Hi ha vegades que de l’estupidesa naix l’esperança. Un gest absurd, una decisió imbècil i, de sobte, com un bolet d’estiu apareix una reacció inesperada que desperta la societat del seu estat de letargia. O almenys, això és el que hauria de passar quan algú fa servir eines tan poc democràtiques com la censura, alerta!, en revistes infantils (i d’altres), pel simple fet d’estar escrites en la mateixa llengua que parla la major part del seu poble.
El cas ja el coneixeu i no m’hi aturaré massa estona. Si de cas, caldria valorar si aquesta democràcia tan naïf que ara patim hauria de deixar que un estúpid o un torero feixista ostenten càrrecs públics, perquè amb el nivell d’odi que tenen a sobre no estan preparats per a prendre decisions que afecten, en aquest cas, tot el sistema cultural que s’ha anat bastint al llarg de la història.
I és que deixar la cultura en mans de personatges tan poc preparats com el regidor (i diputat) de Borriana o el proper conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana, és només una patètica mostra del que li espera al nostre País Valencià. Certament no entenc l’estratègia, no sé si desitgen rebentar-ho tot des de primera hora i anar afluixant a poc a poc, o açò és només un tastet d’un model polític que rescata del passat uns vells tics que tant d’odi van generar al nostre país. El temps ens ho dirà.
Però així i tot queden coses a celebrar, perquè fins i tot en aquest entorn tan hostil, ha florit l’esperança. La resposta a tanta estupidesa s’ha reflectit en un augment desbordant de subscripcions a les revistes afectades, una reacció contundent que ens albira quina ha de ser l’estratègia a seguir i que passa per reconèixer d’una puta vegada que lluny del marc del domini lingüístic no podrem fer res per la nostra llengua. Ni tampoc farem res si anem sols. Necessitem lluitar junts amb la resta de territoris que parlen la nostra llengua per poder rescatar-la, i per a això cal assumir ja que aquests territoris són les Illes Balears i Catalunya. Sí, Catalunya, així, sense embuts ni eufemismes, ja n’hi ha prou d’amagar-nos i donar suport a la manipulació i la idiotesa.
I no m’allargaré més. Definitivament la contesa ha començat i, com quasi sempre, tenen totes les de guanyar. Amb el discurs en què ha sigut investit president Mazón ha quedat clar quin és el lloc que li reserven al valencià, i això només ho podem capgirar amb l’ajuda de la resta de territoris de parla catalana. Ara només ens queda deixar fer i respondre amb contundència. Els de Vox no fallaran, alguna cagada més faran i ho haurem d’aprofitar per a rescatar el nostre país de tanta misèria.
