La realitat és dura. Ja havia acabat d’escriure aquest article quan he llegit a la premsa les declaracions fetes pel ministre Fernández Díaz sobre el matrimoni homosexual i reivindicant el paper de la religió al sistema educatiu i he decidit de reescriure’l. Les considere preocupants i perilloses, especialment greus per ser fetes pel cap del ministeri de l’Interior del govern de l’Estat. Recorde ara també els comentaris de fa uns mesos d’un altre ministre, el de Justícia, senyor Ruiz Gallardón, quan restringia la realització personal de les dones al seu paper reproductiu. No són declaracions anecdòtiques, crec.
La baixada dels salaris, la major precarització del treball, les retallades en prestacions socials o el desmantellament de la dependència recauen especialment sobre les espatlles de les dones en una societat on la cura de les persones està lluny de ser equilibradament repartida entre homes i dones, i aquest pes va acumulant-se per les dones al llarg dels anys, perquè han de compatibilitzar, interrompre o abandonar el treball remunerat i així no es competeix en igualtat de condicions. És urgent vigilar i prendre mesures correctores per a la no precarització dels treballs feminitzats i cal dignificar el treball domèstic remunerat.
És per això que des de Compromís reivindiquem la vida digna de les persones i la universalitat dels drets humans: a l’educació, a la sanitat, a un salari digne, a un habitatge digne. I per això pensem que és indispensable la feminització de la societat. Si les dones hem reivindicat l’espai públic, no podrem aconseguir la igualtat fins que l’espai privat no siga assumit per la societat, pels homes, i per les institucions públiques.
Per feminitzar la societat també entenem que és necessari el canvi dels estereotips de gènere i la participació de les dones en la vida pública i en la pressa de decisions. Per això, quan el PP ens proposa una llei d’educació que no inclou l’educació sexual i afectiva, aleshores estem davant una perversió la tasca educativa de les institucions.
Virgínia Woolf feia reflexionar a les estudiants sobre els entrebancs afegits que havien de patir respecte dels seus companys. Les seues paraules eren educadores i la seua proposta continua sent actual: Sense una educació crítica i sense autonomia econòmica no hi ha possibilitat d’igualtat, i això no és un determinisme econòmic, això depèn en gran part de decisions polítiques carregades d’ideologia. Cal una feminització de la societat.
Bàrbara Peris
Coalició Compromís
