– Francesc Xavier Martínez Sànchez-gil no és un nom massa llarg per a un candidat de Compromís? No queda molt “burgés”?
Xe, què va, la veritat és que al poble de ma mare, Campo de Criptana, Ciutat Real, ens coneixen per “bolengos”, que vol dir de sang o descendència burgesa; però jo vaig néixer al barri més obrer d’Alberic el qual tothom coneix com La Troneta, a casa d’Els Botifarra, per tant, sóc d’El Clot. De sempre ha estat un lloc on ha viscut la gent més pobra, més humil del poble. Jo no ho sóc menys i per això, pels meus orígens, m’he atrevit a donar la cara per totes aquestes persones, avantpassades meues, que tenen noms i rostre i amb la seua descendència també tenen futur. Compromís vol ser la formació política que pose rostre, veu i història a tota aquella gent què, durant anys, ha intentat ser esborrada i condemnada a l’ostracisme. Jo podré ser cap d’una llista, però darrere meu hi ha molta, moltíssima gent que vol el mateix: tornar el somriure a aquest poble.
– A què es dedica Francesc Xavier?
A treballar per a mantindre a les nostres filles, juntament a l’Alba què també treballa i és la meua companya. Sóc pare i l’Alba mare… (rialles). A casa nostra tots dos, la dona i jo criem junts la canalla. No entenem la relació com quelcom sexista on el “mascle” treballa i la “femella” cria a les criatures; res més lluny d’això. Som una família de gent lliure des del principi. Alba pot estar llegint quan acaba la jornada mentre jo plange la roba o faig el sopar o a l’inrevés. No posem colors a les coses ni olors als perfums a casa nostra… (més rialles).
– I això de la Política? T’arriba de nou?
Què va!! Ja fa anys que em sent cridat a participar de la vida política del meu poble, això sí, la política entesa com diu la Mònica Oltra com portar a les persones “la felicitat de tots els dies”. Fa temps vaig participar en un altre projecte (es nega a dir el nom) del que vaig eixir una mica escaldat i vaig fer amb altres companys uns anyets de dol i en passar aquell procés vam tornar a somriure i a agafar un compromís amb Alberic, amb la Comarca i amb el País de veritat i possible.
– Per què Compromís?
Com et deia abans no és el primer lloc que trepitge però ací, per fi em sent a casa meua, puc parlar amb llibertat, se m’escolta; puc fer propostes que poden ser criticades, sotmeses a votació i rebutjades i la resta de la gent continua estimant-me, no em fa una moció de censura i em fa fóra perquè, entre altres coses, ací no hi han persones amb ganes de fer “carreres polítiques” i això es nota molt. Compromís és l’esquerra fresca, nova. Il·lusionant que li feia falta a aquest poble empresonat per una dreta rància i casposa des de fa massa anys. Compromís també li donarà aire fresc a una pseudoresquerra que es pensa hereva de no sé què i que també porta massa temps en els mateixos sillons. O renovar-se o morir. I aquesta sentencia jo la faria totalment “leninista”, malgrat molts que es pensen hereus de la ortodòxia més extrema.
Compromís és un vent fresc, un aire nou, paraules noves per a un temps nou amb els mateixos sofriments de sempre.
– Des de legislatures passades sempre s’ha intentat portar a Alberic empreses que engrandiren el Poble….
(Rialles) Això ho diràs perquè has vingut al poble per l’autovia i t’has trobat amb grans edificis per acabar i tancats (centre Logistic de Vidal, Casa de la Música, Piscina coberta, etc
– Si governa Compromís què farà amb aquestes obres?
Primer de tot, caldrà esbrinar quants diners hi ha a l’ajuntament, diners de tots i totes, platejarem una auditoria pública per determinar quina part d’aquest deute és il·legítim. Un cop sapiguem amb pèls i senyals el deute el farem públic perquè tot el poble conega el que tenim, platejarem consultes ciutadanes vinculants perquè ens diguen els veïns i veïnes quines prioritats hi ha d’inversió, acabar allò iniciat, plantejar altres necessitat, en resum ho decidesca.
– Una de les grans preocupacions dels ciutadans és la situació de desocupació, que plantejaria Compromís per pal • liar aquesta situació?
Com diu Mónica Oltra, els valencians sabem fer coses xicotetes. En Alberic tenim coses xicotetes que cal fer grans, els nostres forns amb les mones, la nostra agricultura. També es poden crear molts llocs de treball atenent als nostres majors, als discapacitats, donant suport als emprenedors. En la mesura de les competències locals, Compromís treballarà per aconseguir que hi haja menys aturats i aturades al poble i que la nostra joventut no se n’haja d’anar fora per poder viure.
– Quans escons penseu treure?
Passa’t per ací el dia 25. Estàs convidat a la festa que farem la Nit Electoral i llavors sabràs en persona el nombre exacte. Sóc candidat, no pas profeta.
– Però la festa eixa….
Tu passa’t… i llavors ja ho entendràs tot. Per cert, moltes gràcies per l’amabilitat. Serem d’esquerra, ecosocialistes, valencians i ecologistes però mai perdrem el somriure!! Si vols veure un nou Alberic, però nou de veres amb somriure,,,, t’esperem el dia 24 per la nit. Salutacions cordial en nom de tota la bona gent amb Compromís.
Compromís per Alberic
