El camí recorregut pel nostre país en la construcció del Sistema de Serveis Socials, en aquests últims trenta anys, s’ha dirigit a la construcció d’un model basat en el compliment dels principis constitucionals d’eliminació de les desigualtats socials a partir del reconeixement de drets subjectius que corresponen a la ciutadania pel simple fet de ser-ho en un Estat Social i de Dret. Per a la seua consecució es presenta com a indispensable el desenvolupament de polítiques públiques el sosteniment econòmic de les quals ha d’estar basat en la justa distribució de la riquesa on juga un paper primordial el desenvolupament de la xarxa de Serveis Socials en l’àmbit local com a màxima expressió de polítiques socials de proximitat.
D’aquesta forma es pretenia l’allunyament del model assistencial, imperant en la dictadura, on la cobertura social oferida a la població no contributiva, era puntual, *graciable, prestada per entitats privades de caràcter humanitari, subjecta a disponibilitat pressupostària i, per descomptat, no basada en el reconeixement de drets. Iniciem un camí que partint d’un model benèfic assistencial, havia de conduir-nos al model de l’Estat de Benestar.
Som coneixedors que els quaranta anys de dictadura han suposat un llast per a la nostra incorporació efectiva al model d’Estat de Benestar i que, quan el nostre país començava la seua marxa cap a la seua consecució, molts altres països del nostre entorn, que ja ho tenien implantat, van començar a parlar de crisi de l’Estat del Benestar. Aquest fet ha servit, en moltes ocasions, per a justificar la nostra falta de decisió en l’adopció de mesures dirigides a consolidar drets socials de la ciutadania, oblidant dades com el qual seguim estant molt per sota d’altres països del nostre entorn en la consignació pressupostària assignada a serveis socials en relació al PIB.
Les notícies a les quals em referia al principi d’aquest article tenen a veure amb un vertader canvi de model en el desenvolupament dels Serveis Socials Municipals, que, com vaig dir anteriorment, han ocupat un paper primordial en el desenvolupament de polítiques de proximitat que donen resposta a les necessitats socials de la població.
El passat 12 de novembre va aparèixer, en la web del Ministeri de Sanitat, la notícia que el Pla Concertat de Prestacions Bàsiques, aquell que serveix per al finançament dels Serveis Socials Municipals, i que, segons el Ministeri, “ lluny de desaparèixer, com algun grup polític va arribar a insinuar té prevista una dotació de 27,6 milions d’euros en 2014”.
Tal vegada aquesta notícia va haver de ser matisada amb altres dades que acrediten la dràstica disminució que ha tingut el referit Pla Concertat en els últims tres anys. Recordar tan sols que, en 2011, el pressupost destinat al Pla Concertat per a tot l’Estat, per part del Ministeri va ser de 86 milions d’euros, passant a 47 milions en 2012 i a 27 en 2013. És a dir que en tan sols tres anys s’ha reduït en aproximadament un 70%.
Aquest Pla Concertat de Prestacions Bàsiques és cofinançat per les Comunitats Autònomes i pels Ajuntaments i si bé, per al 2014 es comprova un augment de consignació pressupostària per part de la Conselleria de Benestar Social passant de 15 milions en 2013, a 20 milions segons proposta de pressupostos de 2014, aquesta última quantitat és similar a la consignada per la Generalitat en el mateix concepte per a l’any 2009.
La tercera part del cofinançament del Pla Concertat correspon als Ajuntaments. Aquests destinen fons propis al referit Pla , però a més completen el finançament dels seus Serveis Socials, també amb fons propis, arribant a suportar, en alguns casos, més del 70% de les despeses reals dels mateixos.
Un no té per menys que sorprendre’s quan llig la segona de les notícies aparegudes en la pàgina web del Ministeri de Sanitat i a la qual faig referència en aquest article. Em referisc a l’apareguda en el mes de desembre de 2013 i que resa el següent “El Ministeri de Sanitat i Serveis Socials i Igualtat destina subvencions per valor de 67 milions d’euros a *Caritas i Creu Roja”.
O siga que, les dues organitzacions abans citades i de les quals no dubte, quant al seu paper en l’atenció a la cobertura de necessitats bàsiques de les persones – *máxime en la conjuntura econòmica actual on s’ha produït un creixement exponencial tant quantitatiu com a qualitatiu de les necessitats socials – reben del Ministeri el triple de subvenció que tots els Ajuntaments de l’Estat espanyol subjectes al Pla Concertat de Prestacions Bàsiques.
Al meu entendre aquestes dades només poden respondre a un vertader canvi de model del Sistema de Serveis Socials en l’Estat i en la Comunitat Autònoma. Un model en el qual la responsabilitat pública va reduint-se no solament en la gestió dels serveis sinó en la dotació pressupostària que s’assigna als mateixos . Un model en el qual es posa en mans de l’àmbit privat la responsabilitat pública d’assegurar drets socials reconeguts a la ciutadania. Un model en el qual l’efectivitat d’aqueixos drets ja reconeguts queden subjectes a la disponibilitat pressupostària de les Administracions Públiques. Un model en definitiva, en el qual preval l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera passant a un segon pla criteris com els de rendibilitat social, eficiència social i proximitat als/as ciutadans/as.
Part d’aquest canvi de model és sens dubte, la restricció de competències que la futura Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local suposa per als Ajuntaments en matèria de prestació de Serveis Socials, atribuint gran part dels mateixos a la Comunitat Autònoma i atorgant un paper rellevant en la coordinació i gestió dels mateixos a les Diputacions Provincials. Aquests canvis suposen un vertader colp de gràcia a les polítiques de proximitat que, en matèria de Serveis Socials, han sigut desenvolupades en la nostra Comunitat Autònoma en els últims trenta anys i que havien convertit als Serveis Socials Municipals en vertaders punts de referència per a la ciutadania de la nostra Comunitat en la superació de les desigualtats socials.
Conrado Moya Mira
Professor Associat de la Universitat d’Alacant
