Al principi d’este mes vaig escriure un article, «Que la demagògia, la insolidaritat i la falta d’humanitat no prenguen cos», publicat ací en Diari la Veu, en què em feia ressò de les amenaces de l’aleshores vicepresident de Consell de la Generalitat, Vicente Barrera, en particular, i de Vox, en general, al Partit Popular de trencar els acords que els dos partits tenien per a governar en coalició en algunes comunitats autònomes, si els populars acordaven amb el Govern espanyol el repartiment de menors migrants sense acompanyament familiar per les autonomies de tota Espanya
Ara ja s’han consumat eixes amenaces i Vox ha eixit de govern de cinc autonomies. Molts ens haguérem estimat més que fora el PP el que trencara eixos pactes, però el que hi ha juga. I el que tenim és que, de moment, i amb eixe trencament, Vox no enganya, com el cotompel, com «el algodón no engaña», que deia un anunci propagandístic fa temps. Havia advertit que si hi havia pacte del PP amb el Govern per al repartiment d’uns quants centenars de xiquetes necessitats trencarien ells acords autonòmics entre els dos partits. En confirmar el partit conservador que sí que n’hi ha i n’hi haurà, Abascal, des de Madrid, anuncià eixe rompiment. Per cert, en eixa compareixença, els acompanyants del líder de la ultradreta, vicepresidents i conseller de governs autonòmics i alts dirigents d’eixe partit feien cara d’estar en un soterrar.
Vox ha fet efectiva eixa retirada basant-se en un principi seu que vol que quede ben clar. I és el rebuig a l’immigrant pobre i necessitat, cultivant la xenofòbia com a doctrina i línia identitària. Però, a més, per a que quede ben clara la seua postura racista irrenunciable, l’aplica contra xiquets migrants sense acompanyants. Més crueltat i manca d’humanitat és difícil que es donen en temps de pau. Si plantegen eixe mesura com a protesta per l’acolliment de menuts necessitats, què no faran en altres casos en què puguen o tinguen força per a realitzar els seus principis polítics i ideològics. Podien haver-se inventat algun argument o donar alguna explicació, encara que fora confusa, però no, s’oposen diafanament a una acció afavoridora i socorredora de xiquets migrants pobres. Ben clar. Al final, per haver actuat Vox aixina, cal agrair-li la claredat. I els altres partits, del color que siguen han d’aprofitar eixa claror per a obrir una rasa, alçar un mur o barrera o, com es diu també, marcar zona amb un cordó sanitari per a que l’extrema dreta no bote, passe o accedisca a cap institució democràtica.
I com deia en el precitat article, al principi, cal impedir que arriben a condicionar algun dia el Govern o que s’assenten en el Consell de Ministres, perquè “qualsevol dia promocionarien els viatges de dones a la pèrfida Albió a avortar, perquè ací l’avort tornaria a ser delicte. També declararien nuls els matrimonis homosexuals, els divorcis i pot ser que el dret al vot de les dones (i a tots). També promocionarien les assegurances privades per la via de disminuir dràsticament les prestacions de la Seguretat Social i de la Sanitat. I el que vullga estudis i cultura que se’ls pague”. No arribem ací. Deixem-los a l’altra banda de la rasa, del mur o barrera o del cordó sanitari.
Deia Rabindranath Tagore que «la tirania totalitària no s’edifica sobre les virtuts dels totalitaris, sinó sobre les faltes dels demòcrates». Els feixistes, virtuts per a la convivència democràtica, poques o gens. Els demòcrates han de saber no fer faltes. A Alemanya, França i en el Parlament Europeu no n’han fet, fins ara. El partits demòcrates, siguen del color que siguen, deuen posar-se d’acord per evitar fer eixes faltes. I deixar que Vox pinte alguna cosa, és fer una gran falta. I si al PP li cal alguna ajuda per a bandejar el feixisme, caldrà fer-ho. Com es fa en el país de De Gaulle i en el de Willy Brandt.
