Fa uns anys eren titulars de la premsa estatal: “El Ayuntamiento de Madrid elimina la Dirección General de Igualdad en plena ofensiva de Vox contra el feminismo”; o eren sobre el “projecte d’esborrar un mural feminista” de Ciudad Lineal (Madrid), obra esta que retratava dones en la seua lluita per la igualtat, tals com l’activista Rosa Parks, la pintora Frida Kahlo, Angela Davis, l’escriptora Chimamanda Ngozi o la cosmonauta Valentina Tereshkova… Açò semblava tota una persecució. I ens preguntem, per què eixa enemistança o eixa fòbia o eixe odi contra les dones?… També va aparèixer el terme “feminazi”, en un intent de comparar les feministes i el dret a l’avortament amb l’holocaust nazi… O, darrerament, s’ha produït l’assassinat de tres mullers a Miranda de Ebro, fet este dels assassinats de dones interminable i llastimós, com el recent de Basauri. O les denúncies públiques de Rita Maestre, Ione Belarra, Irene Montero, Tesh Sidi i de la periodista Sarah Santaolalla per haver sofert atacs. Però, si faltava alguna perla, resulta que els de la Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist de Sagunt neguen l’entrada o participació de la muller en la confraria, organitzadora de la Setmana Santa del poble: nyas, coca!
Es veu que encara ressonen en algunes ments aquelles velles pàgines de la Història que assignaven a la dona una condició inferior; velles pàgines basades en les diferències físiques de gènere, en què s’havia assignat a la dona simplement la posició social de reproductora, reclosa dins la llar, aïllada i subordinada al mascle protector; situació que, òbviament, esborrava per complet l’espai i la funció pública de la muller: i els confrares de Sagunt així ho ens ho volen fer vore!
Clar!, una altra mena de societat, on desapareguen les relacions jeràrquiques o de superioritat d’un gènere, el masculí, sobre l’altre, el femení, es veu que posa nerviosos a més d’un. I pidolen per uns valors seculars ja passats i una família tradicional, perquè tot allò contrari és un destarifo per a estos sectors conservadors de la societat o, dit en altres paraules, és una amenaça al seu enyorat estatus de superioritat o comoditat en el repartiment de rols. És així com s’arriba a alçar la veu contra les dones que volen transformar la realitat; és així com s’aplega a dir que són perilloses i allò que diuen i fan és terrible, detestable; esborrem-les, tapem-les, traguem-les de la circulació…
Vist des d’un altre prisma, és un intent, per part d’estos sectors reaccionaris, de restricció en l’extensió de drets socials per a tots: perquè, aprofitant la visió tradicional, s’està contra el divorci, contra l’avortament, contra l’eutanàsia, contra el matrimoni homo, contra tot control de la natalitat, contra la ideologia de gènere, contra… És la conculcació de drets amb l’ànim de no permetre l’avanç de noves forces socials que sempre s’esforçaran per canviar la societat i, en conseqüència, per tombar barreres i privilegis. És voler aturar la marxa del món.
I a tal objectiu es disposen alguns grups polítics ultraconservadors i algunes entitats demodés, endarrerits i endarreridors, escampant l’odi, perpetrant atacs a tot allò que represente “gènere”, enarborant o abraçant al mateix temps altres atacs oprobiosos, tals com la xenofòbia (enfrontament de l’obrer feble autòcton contra el més feble encara, el forà) o l’aparició dels negacionismes, començant per negar l’holocaust, o el canvi climàtic, o la pandèmia, o els efectes positius de les vacunes… Es busca la desinformació, i, a partir d’aquí, la confrontació. I canalitzar la possible frustració que este estat de coses genera en els febles per a empoderar-los de la seua pròpia ràbia, per a enrabiar-los contra el desenvolupament de la democràcia i la conquesta de drets i avanços, que sempre significarien major inversió social en bé de tots, cosa que els reaccionaris no desitgen ni postulen. En definitiva, són les seues guerretes contra la marxa del món.
Però el món va, camina inexorablement en el seu avanç, tal com la Història ens ensenya, perquè resulta que… la força bruta, l’exclusió, l’insult i l’odi (desafortunadament hui en alça), tenen les potes curtes, massa curtetes, per a poder guanyar o avançar tant com el progrés.
