El 3 d’abril del 1956, naixia a Cartagena Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro, el qual, molt probablement, i finirà, a bon segur, molt més després d’acomplir 100 anys. Un servidor li ho desitja, endemés d’un bon grapat dels seus deixebles inclòs, clar, el flamant propagandista de la fe espanyola, President de la Generalitat Valenciana en Carlos Mazón Guixot, revifador de l’eix Comunitat de veïns-Madrid, perquè es veu que encara ara no la veu prou revifada.
Tornant al senyor Zaplana, indiscutiblement opine que és un campió de la vida, ja que després d’una horripilant leucèmia detectada el 2015, pal·liada amb un trasplantament de medul·la, hi sofreix una crisi cardíaca fent-se necessari d’implantar-li un marcapassos. El pobre de Zaplana fins i tot se’n va emportar intrínseca la maleïda malaltia a la sang a la presó de Picassent, on romangué d’ostatge nou mesos, és a dir, una parida ben completa. Abans el meritat campió, havia desenvolupat els següents càrrecs públics, entre altres: regidor de l’Ajuntament de Benidorm, després alcalde; diputat a les Corts Valencianes; president de la Generalitat Valenciana, ministre-portaveu del Govern d’Espanya; diputat per València al Congrés dels Diputats; portaveu del Grup Parlamentari Popular al Congrés dels Diputats; diputat per Madrid al Congrés dels Diputats, i vocal del Consell Social de la Universitat de Cartagena.
El senyor Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro, des de prou més abans, convé recordar, n’havia fet de ben bones, des de propagandista president de Nuevas Generaciones del PP, fins a promotor donant ales, canelobre i diners a Terra Mítica. I ara mateix esperant un judici que s’eternitza de l’anomenat cas «Erial», el qual serà jutjat per l’Audiència Nacional Espanyola, en haver adjudicat suposadament de manera fraudulenta, bona cosa de comissions il·legals.
Com que una bona condició del campió és plorar amb llàgrimes de cocodril, es lamenta amb aquesta frase lapidària: «Quan em van detenir ja estava sentenciat», i seguint encara hui en dia capçalera de les seues presumptes malifetes estant-hi sofrint el que ell anomena «pena del telediario».
I tot aquest romanç per què ve?, doncs, perquè l’alabat i mai prou ponderat Zaplana en disposa, des de ben antic, d’un tal amic anomenat Paco «Gasofa», més cultament dit en Francisco Pérez López, el qual no menja sopes, ja que la seua administrada Zarcar, SL. rep del poble de Finestrat a la Marina Baixa, regentat per en Juan Francisco Pérez Llorca (diputat a les Corts Valencianes per Alacant, secretari General del PP valencià), qualificat de pragmàtic, el qual hi disposa d’una frase ben determinant «La filosofia del PPCV des d’ara mateix serà, primer el territori i després el partit»; però clar, li adjudica al tal «Gasofa» 190.000 euros que es diuen prompte, pel subministrament de combustible del seu municipi, significant el reputat periodista d’elDiario.es Lucas Marco, que Paco «Gasofa» és amic de Zaplana i està també encausat en el «cas Erial» que jutjarà l’Audiència Nacional Espanyola.
A Zarcal SL, el 2018 segons conta també Lucas Marco, li va adjudicar mitjançant procediment negociat sense publicitat, un contracte de subministrament per valor de 41.300 euros i el 2019 el mateix alcalde secretari general del PP valencià i diputat autonòmic per un import de 218.715,21E en un procediment obert. El «Gasofa», en Francisco Pérez López, va doblar les seues vendes de combustible, i la gasolinera obtingué una xifra neta de negocis de 19,9 milions d’euros, davant dels 9,5 milions de l’exercici anterior. Per a més inri, l’Ajuntament de Benidorm, governat per Toni Pérez Pérez, ha pressupostat al llarg dels seus mandats, una xifra total d’1,7 milions d’euros.
Convé dir també que els alcaldes de Finestrat i Benidorm són des de fa anys i panys, de la màxima confiança d’en Carlos Mazón Guixot, el flamant propagandista de la fe espanyola i hereu polític de l’incombustible Zaplana. Endemés, segons conta Lucas Marco d’elDiario.es, l’Ajuntament de Finestrat defensa la premissa que el contracte adjudicat ha estat acordat per una taula on no hi ha cap de polític, tot i que recorden que el tal Pérez López de Zarcar, SL va ser l’únic que es va presentar a la licitació.
Amigues i amics, tot i que usar les mascaretes contra les epidèmies ja no són obligatòries, em tape el nas, no només amb una qualsevol mascareta, sinó amb dues FP12. Tot recordant-vos que el Ministeri Fiscal afirma categòricament que la trama ordida i presumptament liderada pel cartagener moreno, daurat amb llum solar, n’Eduardo Andrés Julio Hernández-Soro, si fa no fa, l’acusa d’haver menejat 20,6 milions d’euros en comissions des de paradisos fiscals, el testaferro presumpte del qual és Joaquin Barceló de mal nom «Pachano», a qui la Guàrdia Civil l’intervingué en el seu dia converses entre ell i Paco «Gasofa». O siga, comptat i debatut: Zaplana, Mazón, Pérez Llorca, el «Gasofa» Pérez López, el de Finestrat Juan Francisco Pérez Llorca, el de Benidorm Toni Pérez, l’Erial i etc. una presumpta conjuminació quasi total!
Vos deixe amb Vicent Andrés Estellés, que en disposa d’escrits per a tot i per a tots, i el seu poema «Sé bé els patiments de la lluita diària»… «la nocturna esperança Tota la vida, tota, posada a una collita que l’oratge s’enduu de la nit al matí. Soc d’un poble de l’horta i he viscut el combat… He vist patir. I he vist espatles castigades. He vist cambres buides i el tristíssim dinar. He vist el combat i he clos de sobte el puny i l’he enlairat a un sol inclement de vegades. Soc d’un poble de l’horta i he viscut el combat…»
