre seguir sense un centre polifuncional per a joves a la ciutat, com a poc, tan versàtil com el del Grau. I finalment, s’ha aconseguit.
Vull recordar a més a més, que es va fer una votació entre el jovent de la ciutat per tal que digueren quin era el model d’oci que calia que albergués el complex. Afortunadament tot ha eixit com previst. Si s’hagués retardat, hagués estat terrible que la primera experiència dels nostres adolescents amb les urnes es saldés amb un “no fem res, no hi ha perretes, i tot el que heu proposat no ha servit més que per a que els polítics es fotografien”.
Recordem que aquesta dotació tampoc no hagués estat possible, cal dir-ho, sense el compromís del President Fabra amb la ciutat que el va vore nàixer, de la que va ser alcalde i en la que va viure fins fa poc.
I si l’Edifici d’Hisenda és un punt d’encontre d’Associacions Veïnals, i de formació per a les generacions més grans; i el Polifuncional de l’Antiga Fàbrica Dàvalos Flecher ho és per als joves; gràcies a tots aquests anys de govern popular, avui esta ciutat compta amb un magnífic Parc dels Xiquets al tocar del Palau de la Festa.
Tal com es va prometre, el Rei Barbut, el Tossal Gros, la Penyeta Roja o la Cova de les Meravelles inspiren algunes de les 15 zones de joc d’un emblemàtic parc que ocupa 123.357 metres quadrats, amb un cost de 18’5 milions d’euros, i un fascinant llac artificial!
Aquest parc s’ha pogut fer gràcies al desenvolupament del PGOU.
És cert que per qüestions sobradament debatudes i explicades, el PGOU de Castelló va ser objecte d’algunes sentències judicials contraries, però afortunadament, les ments preclares de l’equip de govern, van entendre de seguida, que no es tractava de tindre o no raó, sinó de ser pragmàtics. I ja que la ciutat havia canviat tant en tant poc de temps, calia aprofitar l’avinentesa per anar més enllà del que la sentència reclamava, i iniciar immediatament la redacció d’un nou planejament urbanístic, acord a l’actual legislació en la matèria. O no.
Ha estat la perspicàcia popular, i l’agilitat en la presa de decisions, la que ha permés que aquell mal tràngol judicial, passes ràpid i la ciutat no s’haja ressentit de la nul·litat del document, ni haja entrat en una estúpida espiral judicial que hauria deixat a la ciutat com la riota de tothom, en vore que tres anys després havia d’acabar fent el que es podia fer de bell-antuvi.
Això també forma part de l’estat de la ciutat. La intel·ligència emocional dels nostres governants que evita castigar a part de la ciutadania amb una pressió urbanística innecessària i cruel. Gràcies.
I és en este quadre que cal emmarcar l’encert del desenvolupament del Pla Especial de la Marjaleria, que ha permés superar els conflictes, i oblidar aquell trist episodi dels diplomes. Segur que ho recorden, un govern municipal venent als propietaris, unes cartulinetes disfressades de títol de propietat, que van fer passar vergonya a moltes famílies quan en presentar-les a les notaries, els hi advertien que això no servia absolutament per a res. Bo, sí, al govern municipal li va servir per fer-se unes fotos indecents, i per recaptar diners dels incautes.
I com tot no han de ser grans dotacions, i edificis enlluernadors que són l’enveja del nostre iter-land, em permetran que acabe aquest laudatori reconeixent l’esforç de l’equip de govern per tal d’aconseguir que:
-Tots els col·legis de la ciutat tinguen el mateix grau d’excel·lència en el manteniment, la qual cosa dóna sentit a la lliure elecció de centre.
-L’encomiable grau de manteniment dels nostres carrers, voreres, carrils bici… S’imaginen una capital com la nostra amb el carrer Major ple de clots que el converteix en impracticable. O la pròpia Plaça Major 100 dies sense reparar la trencadissa del laberint. O Santa Clara caient el revestiment amb risc de les persones. Seria un escàndol, no?
-Per haver aconseguit que tots els barris tinguen un pack mínim de dotacions que implique el repartiment just del retorn dels impostos.
-I també, per tindre una amable fiscalitat per davall de la mitjana de ciutats de la nostra mida i entorn, sense haver posat preu a tots els serveis que havien estat gratuïts…i sobretot, aconseguint que la Generalitat estiga al dia en els seus compromisos amb la ciutat i que no ens deguen ni un clau.
-O el manteniment global. Escolten…tenim una ciutat sense merdes de gos, totes les plantes que moren a Ribalta, són reposades immediatament; la històrica Avinguda de les Palmeretes llueix saludable com tota la vida…
-I una cosa que em toca molt el cor. Quan l’altre dia la Defensora del Pueblo va recriminar a les institucions la falta de sensibilitat amb els xiquets i xiquetes que passen gana, reclamant menjadors escolars; com a castellonenc em vaig sentir molt satisfet d’aquella menció a la nostra ciutat que venia a dir: “excepto Castellón, que cómo la concejala ha leído Olíver Twist, no permite que los niños pasen hambre”.
Sr. Alcalde: Aquest és el discurs que vosté hauria d’haver pogut fer. Tot el que quede per davall, i el seu discurs ha quedat molt per davall, és la constatació del fracàs i les mentides del PP durant anys.
Vostés van guanyar eleccions dient que farien tot el que he relatat i no existeix. Van mentir. I segons els informes d’Hisenda d’esta mateixa setmana, a petició de fiscalia, vostés van guanyar les eleccions amb finançament il·legal a través de la xarxa corrupta Gürtel. I vosté ho sap bé que està imputat en una de les peces d’aquell sumari.
Això es tot. Gràcies
Compromís per Castelló
