La fotografia del regidor de Vox, de l’Ajuntament de València, Juan Badenas , amb una pegatina de la bandera d’Espanya, tapant l’accent gràfic de la paraula València no pot ser més eloqüent i il·lustrativa. I transparent, perquè una de les coses que cal agrair al partit de l’extrem dreta és la seua transparència, en algunes coses. No en totes, cal també aclarir. El parlamentari citat, en línia amb la seua ideologia, tapa, lleva i suprimix allò que no compartix, siga un accent o qualsevol idea aliena als seus pensaments restrictius. I ho fa, eixa supressió, amb una utilització de la bandera d’Espanya, com si eixe penó simbolitzara eliminació o exclusió de la discrepància. Per a ell i per a tots els feixistes hispans segur que té eixe sentit, però per a la immensa majoria d’espanyols, de segur que, hui i des de fa molts anys, no té eixos significats excloents. Les banderes, en molts casos, representen símbols d’afirmació i de confrontació, negatius per a la pau i la convivència, d’acord amb el pensament feixista. Eixa classe de persones, igual que esborren l’accent del nom en valencià del Cap i casal, segurament, esborrarien totes les paraules d’esta llengua, i si poguera tallaria la mateixa llengua a qui la parlara. Metafòricament. O no. Este cavaller no és que estiga a favor de l’accent obert o tancat aplicat al nom de la capital valentina. És que el que no vol és que no tinga nom en valencià, ni es parle en esta llengua, com tots suposem. I sobre les banderes, poden estar bé en uns Jocs Olímpics i en altres desfilades i competicions esportives, representacions culturals, però poc més.
Dit tot això, també vullc dir que la discussió entre l’accent obert o tancat em pareix artificiosa, perquè l’accent, este i molts altres, es convertixen en símbols i banderes que interessadament es vinculen i s’associen a idees polítiques i identitàries antagòniques. Els accents gràfics vingueren al món d’algunes llengües valencià/català, castellà, francès, alemany, etc., a complicar l’escriptura i a crear inseguretat en els usuaris. I, ara, especialment en la nostra llengua, a impedir que molts bons estudiants traguen un 10, i que els no tan bons, un 5. En tot cas, l’accent prosòdic, no el gràfic, el que realment fem parlant tots els valencians, quan pronunciem el nom de la capital del Túria, és tancat. La discussió sobre l’accent, ara, servix per a discutir artificiosament innecessàriament.
I tornant a Vox. Ja em sap mal que puguen fer bandera de l‘escriptura del nom de la capital valenciana, perquè això i altres posicions polítiques «emotives», com les seues manifestacions «patriòtiques» i el seu «espanyolisme» caspós, poden amagar altres «bondats» del seu programa, com el seu neoliberalisme a ultrança, contrari acèrrim de l’estat de benestar i dels seus beneficis per a la ciutadania en general.
Vox beu de la ideologia dictatorial de l’extrema dreta tradicional, antagònica de qualsevol avanç social o de pensament, però el seu projecte en el camp socioeconòmic i en el sector dels servicis públics no s’adiuen al tradicionalisme polític espanyol, ja que professa un ultraliberalisme econòmic i social a ultrança, que ni el franquisme va arribar a implantar. En eixe sentit, preconitza la privatització generalitzada de l’educació, de la sanitat, de la Seguretat Social, del sistema públic de pensions, i, en general, de tot allò que siga públic i solidari per a la ciutadania. Això significa el desmantellament dels sistemes públics d’educació, de sanitat, de la Seguretat Social, de les pensions i la seua substitució per empreses privades de manera generalitzada. Vol dir que l’escola pública, com a molt, seria residual, la «normal» i/o de qualitat seria de pagament; la universitat, per als rics; la sanitat estaria majoritàriament en mans d’empreses privades, i accedir als seus servicis seria pagant, al comptat o amb afiliacions a mútues o assegurances privades de pagament, amb les condicions establides d’acord amb criteris de guanys; la Seguretat Social pública seria residual o, pràcticament, inexistent; les prestacions públiques per desocupació o per malaltia desapareixerien, o serien per a supòsits de difícil compliment; el transport públic sofriria una enorme minva en benefici del transport privat i rendible. I aixina tots els servicis necessaris per a la ciutadania. I tot això, acompanyat d’una baixada generalitzada dels impostos i les cotitzacions públiques que fan realitat eixos servicis. És a dir, capitalisme en estat cru i salvatge, més diferències i bretxes socials. Els rics, més rics, i els pobres, més pobres.
I és que, com va dir Julio Anguita, el feixisme tradicional tenia un vernís social que Vox no té.
Fer pedagogia sobre què representa eixe ideari, socialment i políticament serà ben profitós per al benestar de tots i totes. I això sí que té molta importància.
