José Antonio Rovira, llicenciat en Ciències Econòmiques, professor universitari d’Economia i ara conseller d’Educació, sense titulacions ni estudis reconeguts en filologia ni lingüística, té com a objectiu fonamental de la seua acció política la modificació no sols de la normativa que regula els Plans Lingüístics dels Centres, cosa que podria entrar en les competències pròpies dels polítics, sinó indicar quin ha de ser el model lingüístic (ortografia, lèxic, morfosintaxi…), que s’ha d’ensenyar als centres educatius que d’ell depenen.
La barbaritat és ben grossa. Que desaparega, ve a dir, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, els estudis de les facultats de Filologia Catalana de totes les universitats valencianes i del món i per la mateixa regla de tres, que desaparega la Real Academia de la Lengua Española i les filologies hispàniques perquè són, segons ell, els carrers, les places i els carrerons els que assenyalen el model lingüístic a utilitzar i ensenyar a les escoles.
Si això és així i cal ser més valencianista que ningú, propose que el castellà que s’ensenya a les escoles no siga el de la RAE ni valguen els estudis de filologia del professorat, ni els models de Valladolid o Salamanca. Propose que el castellà que s’ensenya a tots els centres valencians siga el que es parla a Villena (amb murcianismes inclosos), a Énguera i Oriola (amb valencianismes inclosos) i a Ademús o Sogorb (amb aragonesismes inclosos), que no volem perdre el nostre genuí i peculiar castellà. No volem imposicions al nostre alumnat del castellà que es parla en altres indrets a centenars de kilòmetres de la nostra comunitat autònoma.
En definitiva, que quan es faça castellà en les escoles es diga noguera (i no nogal), garrofero (i no algarrobo), novichero (i no chismoso), pescatero (i no pescadero), forcate (i no arado), panocha (i no mazorca), redolar (i no rodar), botinchao (i no hinchado), albellón (i no alcantarilla), toballa (i no toalla), cagarnera (i no jilguero), arcasil (i no alcachofa), enfoscarse (i no oscurecerse), contino (i no continuamente), … I així, podriem fer un llibre ben gros d’estil amb formes genuïnes arreplegades als nostres carrers.
Sí, senyor Rovira, ja està tardant a donar les instruccions oportunes a les escoles, editorials de llibres de text…, sobre els models lingüístics no sols de valencià, sinó també de castellà que es parla a la seua Comunitat Valenciana (no seran menys) a utilitzar en els centres que de vosté depenen, que hem de ser valencians, més valencians que ningú. I si fem riure, tant se val, veritat?
